Diyar Múdar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Línia 6:
Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presència dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]].
 
El [[1078]] Harran i Sarudj van passar a mans de l'emir dels [[Uqàylides|Banu Uqayl]] de Mossul, Muslim ibn Kuraysh, vassall seljúcida. Al mateix temps Edessa va passar a mans de l'armeni [[Filaret Bracami|Filaret]], que dominava diverses terres de les muntanyes del [[Muntanyes del Taure|Taure]] oriental, fins que finalment tot el Diyar Mudar amb Mossul i Edessa, van caure en mans de Malik Shah el [[1086]]. A la seva mort el [[1092]] els armenis es van fer independents a Edessa i van ocupar diversos territoris a l'entorn al sud de les muntanyes del Taure i el curs mitjà de l'Eufrates. Harran es va erigir també en un senyoria independent, aquí d'un cap turcman (inici del {{segle |XII}}), disputat per [[ortúquides]] i [[zengites]].
 
El [[1158]] [[Imad al-Din Zengi II]] va concedir el territori d'Harran (i part del Diyar Mudar) a [[Ali Küčük]] d'[[Irbil]], per tenir assegurat el reclutament de [[turcmans]] i kurds, i es va formar la dinastia dels [[Begtegínides]] que va durar bona part del {{segle|XII}}. El zengita [[Nur al-Din Mahmud]] va suprimir el 1163 la senyoria dels Banu Uqayl que subsistia a Kalat Djabar.