La lletra Ñ és la quinzena de l'alfabet castellà. El seu nom és eñe i aquesta lletra distintiva es pronuncia /ɲ/, igual que el dígraf català ny, l'occità i portuguès nh o el francès i italià gn. Tot i que el seu origen medieval és una n normal amb una de més petita al damunt per abreujar la repetició d'aquesta lletra (ninno –> niño), avui en dia és considerada com una lletra més entre la n i la o.

Infotaula de grafemaÑ
Eñe on keyboard - blue.jpg
Modifica el valor a Wikidata
CaràcterÑ (majúscula)
ñ (minúscula) Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí i Filipino alphabet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi--.-- (codi Morse) Modifica el valor a Wikidata
Entitat HTMLñ Modifica el valor a Wikidata

Ús en llengua catalanaModifica

A partir de la dècada de 2010, s'utilitza la lletra Ñ com a abreviació del mot "Espanya", sobre tot en l'àmbit d'internet.

Ús en altres llengüesModifica

També s'utilitza en llengües les ortografies de les quals van ser definides amb influència del castellà, com ara l'aimara, el quítxua, l'èuscar, l'asturià, el chamorro, el guaraní i el mapudungun i s'ha utilitzat en tagàlog, on continua present en noms propis i topònims. Representa un so nasal palatal com la ny catalana. En gallec, la ñ representa el mateix so, però és probable que no fos adoptat del castellà, com suggereix la seva presència al primer escrit galaicoportuguès escrit a Galícia: (Foro do bo burgo de Castro Caldelas, escrit al 1228.[1][2]). Altres llengües que en fan ús sense pertànyer a aquesta categoria són el tàtar i el tàtar de Crimea, per a representar el so velar nasal ng /ŋ/ (com el so final dels mots catalans sang o vinc). D'altra banda, Ñ també s'utilitza en l'ortografia del bretó per a indicar la nasalització de la vocal precedent. Per exemple, Jañ /ʒã/ que correspon al francès Jean i es pronuncia igual.

ReferènciesModifica

  1. «O FORO DO BO BURGO DO CASTRO CALDELAS, DADO POR AFONSO IX EN 1228» (PDF). Consellodacultura.org. [Consulta: 31 maig 2015].
  2. «Foro Do Bo Burgo Do Castro Caldelas, Dado Por Afonso IX En 1228» (PDF). Agal-gz.org. [Consulta: 31 maig 2015].