Conca de l'Ebre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Tipografia
Línia 7:
 
== Generalitats ==
S'estén d'oest a est pel nord de [[Castella]] ([[Cantàbria]], [[Província de Palència|Palència]], [[Província de Burgos|Burgos]], [[Província de Sòria|Sòria]], [[la Rioja]] i [[Província de Guadalajara|Guadalajara]]), sud del [[País Basc]] ([[Àlaba]], [[Biscaia]] i [[Navarra]]), [[Aragó]] i oest i nord dels [[Països Catalans]], desembocant al mar [[Mar Mediterrani|Mediterrani]]. En el seu límit nord estan els Pirineus, a l'est limita amb les [[serralades costaneres]], i, al sud i oest, amb el [[sistema ibèric]]. En la depressió central té una altura mitjana de 200  metres sobre el nivell del mar, la qual cosa destaca amb les grans elevacions que l'envolten (màxima de 3404 m al [[pic Aneto]]). A la desembocadura del riu està el delta de l'Ebre, un espai protegit amb el [[parc natural del Delta de l'Ebre]]. Té dipòsits de [[Conglomerat (geologia)|conglomerats]] i [[evaporita|evaporites]] marins i continentals, de gran grossor en els vorells muntanyencs i de menor espessor al centre de la depressió: [[gres]], [[marga]], [[guix]], sal i [[Pedra calcària|calcària]]. Aquests dipòsits formen la [[conca sedimentària de l'Ebre]]. La conca està situada sobre el llit d'un antic [[mar]], posteriorment convertit en [[llac]], que intermitentment separava la península ibèrica d'[[Europa]].<ref name="Guerreroetal_2014">{{ref-llibre|url=https://books.google.cat/books?id=1pHFBAAAQBAJ&pg=PA81&dq=Conglomerate+Monoliths+and+Karst+in+the+Ebro+Cenozoic+Basin,+NE+Spain&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjcgP6K8cjZAhXjI8AKHbh1B5IQ6AEIKTAA#v=onepage&q=Conglomerate%20Monoliths%20and%20Karst%20in%20the%20Ebro%20Cenozoic%20Basin%2C%20NE%20Spain&f=false |títol=Conglomerate Monoliths and Karst in the Ebro Cenozoic Basin, NE Spain |cognom=Guerrero J. |cognom2= Gutiérrez F. |cognom3=Gutiérrez M. |obra=Landscapes and Landforms of Spain |editorial=Springer |any=2014 |isbn=978-94-017-8627-0 |editor-last=Gutiérrez F. |editor-last2= Gutiérrez M.}}</ref>
 
La conca conté, segons dades del padró de 1998, a 2.767.103 persones amb una [[densitat poblacional|densitat]] mitjana de 32,3 hab./km², la meitat de la nacional. Es tracta doncs d'un territori despoblat en el context nacional no aconseguint ni la meitat de la densitat de població espanyola, que és de 78,6 hab./km².<ref>{{ref-web
Línia 33:
A causa de l'altitud de la conca i la curta distància al mar hi ha poques desenes de quilòmetres. Les aigües abocades en època de pluges van produir en poc temps una incisió fluvial suficient per baixar el nivell del sistema lacustre de la conca i permetre el pas a una etapa d'incisió dels sediments dipositats. A partir d'aquest període es va formar el [[Delta de l'Ebre]], la part visible sobre el nivell del mar és mínima. El volum actual de sediments terciaris en la Conca de l'Ebre és d'uns 70.000 km³, mentre que abans de la incisió va haver d'arribar a uns 120.000 km³. La diferència entre ambdues quantitats es troba actualment en el Golf de València, Mediterrani Occidental.
 
En formes del relleu com aquesta, un factor clau en la seva formació és l'[[orogènesi]], en aquest cas l'orogènia Alpina, del [[Paleogen]]. Durant tot el [[Mesozoic]] la zona va estar coberta per l'aigua del mar. L'[[orogènesi alpina]] va elevar el terreny des dels 200  metres de profunditat fins als 800  metres actuals.
 
Aquestes [[conca sedimentària|conques sedimentàries]] es formen en escales de temps d'entre milions i centenars de milions d'anys. A causa del pes de l'orogènesi sobre la [[litosfera]] terrestre, la regió de l'avantpaís s'enfonsa [[isostàsia|isostàticament]] i genera l'espai necessari (conca) per atrapar els sediments aportats principalment per [[riu]]s des del [[orogènesi]]. Les roques originàries del Carbonífer, daten aproximadament d'uns 300 milions anys.
Línia 63:
La zona va estar intermitentment negada pel mar, en el carbonífer va haver-hi una vall ampla erosionada per un riu. Les roques originàries del Carbonífer, daten aproximadament d'uns 300 milions anys.
 
Durant tot el Mesozoic la zona va estar coberta per l'aigua del mar. L'orogènia alpina, que va formar els Pirineus, va elevar el terreny des dels 200  metres de profunditat fins als 800  metres actuals.
 
Les dolomies, roques sedimentàries per precipitació marina. Estan datades en el Triàsic Mitjà.
Línia 69:
Durant el Triàsic Inferior el gres es diposita en els deltes dels rius. Posteriorment un enfonsament va formar un mar poc profund, en el qual es van dipositar les calcàries.
 
Va ser en el Juràsic, en aquest mar succint, on es van formar les calcàries, roques sedimentàries de precipitació química. Es denominen calcàries massives perquè no es veuen els estrats, ja que aquests tenen uns 30  metres d'espessor. Es van formar en la plataforma continental entre els 0 i els 200  metres de profunditat. Quan es van dipositar en el mar de la conca de l'Ebre, eren toves, semblants als fangs. En el Cretàcic altres roques es van dipositar damunt, es van litificar mitjançant un procés físic, el de compactació. Per tant, hi ha calcàries del Juràsic i del Cretàcic, formades fa 180 milions d'anys.
 
En un altre relleu es troba gres, conglomerat i lutita de l'[[Oligocè]].