Els cristians i els jueus van ser designats ''[[dhimmi|dhimmís]]'' sota la [[xaria]] (llei islàmica). Als ''dhimmísdhimmìs'' els van permetre viure dins de la societat musulmana, però es va exigir legalment que paguessin el ''[[jizya]]'', un impost personal i s'adhereixen a una sèrie de restriccions religioses, socials i econòmiques que venien amb el seu estatus. Malgrat les seves restriccions, els ''dhimmís'' van ser plenament protegits pels governants musulmans i no van haver de lluitar en cas de guerra, perquè pagaven la ''[[jizya]]''. A mesura que la naturalesa universal del [[dret romà]] va ser erosionada i substituïda per la llei islàmica en part de la [[Península Ibèrica]], la llei de sharia va permetre a la majoria dels grups ètnics del [[món islàmic]] medieval ser jutjats pels seus propis jutges, sota la seva pròpia llei: els mossàrabs tenien els seus propis tribunals i autoritats. Alguns d'ells fins i tot van mantenir alts càrrecs a l'administració islàmica sota alguns governants. Un exemple destacat és el de [[Rabí ibn Zayd|Rabi ibn Zayd]], un oficial de palau que, entre [[961]] i [[976]], va escriure el famós ''[[Calendari de Còrdova]]'' per a [[Abd ar-Rahman III|Abd-ar-Rahman III]], va emprendre diverses missions diplomàtiques a [[Sacre Imperi Romanogermànic|Germània]] i [[Bizanci]], i va ser recompensat amb el [[Arquebisbat de Granada|bisbat d'Elvira]], l'actual [[Granada]]. A més, l'any [[1064]] l'[[emir]] [[al-Múqtadir]] de [[Saragossa]] va enviar [[Patern (bisbe de Tortosa)|Patern]], el bisbe mossàrab de [[Tortosa]], com a emissari al rei [[Ferran I de Lleó]], a [[Santiago de Compostel·la]], mentre que el cristià Abu-Úmar ibn Gundisalvus, un [[saqaliba|''saqàliba'']], servia al mateix taifa com a ''[[Visir|wazir]]''.
