Declaració Universal dels Drets Humans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de 79.151.124.2. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula document}}
El [[10 de desembre]] de [[1948]], l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]] de les [[Nacions Unides]], reunida al [[Palau de Chaillot]] de [[París]], aprovà i proclamà la '''Declaració Universal dels Drets Humans'''<ref name=DUDHcat>[http://www.ohchr.org/EN/UDHR/Pages/Language.aspx?LangID=cln Declaració Universal dels Drets Humans], Nacions Unides, versió en català, 1998.</ref><ref>[http://www.un.org/en/documents/udhr/ The Universal Declaration of Human Rights], lloc web de les Nacions Unides. Versió oficial en anglès.</ref> (Resolució 217 (III) A).<ref>[http://daccess-ods.un.org/TMP/7799536.html Resolució 217 (III) A]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }} de l'Assemblea General de les Nacions Unides del 10 de gener del 1948 a [[París]].</ref> Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els [[drets humans]] considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans.<ref name=DUDHcat /> Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es van redactar l'any [[1966]] i que completen la [[Carta Internacional de Drets Humans]], que després de ser sotmesa a votació el [[1976]] es convertí en [[llei internacional]].<ref>Paul Williams, Ed., "The International Bill of Human Rights", Entwhistle, 1981. Aquesta és la primera edició en llibres ({{ISBN|0-934558-07-8}}) de la Declaració Universal dels Drets Humans, amb pròleg de [[Jimmy Carter]].</ref>
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una eina utilitzada sovint per pressionar els governs dels [[països]] que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document d'obligat compliment per a tots els [[estat]]s membres de la comunitat internacional.<ref>{{ref-llibre|cognom=Van der Vyver |nom=Johan David |títol=Implementation of International Law in the United States |url=http://books.google.cat/books?id=WL_ECL6ORU8C&pg=PA104&dq=1968+United+Nations+International+Conference+on+Human+Rights+constitutes+an+obligation+for+the+members+of+the+international+community&hl=ca&ei=PIYFTv3RM8qt8gPGh6TmDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=1968%20United%20Nations%20International%20Conference%20on%20Human%20Rights%20constitutes%20an%20obligation%20for%20the%20members%20of%20the%20international%20community&f=false |llengua=anglès|editorial=Peter Lang |data=2010 |pàgines=p.104 |isbn=3631598807}}</ref> Per tal de vigilar-ne el compliment l'any [[2006]] es va crear en el si de les [[Nacions Unides]] un organisme especial anomenat [[Consell de Drets Humans de les Nacions Unides]].
L'any 2009, el text de la declaració va ser traduït a 370 idiomes (la qual cosa va fer que rebés el ''Rècord Guinness'' al document traduït a més idiomes del món) i l'Assemblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris".
== Història<ref>{{ref-llibre|cognom=Alfredsson |nom=Gudmundur |cognom2=Eide |nom2=Asbjørn |títol=The Universal Declaration of Human Rights: a common standard of achievement |url=http://books.google.cat/books?id=FmuoB-BlMvEC&dq=distributed,+displayed,+read+and+discussed+in+schools+and+other+educational+institutions,+without+distinction+based+on+the+political+status+of+countries+or+territories&source=gbs_navlinks_s |llengua=anglès|editorial=Martinus Nijhoff Publishers |data=1999 |pàgines=p.727 |isbn=9041111689}}</ref> ==
=== Precursors ===
La [[moral]] i els valors dels [[drets humans]] es pot traçar a través de la [[Història de les religions|història de les creences religioses]] i les [[Història de la cultura|cultures]] arreu del món. El filòsofs europeus de la [[il·lustració]] van desenvolupar teories sobre el [[dret natural]] que van influenciar l'adopció de documents com la ''[[Bill of Rights]]'' o carta de drets que va adoptar el [[Parlament del Regne Unit|Parlament d'Anglaterra]] el [[1689]], la [[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units|declaració de drets]] (''Bill of Rights'' del [[1787]]) de la [[constitució dels Estats Units]] i la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]] que va adoptar el [[1789]] l'[[Assemblea Constituent|Assemblea Nacional Constituent]] [[França|francesa]].
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el president [[Franklin Delano Roosevelt]], durant el discurs sobre l'estat de la Unió del [[6 de gener]] del [[1941]], va esmentar les ''quatre llibertats'': [[llibertat d'expressió]], [[llibertat de culte]], llibertat de viure sense necessitats i llibertat de viure sense [[por]]. Aquests principis tindrien un gran influència en la redacció de la [[Carta de les Nacions Unides]] on serien recollits al seu preàmbul, on crida a "reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana",<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/preamble.shtml Carta de les Nacions Unides], Preàmbul</ref> i a l'article 55 on demana als estats membres el seu compromís i la promoció del "respecte universal als drets humans i a les llibertats fonamentals de tots, sense fer distincions per raó de raça, sexe, idioma o religió, i l'efectivitat d'aquests drets i llibertats".<ref>[http://www.un.org/en/documents/charter/chapter9.shtml Carta de les Nacions Unides] Capítol 9, article 55, apartat c.</ref>
Quan les atrocitats comeses pels [[Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys|nazis]] durant el [[Tercer Reich]] van ser conegudes arreu del món després de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]], va haver-hi un consens entre la comunitat mundial sobre el fet que la [[Carta de les Nacions Unides]] no definia prou clarament els drets a què feia referència.<ref>{{Ref-web |url=http://www.udhr.org/history/overview.htm#Cataclysm%20and%20World%20Response |títol=Cataclysm and World Response |consulta=2009-12-22 |arxiuurl=https://archive.is/20120525091118/http://www.udhr.org/history/overview.htm#Cataclysm%20and%20World%20Response |arxiudata=2012-05-25}}</ref><ref>{{Ref-web |url=http://www.udhr.org/Introduction/question4.htm |títol=Didn't Nazi tyranny end all hope for protecting human rights in the modern world? |consulta=2009-12-22 |arxiuurl=https://archive.is/20120525091118/http://www.udhr.org/history/overview.htm |arxiudata=2012-05-25}}</ref> Es va considerar que era necessària una declaració que especifiqués els drets dels individus per tal de donar efectivitat a les disposicions de la Carta en matèria de [[drets humans]].<ref>[http://www.universalrights.net/main/creation.htm THE CREATION OF THE UNIVERSAL DECLARATION OF HUMAN RIGHTS]</ref>
=== Esborrany ===
El [[1947]] el [[Dret|jurista]] [[Canadà|canadenc]] [[John Peters Humphrey]] va ser cridat pel [[Secretari General de les Nacions Unides]] per treballar en el projecte que esdevindria el principal esborrany de la Declaració. Humphrey va ser nomenat director de la Divisió de Drets Humans del [[Secretariat de l'ONU]].<ref>Johannes Morsink, The Universal Declaration of Human Rights, University of Pennsylvania Press, pàg. 5</ref> La [[Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides|Comissió de Drets Humans]], un òrgan permanent, va ser constituïda per dur a terme la tasca de preparació del que es va concebre inicialment com una Carta Internacional de Drets. La composició de la Comissió va ser dissenyada per a ser àmpliament representativa de la comunitat mundial amb els representants dels següents països: [[Austràlia]], [[Bèlgica]], [[República Socialista Soviètica de Bielorússia]], [[Cuba]], [[Egipte]], [[Estats Units]], [[Filipines]], [[França]], [[República Federal Socialista de Iugoslàvia|Iugoslàvia]], [[Índia]], [[Iran]], [[Líban]], [[Panamà]], [[Regne Unit]], [[Unió Soviètica]], [[Uruguai]], [[Xile]] i [[Xina]].
A la redacció van participar com a principals autors: el director de la Divisió dels Drets Humans, John Peters Humphrey, la presidenta de la comissió de redacció de la Declaració, [[Eleanor Roosevelt]], el ponent de la Comissió de Drets Humans [[Charles Malik]], el secretari general adjunt de l'ONU [[Henri Laugier]], el secretari de la Comissió dels Drets Humans [[Stéphane Hessel]]<ref> [http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/actions-france_830/droits-homme_1048/60eme-anniversaire-declaration-universelle-droits-homme_18925/colonne-droite_18938/les-createurs-declaration-universelle-droits-homme_18940/stephane-hessel-portrait-un-homme-engage_63111.html Les créateurs de la Déclaration universelle des droits de l'Homme], ''Diplomatie.gouv'', lloc web del govern francès.</ref> i el membre de la Comissió [[René Cassin]].<ref name="cassin">{{ref-web|url=http://www.nobelprize.org/nobel_prizes/peace/laureates/1968/cassin-bio.html |títol=René Cassin - Biography |consulta=15 febrer 2012 |editor=The Nobel Foundation |llengua=anglès}}</ref>
=== Adopció ===
La Declaració Universal dels Drets Humans va ser adoptada per l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]] el [[10 de desembre]] del [[1948]] a una votació que va registrar 48 vots a favor, cap en contra i 8 abstencions: els de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] i els seus aliats [[Bielorússia]], [[Iugoslàvia]], [[Polònia]], [[Txecoslovàquia]] i [[Ucraïna]] a més de [[Sud-àfrica]] i l'[[Aràbia Saudita]].
Els estats que van votar a favor van ser: [[Afganistan]], [[Argentina]], [[Austràlia]], [[Bèlgica]], [[Birmània]], [[Bolívia]], el [[Brasil]], [[Canadà]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Dinamarca]], [[República Dominicana]], Egipte, [[El Salvador]], [[Equador]], Estats Units, [[Etiòpia]], Filipines, França, [[Grècia]], [[Guatemala]], [[Haití]], [[Països Baixos]], [[Islàndia]], Índia, Iran, [[Iraq]], Líban, [[Libèria]], [[Luxemburg]], [[Mèxic]], [[Nicaragua]], [[Nova Zelanda]], [[Noruega]], el [[Pakistan]], Panamà, [[Paraguai]], el [[Perú]], Regne Unit, [[Síria]], [[Suècia]], [[Tailàndia]], [[Turquia]], Uruguai, [[Veneçuela]], Xile i Xina.<ref>[http://www2.ohchr.org/english/issues/education/training/docs/UNYearbook.pdf Yearbook of the United Nations 1948-1949] pàg. 535</ref> Malgrat l'important paper jugat pel canadenc John Humphrey, el govern del Canadà es va abstenir a la votació de l'esborrany a la Comissió, tanmateix a l'Assemblea General votaria a favor.<ref>{{ref-publicació|article=Canada and the Adoption of Universal Declaration of Human Rights|cognom=Schabas|nom=William|publicació=McGill Law Journal|pàgina=403|volum=43|any=1998|url=http://scholar.google.com/scholar?hl=ca&lr=&q=info:bhD3YIk9aKUJ:scholar.google.com/&output=viewport|format=fee required|consulta=2009-07-29}}</ref>
== Estructura i contingut ==
La DUDH (Declaració Universal dels Drets Humans) està composta d'un preàmbul i 30 articles, que recullen drets de caràcter civil, polític, social, econòmic i cultural. L'estructura de la Declaració va ser introduïda al segon esborrany, preparat per René Cassin a partir del primer esborrany de John Peters Humphrey. L'estructura final va ser influenciada pel [[Codi Civil Francès|codi Napoleònic]], inclòs el preàmbul i els principis generals introductoris.<ref>Mary Ann Glendon, A World Made New: Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights], pàg 62-64</ref> Cassin va comparar la Declaració amb el [[pòrtic]] d'un [[temple grec]], amb fonaments, escales, quatre columnes i un [[Frontó (arquitectura)|frontó]].
* Els articles 1 i 2 serien els fonaments, recullen principis bàsics sobre els que es basen els drets: la [[dignitat]], la [[llibertat]], la [[Igualtat social|igualtat]], la [[Fraternitat (filosofia)|fraternitat]] i la no [[discriminació]].
* Els set paràgrafs del preàmbul, explicant les raons per a fer la Declaració, representarien les escales.
* El cos principal estaria format per quatre columnes:
** La primera columna (articles 3 a 11) recull els drets individuals, com el dret a la [[vida]] o la prohibició de l'[[esclavitud]].
** La segona columna (articles 12 a 17) recull els drets de l'individu en relació amb la [[societat]] civil i política.
** La tercera columna (articles 18 a 21) recull els drets de pensament, de consciència, de religió i llibertats polítiques com el [[Llibertat d'associació|dret d'associació]].
** La quarta columna (articles 22 a 27) recull els drets econòmics, socials i [[cultura]]ls.
* En el model de Cassin, els tres darrers articles de la Declaració (28, 29 i 30) seria el frontó que lligaria tota l'estructura. Aquests articles recullen les condicions i límits amb què aquests drets han d'exercir-se i la prohibició d'utilitzar els drets en oposició als objectius de les Nacions Unides.<ref>Mary Ann Glendon, ''A World Made New: Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights'', Capítol 10</ref>
=== Preàmbul ===
La Declaració Universal comença amb un preàmbul, format per set paràgrafs,<ref name=DUDHcat /> als que segueixen els articles de la Declaració.
Cadascun dels paràgrafs del preàmbul esmenta una raó per a l'adopció de la Declaració.
* El primer paràgraf afirma que el reconeixement de la dignitat humana de totes les persones és el fonament de la [[justícia]] i la [[pau]] al món.
* El segon paràgraf assenyala que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat i que les ''quatre llibertats'' (la llibertat d'expressió, la llibertat de creences i de culte, la llibertat de viure sense misèria i la llibertat de viure sense por), són proclamades com l'aspiració màxima de les persones.
* El tercer paràgraf estableix que perquè les persones no es vegin obligades a la rebel·lió contra la tirania, els drets humans han de ser protegits per l'Estat de Dret.
* El quart paràgraf relaciona els drets humans amb el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions.
* El cinquè paràgraf relaciona la Declaració amb la Carta de les Nacions Unides que reafirma la fe en els drets humans fonamentals i la dignitat i el valor de la persona humana.
* El sisè paràgraf assenyala que tots els membres de les Nacions Unides s'han compromès a assegurar, en cooperació amb les Nacions Unides, la promoció del respecte universal i l'observança dels drets humans i les llibertats fonamentals.
* El setè paràgraf assenyala que "una concepció comuna" dels drets i llibertats és de "molt important" per a la plena realització d'aquest compromís.
{|class="collapsible collapsed" width="100%" border="1"
!style="background:#FDD5B1"|Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans<ref name=
Copyright in United Nations publications: General principles, practice and procedure.</ref><ref name=STAI189A2orig>[http://daccess-ods.un.org/TMP/3918031.html ST/AI/189/Add.9/rev.2]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}, Regulations for the control and limitation of documentation. Addendum. Copyright in United Nations publications: General principles, practice and procedure. 17 de setembre del 1987. Document original.</ref>
|-<span style="font-size:80%">
| |||