Jaume Riera i Sans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
Modificar una frase |
||
Línia 2:
'''Jaume Riera i Sans''' ([[Sant Feliu de Llobregat]], [[Baix Llobregat]], [[28 d'agost]] de [[1941]] – [[Tarragona]], [[2 d'agost]] de [[2018]])<ref>{{Ref-publicació|cognom=Badia i Pàmies|nom=Lola|article=Jaume Riera i Sans|publicació=Llengua & literatura|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000286/00000093.pdf|data=2020|pàgines=280-281}}</ref> ha estat un [[filòleg]], [[traductor]], [[arxiver]] i [[historiador]] [[Medievalisme|medievalista]] català.<ref name="gec">{{GEC|0055630|Jaume Riera i Sans}}</ref><ref name="pen">{{ref-publicació|cognom=Llop|nom=Irene|títol=Riera i Sans, Jaume|publicació=Diccionari de la traducció catalana. Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN català|url=http://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/721/riera-i-sans-jaume.html|consulta=21 setembre 2016|editorial=PEN català}}</ref> Entre les seves investigacions, destaca l'estudi de la presència dels jueus catalans medievals.
Va rebre formació en el [[Seminari de Barcelona]]. Posteriorment, estudià i es llicencià en [[Filosofia i Lletres]] a la [[Universitat de Barcelona]] (1969) i fou arxiver de professió des de 1979, formant part del [[Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs]] de l'Estat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Repertori de catalanòfils|url=http://books.google.cat/books?id=cgAiD_zEjFMC&pg=PA74|any=1984|editorial=L'Abadia de Montserrat|isbn=978-84-7202-645-2|pàgines=74–75}}</ref> Jaume Riera ha estat arxiver i secretari de l'[[Arxiu de la Corona d'Aragó]]<ref name="gue1">{{ref-publicació|cognom=Arques|nom=Rossend|títol=El 'Cancionero de Baena' y 'Curial e Güelfa' son falsos, según un experto|publicació=[[El País]]|data=15 de setembre de 1991 |url=http://elpais.com/diario/1991/09/15/cultura/684885603_850215.html|consulta=22 setembre 2016}}</ref> i el primer president de l'Associació d'Estudiosos del Judaisme Català,<ref name="gec"/> des que es va constituir en l'any 1985. D'aquesta època, és la publicació de la revista ''Calls'', del Consell de Redacció de la qual ha format part entre 1985 i 1990.<ref>{{ref-web|url=http://revistes.iec.cat/calls/Calls-ConsellRedaccio-A5.pdf|consulta=21 setembre 2016|títol=Revista Calls. Consell de Redacció}}</ref> Riera, ha destacat en la tasca de transcripció i publicació de documents medievals escrits en hebreu que es conserven en diversos arxius i biblioteques.<ref name="pen"/>
En la seva trajectòria professional, s'ha ocupat de l'edició i de la traducció de múltiples obres del món medieval.<ref name="gec"/><ref name="pen"/> Ha realitzat diverses edicions de texts d'interès literari i històric, tasca que inicià amb la del procés criminal de 1410 contra el cavaller Arnau Albertí (''El cavaller i l'alcavota'', 1973). S'ha ocupat de la transliteració de texts aljamiats catalans (''Cants de noces dels jueus catalans'', 1974) i ha editat també les traduccions catalanes del ''Llibre de Job'', de Jeroni Conques (1976), del {{segle|XVIII}}, de ''La mort d'Aristòtil: versió quatre-centista del Liber de Pomo'' (1981), del ''Llibre de virtuoses costums'' de [[Sèneca]], traduït per [[Martí de Viciana]] (1987), i de la ''Bíblia del segle XIV: Èxode, Levític'' (2004), totes elles medievals. També ha fet la versió del text ''Un recull d'oracions en català dels conversos jueus'' (1980). El 1981 participà en la constitució de la “Biblioteca Escriny: Col·lecció de textos medievals breus”, de la qual aparegueren nou volums.
| |||