Ñ: diferència entre les revisions

També s'utilitza en llengües les [[ortografia|ortografies]] de les quals van ser definides amb influència del [[castellà]], com ara l'[[aimara]], el [[quítxua]], l'[[èuscar]], l'[[Asturlleonès|asturià]], el [[chamorro]], el [[guaraní]] i el [[mapudungun]] i s'ha utilitzat en tagàlog, on continua present en noms propis i topònims. Representa un so nasal palatal com la ''ny'' catalana. En [[gallec]], la ''ñ'' representa el mateix so, però és probable que no fos adoptat del castellà, com suggereix la seva presència al primer escrit [[galaicoportuguès]] escrit a Galícia: (''[[Foro do bo burgo de Castro Caldelas]]'', escrit al 1228.<ref>{{ref-web|url=http://www.consellodacultura.org/mediateca/pubs.pdf/doc_en_galego.pdf |format=PDF |títol=O FORO DO BO BURGO DO CASTRO CALDELAS, DADO POR AFONSO IX EN 1228 |editor=Consellodacultura.org |consulta= 31 de maig de 2015}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.agal-gz.org/pdf/foro_burgo_monteagudo.pdf |format=PDF |títol=Foro Do Bo Burgo Do Castro Caldelas, Dado Por Afonso IX En 1228 |editor=Agal-gz.org |consulta= 31 de maig de 2015}}</ref>). Altres llengües que en fan ús sense pertànyer a aquesta categoria són el [[tàtar]] i el [[tàtar de Crimea]], per a representar el so velar nasal ''ng'' /ŋ/ (com el so final dels mots catalans ''sang'' o ''vinc'').

D'altra banda, ''Ñ'' també s'utilitza en l'ortografia del [[bretó]] per a indicar la nasalització de la vocal precedent. Per exemple, ''Jañ'' (/ʒã/), que correspon al francès ''Jean'' i es pronuncia igual.