Cestodes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
m Tipografia
Línia 5:
Els '''cestodes''' (Cestoda) constitueixen una [[classe (biologia)|classe]] dels [[platihelmint]]s del [[clade]] [[Neodermats|Neodermata]]. Tots són paràsits i les [[helmintosi]]s provocades per cestodes s'anomenen [[cestodosi]]s.
 
Són [[cucs]] [[parasitisme|paràsits]] que viuen com a adults en el [[tub digestiu|tracte digestiu]] de [[vertebrat]]s, com a juvenils, en el cos de diversos animals. ''[[Taenia saginata]]'' pot assolir fins a 12  metres de longitud; ''[[Diphyllobothrium latum]]'', paràsit de carnívors i de l’home, pot arribar a fer fins 15 m. No tenen boca ni tracte digestiu.<ref name=:0>{{Ref-web|títol=Història Natural dels Països Catalans. Els cestodes|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-hn-0820701.xml|consulta=2021-01-17|llengua=|editor=|data=}}</ref>
 
Hom en distingeix dos grans grups: els [[eucestodes]] i els [[cestodaris]]. Els eucestodes tenen forma de cinta segmentada, amb una estructura de fixació anomenada escòlex a l’extrem anterior. Formen el grup de cestodes més nombrós i transcendent, pel seu interès aplicat en medicina i veterinària.