Rainer Werner Fassbinder: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Munic a partir de Wikidata |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 9:
| millors_films = [[Die Sehnsucht der Veronika Voss]]<br />[[Querelle]]<br />[[Lili Marleen (pel·lícula de 1981)|Lili Marleen]]<br />[[Lola (pel·lícula de 1981)|Lola]]<br />[[Berlin Alexanderplatz (sèrie de televisió)|Berlin Alexanderplatz]] (TV)<center><span style="font-size:80%">(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)</span></center>
}}
'''Rainer Werner Fassbinder''' va ser un [[director de cinema|director]] [[alemany]] de cinema, teatre i televisió nascut el [[31 de maig]] de 1945 a [[Baviera]], i mort el [[10 de juny]] de [[1982]], d'una ruptura d'aneurisma a Munic (Alemanya). És un dels principals representants del [[Nou Cinema alemany]] dels anys 1960-70.<ref>{{ref-web
== Biografia ==
Línia 25:
Escriu i posa en escena obres teatrals (''Preparadise Sorry Now'', etc.) fins al 1976, quan la seva peça "''La Brossa, la Ciutat i la Mort''" (''Der Müll, die Stadt und der Tod'') va ser acusada d'antisemitisme i va ser adaptada al cinema per [[Daniel Schmid]] en ''[[L'Ombra dels Àngels]]''. Encara que casat amb [[Ingrid Caven]] de 1970 a 1972 - li va escriure diverses cançons (com ''Alles aus Leder'', ''Freitag im Hotel'', ''Nietzsche'' o ''Die Straßen stinken'')-, és homosexual, i va fer actuar els seus successius amants (Günther Kauffmann, El Hadj Ben Salem i Armin Meier) a nombroses pel·lícules; i va retre homenatge a aquest últim - que s'havia suïcidat - en ''[[In einem Jahr mit 13 Monden|L'Any de les tretze llunes]]'' (''In einem Jahr mit 13 Monden''). De 1978 a 1982, va viure amb Julienne Lorenz.
A partir de 1972 les seves pel·lícules evolucionen i es fan més professionals. D'ara endavant és aclamat per la crítica a cada edició de la [[Berlinale]]. Això no obstant, no és fins al 1982 que guanyar l'[[Ós d'or|Ós d'or a la millor pel·lícula]] amb ''[[Die Sehnsucht der Veronika Voss|L'ansietat de Veronika Voss]]'' (''Die Sehnsucht der Veronika Voss'').<ref>{{ref-web
Fassbinder treballava sense descans amb un ritme desenfrenat. Va morir a Múnic el 10 de juny de 1982 d'una ruptura d'aneurisma (alguns afirmen que la seva defunció és conseqüència d'una barreja de cocaïna i de benzodiazépine i que potser es va suïcidar) amb només trenta-set anys, mentre treballava en el muntatge de ''Querelle'', la seva darrera pel·lícula, adaptada d'una novel·la de [[Jean Genet]] (1946), i preparant una pel·lícula sobre [[Rosa Luxemburg]], finalment realitzada el 1987 per la directora alemanya [[Margarethe von Trotta]].
Línia 31:
Fassbinder és enterrat al cementiri [[Múnic|muniquès]] de Bogenhausen.
== Filmografia<ref>{{ref-web
* 1969: ''Liebe ist kälter als der Tod'' (L'amor és més fred que la mort)
* 1969: ''Katzelmacher''
|