Castell de Windsor: diferència entre les revisions

[[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia |Jaume I]] va usar el castell de Windsor essencialment com a base per sortir a caçar, un dels seus passatemps favorits, i per socialitzar amb les seves amistats, <ref> Rowse, p.74; MacGregor, p.86. </ref> ocasions en les que es bevia en abundància, com va passar durant la visita del rei [[Cristià IV de Dinamarca |Cristià IV]] de [[Dinamarca]] l'any 1606, en la qual tots dos monarques es van emborratxar.<ref name = "RowseP74"> Rowse, p.74. </ref> l'escassetat d'espai al castell seguia sent problemàtica, el que desembocava en freqüents discussions del rei Jaume amb el seu seguici escocès sobre les habitacions.<ref name = "RowseP74"/>

 

 

L'any 1642 va esclatar la [[guerra civil anglesa]], que va dividir a el país entre els realistes favorables a Carles i les forces [[Parlamentari (Anglaterra) |parlamentàries]]. Després de la [[batalla d'Edgehill]] els parlamentaris van témer un possible avanç dels realistes contra Londres, <ref name = "RowseP79"> Rowse, p.79. </ref> pel que [[John Venn]] va prendre el control del castell de Windsor amb dotze companyies d'infanteria per protegir la ruta delm[[riu Tàmesi]], i es va convertir en governant dl castell durant tota la contesa.<ref name = "RowseP79"/> El contingut de la Capella de Sant Jordi era, segons l'opinió dels parlamentaris, massa valuós i inadequat per a un temple tan important, <ref name = "RowseP79"/> de manera que immediatament va començar el seu saqueig: la capa enjoiada d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] va ser robada, els òrgans, vidrieres i llibres destruïts i la ''capella de la Mare de Déu'' despullada de tot luxe, entre ells algunes parts de la inconclusa tomba d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]]. < ref> Rowse, pp.56, 79; Hoak, p.98. </ref> A la fi del conflicte s'havien robat més de 100 kg d'or.<ref name = "RowseP79"/>

[[Imatge:Ceiling of St George's Hall, Windsor Castle.jpg| miniatura| Les noves voltes gòtiques de fusta de la Sala de Sant Jordi, creades després de l'incendi de 1992.]]

 

 

Després de l'incendi van sorgir dues qüestions importants sobre el castell de Windsor. El primer va ser el debat polític al Regne Unit sobre qui havia de pagar les reparacions. <ref name = "NicholsonP55"> Nicolson, p.55. </ref> Tradicionalment, com a propietat de [[La Corona]], Windsor era mantingut, i si era necessari reparat, pel govern britànic, al que calia afegir que de la mateixa manera que altres edificis estatals, no estava assegurat. <ref name = "NicholsonP55"/> No obstant això, quan va succeir aquesta catàstrofe la premsa britànica va pressionar amb fermesa perquè fos la reina qui corregués amb les despeses. <ref name = "NicholsonP55"/> Es va trobar una solució segons la qual el [[Palau de Buckingham]] obriria les portes algunes vegades a l'any i el preu de les seves entrades podria pagar les reparacions, a més de gravar l'aparcament d'automòbils en els parcs que envolten Windsor. <ref> Nicolson, p.58. </ref> La segona qüestió important concernia a com restaurar el castell. Alguns van suggerir que tot el destruït hauria de tornar al seu aspecte anterior, però altres volien que les reparacions servissin per introduir dissenys moderns. <ref> Robinson, p.145; Nicolson, p.71. </ref> Es va prendre la decisió de seguir els dissenys previs a l'incendi amb alguns canvis que reflectissin els gustos moderns, però res més iniciar-se les obres va sorgir el problema de si atenir-se a uns estàndards de restauració «autèntica» o «equivalent». <ref name = "NicholsonP78"/> Finalment es van usar mètodes moderns per reproduir l'aparença del castell anterior a el foc, en part a causa del seu menor preu, <ref> Nicolson, pp.78-9. </ref> i el programa de restauració es va estendre fins a 1997 amb un cost total de 37 milions de lliures (més de 50 milions actuals). <ref> Nicholson, p.260. </ref>