Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

▲A Gran Bretanya, la [[contracultura dels anys 60|generació de 1960]] d'escriptors batejada com " [[New Wave (ciència ficció)|New Wave]] ", experimentava amb diferents formes de ciència ficció, <ref name="britannica cites2">{{Ref-enciclopèdia|url=http://www.britannica.com/eb/article-235714/science-fiction|title=Science Fiction|encyclopedia=Encyclopædia Britannica}}</ref> estenent el gènere cap al [[surrealisme]], el drama psicològic i els corrents principals. La New Wave dels anys 60 es va centrar en la redacció de la revista ''[[Nous mons (revista)|New Worlds]]'' després que [[Michael Moorcock]] assumís el control editorial el 1963. William Burroughs va tenir una gran influència. Els escriptors de la New Wave també es creien a si mateixos basant-se en el llegat del moviment artístic francès de la [[Nouvelle vague|Nouvelle vague.]] Tot i que la New Wave era en gran part un moviment britànic, hi va haver desenvolupaments paral·lels a la ciència ficció nord-americana simultàniament. La relació de la New Wave britànica i nordamericana va quedar clara amb l’antologia original de [[Harlan Ellison|Harlan Ellison,]] ''[[Visions perilloses|Dangerous Visions]]'', que presentava escriptors de ciència ficció, tant nord-americans com britànics, escrivint històries que empenyien els límits del que era acceptable en una revista de ciència ficció. Isaac Asimov, escrivint una introducció a l'antologia, la va etiquetar com a ''Segona Revolució'', després de la primera revolució que va produir l'Edat d'Or.

▲La New Wave i els seus contemporanis van posar un èmfasi més gran en l’estil i en una forma més contundent de narrar històries. També van buscar controvèrsia en temes que els escriptors de ciència ficció més antics havien evitat. Per primera vegada la [[sexualitat]], que Kingsley Amis s'havia queixat gairebé ignorada a la ciència ficció, va ser considerada seriosament per escriptors com [[Samuel R. Delany]], [[Ursula K. Le Guin]], [[Norman Spinrad]] i [[Theodore Sturgeon]] . També es va donar veu als problemes polítics contemporanis, ja que [[John Brunner]] i [[James Graham Ballard|JG Ballard]] escriure contes cautelars sobre, respectivament, la [[sobrepoblació]] i l'apocalipsi.

▲Asimov va assenyalar que la Segona Revolució era molt menys clara que la primera, atribuint-ho al desenvolupament de l'antologia, que va fer que les històries més antigues tinguessin més protagonisme. Però diversos escriptors de l’Edat d’Or van canviar el seu estil a mesura que va sortir l’èxit de New Wave. [[Robert A. Heinlein]] va passar de les històries futuristes de Campbell a obres de ficció estilísticament aventureres i obertes sexualment, en particular ''[[Desconegut en una terra estranya|Stranger in a Strange Land]]'' i ''[[La lluna és una senyora dura|The Moon Is a Harsh Mistress]]'' . Isaac Asimov va escriure obres New Wave amb ''[[Fins i tot els déus]]'' . Molts altres també van continuar amb èxit a mesura que els estils van canviar.

▲Les pel·lícules de ciència ficció es van inspirar en els canvis del gènere. El 2001 de [[Stanley Kubrick]] ''[[2001: una odissea de l'espai|: Una odissea de l’espai]]'' i ''[[La taronja mecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]] van'' donar forma visual al nou estil del gènere. Una infinitat d’altres pel·lícules, incloses ''[[THX 1138]] i [[Soylent Green]]'', van representar un futur [[Distopia|distòpic.]]

▲[[Ursula K. Le Guin]] extrapolaria canvis socials i biològics de naturalesa antropològica.<ref name="soft sf period">{{Ref-publicació|url=http://www.cwrl.utexas.edu/~tonya/Tonya/sf/history.html|cognom=Browning|nom=Tonya|lloc=University of Texas in Austin|any=1993|consulta=2007-01-19|dataarxiu=8 December 2006}}</ref> [[Philip K. Dick]] explorava la metafísica de la ment en una sèrie de novel·les i històries que rarament semblaven dependents del seu contingut de ciència ficció. Le Guin, Dick i altres com ells es van associar més al concepte de [[ciència ficció suau]] que a la New Wave.

▲La ciència ficció suau es contrastava amb la noció de [[Ciència-ficció dura|ciència ficció dura]] . Tot i que la versemblança científica havia estat un principi central del gènere des de Gernsback, escriptors com [[Larry Niven]] i [[Poul Anderson]] van donar una nova vida a la ciència ficció dura, elaborant històries amb un estil d’escriptura més sofisticat i protagonistes profundament caracteritzats, tot conservant un alt nivell de sofisticació científica. .<ref name="hard sf def">{{Ref-web|url=http://www.magicdragon.com/UltimateSF/timeline1970.html|títol=SF TIMELINE 1960&ndash;1970|editor=Magic Dragon Multimedia|data=2003-12-24|consulta=2007-01-17}}</ref>