Boris Pahor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
desespamitzant Etiqueta: editor de codi 2017 |
Traducció al català |
||
Línia 4:
Va ser perseguit pel [[Benito Mussolini|règim de Mussolini]] per la seva pertinença a la minoria eslovena de Trieste; i també per [[Adolf Hitler|Hitler]] per la seva militància [[Antifeixisme|antifeixista]]. Després de la caiguda de Benito Mussolini, es va enrolar en el moviment dels [[Partisans (Iugoslàvia)|partisans iugoslaus]], però en 1944 va ser delatat i detingut a Trieste per la [[Gestapo]], que el va enviar al camp de treball de [[Camp de concentració de Struthof-Natzweiler|Struthof-Natzweiler]], a [[Alsàcia]], on es va salvar de la mort gràcies al seu treball a l'hospital com a intèrpret d'un metge francès i un altre noruec. També va estar a [[Dachau]] com a ajudant d'infermeria, a [[Dor|Dora]] i a [[Bergen-Belsen]]. El seu periple va acabar a [[Buchenwald]], quan ja havia estat alliberat, i més tard en un sanatori francès, on va passar un any i mig reposant d'una tuberculosi.<ref>{{Ref-web|títol=Boris Pahor, a la porta dels balcans|url=https://www.ara.cat/suplements/diumenge/Boris-pahor-porta-dels-balcans_0_1594040594.html|data=2016-06-11|consulta=2019-08-23|editor=Ara|nom=Bru|cognom=Rovira}}</ref>
Va resistir a la captivitat i va patir [[disenteria]]. Va veure les cendres que sortien de la xemeneia del forn crematori, que va definir amb metàfores com el ferro: "Una balena metàl·lica", "una ferreria de la mort", "una esfinx fèrria". El 1966 va publicar «Necròpolis» en [[eslovè]] però l'obra va romandre en la penombra més de 20
== Traduccions al català ==
* ''La pira al port'' (''Grmada v pristanu''). Traducció de Simona Škrabec. Edicions del Periscopi, Barcelona, 2020. {{ISBN|9788417339500}}.
== Referències ==
| |||