Joan Italià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Constantinoble a partir de Wikidata
m Espais inseparables
Línia 2:
'''Joan Italià''' (en [[llatí]] ''Joannes Italus'', en [[Grec antic|grec]] {{polytonic|Ἰωάννης Ἰταλὸς}}), fou un filòsof i [[heretge]] que va viure fins al regnat d'[[Aleix I Comnè]] ([[1081]]-[[1118]]).
 
Havia nascut a Itàlia, i d'aquí el seu nom. De jove no va anar a cap escola sinó a campaments militars, perquè acompanyava el seu pare que era un soldat al servei dels sicilians en lluita contra els grecs. Quan [[Jordi Maniaces]] es va revoltar contra [[Constantí  IX]] el [[1042]], el pare va seguir-lo a Grècia i el fill es va poder establir a [[Constantinoble]] on va estudiar filosofia, sobretot lògica. Va tenir diversos professors, destacant entre ells [[Miquel Psel·los]], amb el que aviat va disputar, sense poder, segons diu [[Anna Comnè]], arribar a entendre les subtileses de la filosofia. També diu que era arrogant i radical, i que parlava molt bé el grec, però amb accent.
 
Va aconseguir el favor de l'emperador [[Miquel VII Ducas]] ([[1071]]-[[1078]]) i dels seus germans. L'emperador confiava en ell per recuperar el sud d'Itàlia ja que coneixia el país i la gent. El va enviar a [[Dirraqui]] però va detectar alguns actes de traïció i li va ordenar de tornar a Constantinoble. Joan Italià va fugir a Roma, des d'on, fingint penediment, va demanar perdó a l'emperador i va poder retornar a Constantinoble on va entrar al monestir de [[Peges]].