Lluita del Larzac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
amplio |
||
Línia 47:
El [[26 de desembre]] de 1972, el col·lectiu va decidir tornar a pujar a París, quan el prefecte de l’Avairon, Georges Badault, va signar el decret pel qual declarava d’utilitat pública 13.500 hectàrees del Causse del Larzac. La marxa va començar el [[7 de gener]] de 1973 i va fer aturades a [[Rodés (Avairon)|Rodés]], [[Sant Flor]], [[Clarmont d'Alvèrnia]], [[Nevers]] i [[Orleans]]<ref name=":3" /> per a reunir-se amb els comitès de recepció i celebrar reunions i rodes de premsa per evitar que els expulsessin.<ref>{{Ref-web|url=https://www.ina.fr/video/CAF95055775/manifestation-larzac-video.html|títol=Manifestation Larzac|consulta=28/4/2021|llengua=francès|editor=INA|data=12/1/1973}}</ref> La marxa va trobar dificultats a causa de les prohibicions de manifestació decretades a cada ciutat de la ruta. Equipats inicialment amb 26 tractors, van quedar bloquejats, després d’una setmana de viatge, a Orleans per agents de les [[Companyies Republicanes de Seguretat|CRS]]. Mentre que la Federació Nacional dels Sindicats d'Explotacions Agricoles - FNSEA, en la persona de [[Raymond Lacombe]] (president de la secció de l’Avairon), volia renunciar davant l’avís formal de la policia, [[Bernard Lambert]], exdiputat del [[Mouvement Républicain Populaire|MRP]], que encarnava en aquell moment el corrent anomenat Confederació Nacional dels Sindicats de Treballadors Pagesos, proper al PSU, trobarà nous tractors cedits per camperols de tot Orleans perquè la marxa del ''26 du Larzac'' pogués acabar a París.<ref name=":3" />
Es va organitzar una nova marxa el [[2 de desembre]] de 1978 quan 18 camperols van caminar 710 km en 25 etapes des del Larzac. Van ser recolzats durant tot el viatge per camperols i residents de la FNSEA que els allotjaven. Quan éren a les portes de París, se'ls van unir 40.000 persones, tot i que van trobar-se amb el centre de la ciutat bloquejat per les CRS. La marxa, malgrat la presència de provocadors vestits de civils, va ser un èxit. A París el jove diputat del PS, [[Paul Quilès]], va acompanyar als camperols, els quals van obtenir de la seva reunió amb el candidat a la presidència [[François Mitterrand]] la promesa de “no oblidar-los”,<ref name=":8">{{Ref-web|url=http://paul.quiles.over-blog.com/article-le-larzac-et-mitterrand-75499154.html|títol=Le Larzac et Mitterrand|consulta=28/4/2021|llengua=francès|editor=Le blog de Paul Quilès|data=30/5/2011}}</ref> que resultaria decisiva per a la conclusió de la seva lluita.
El [[27 de novembre]] de 1980, 74 membres de diverses famílies del Larzac, arribades a París per a una acció sota la [[Torre Eiffel]], van acampar al Camp de Mart. Expulsats al cap de cinc dies, van continuar la seva estada en una barcassa cedida per la ciutat de [[Conflans-Sainte-Honorine]] agermanada amb Costerasta (un petit nucli on hi ha una granja al Larzac). Aquesta agermanament va ser fruit d'una campanya d’agermanaments que va començar el 1979 i que va aconseguir que 14 municipis de França s'agermanessin amb granges de l’altiplà:
Línia 59:
== Desobediència civil ==
[[Fitxer:Jeune larzac.jpg|miniatura|Lanza del Vasto i la seva dona Chanterelle en el moment de la vaga de fam.|285x285px]]
El 19 de març de 1972 el filòsof italià i fundador de les comunitats pacifistes de l'Ardecha [[Lanza del Vasto]], de 75 anys, va iniciar una vaga de fam de 15 dies a [[La Cavalariá]], al Larzac. Els pagesos, els habitants de Millau i els bisbes de Montpeller i Rodés van donar suport a aquest dejuni.
Línia 71:
Durant tot el conflicte, molts activistes i simpatitzants van comprar - en forma d’accions no remunerades - petites parcel·les afectades per les expropiacions. Del 1973 al 1981, 3.500 militants es van apropiar de 6.180 accions. Això va complicar el procés d’expropiació ja que cada propietari havia de signar legalment per fer-lo efectiu,{{Sfn|Joinet|2011|p=11}} i alguns d’aquests propietaris vivien a l’estranger.
[[Fitxer:Crs larzac2.jpg|esquerra|miniatura|
El [[22 de juny]] de 1976, 22 activistes i camperols es van infiltrar al campament militar per destruir 500 expedients relacionats amb la investigació del complot abans de l'expropiació. Després de la seva acció, els activistes van ser arrestats in situ i portats a disposició judicial al dia següent al jutjat de Millau. Van ser condemnats a penes que van anar dels de sis mesos de presó suspesa fins als tres mesos ferms. El [[3 de juliol]], diversos camperols van ser alliberats i es van suspendre les seves condemnes durant tres mesos a causa de la sequera. Els altres condemnats van ser posats en llibertat sota fiança el [[20 de juliol]]. La pena màxima realment acomplerta, doncs, va ser de només tres setmanes.{{Sfn|Sémelin|1985|p=172}}
Línia 94:
L’estiu del 1979, centenars de treballadors voluntaris van passar part de les seves vacances a l’altiplà per rehabilitar-ne les infraestructures (telèfon, vies de comunicació, edificis...).
== Victòria final del Larzac ==
El maig de 1980, el Tribunal de cassació va anul·lar els 66 procediments d’expropiació. [[François Mitterrand]] va ser elegit president de la República Francesa el [[10 de maig]] de 1981 i va declarar durant el Consell de Ministres que s'havia abandonat el projecte d’ampliació del camp militar del Larzac (d’acord amb la seva promesa feta als camperols del Larzac el 2 de desembre de 1978 a París).<ref name=":8" />
[[Fitxer:Meeting François MITTERRAND Caen 1981.jpg|miniatura|249x249px|Mitterrand en un míting per les presidencials del 1981.]]
Tanmateix no va ser senzill tornar a la normalitat; alguns dels 450 propietaris implicats van reembolsar a l’Estat francès el valor de l'expropiació i van recuperar els seus béns, d’altres fins i tot, molt pocs, van demar que es completés l’expropiació. A més, segons l’advocat Jean-Jacques de Félice, hi va haver durant els anys 1970 una forta especulació a l'altiplà afavorida pels cercles de dretes i d’extrema dreta: els líders polítics havien comprat terres al Larzac sabent que serien expropiades per un valor 10 cops superior al de la compra. Finalment, es va mantenir un saldo de 6.300 hectàrees de terrenys i edificis adquirits definitivament per l’Estat. Aquesta unitat de terres agrícoles és ara un cas únic a França, ja que es tracta d’una sola peça de terra. La terra mai va deixar d'explotar-se durant la lluita, ja fos per part dels 103 o pels agricultors okupes.{{Sfn|VVAA|2005|p=5.8.2}}
Tan bon punt es va abandonar el projecte d’ampliació, els camperols van estudiar un mitjà legal per a la gestió de les 6.300 hectàrees, tot afavorint noves instal·lacions agrícoles en lloc de l’ampliació habitual de les explotacions existents. Es va crear una Comissió Intercantonal per al Desenvolupament del Territori al Larzac (''Commission intercantonale pour l'aménagement foncier du Larzac'' - CIAF) i una Comissió de Desenvolupament del Territori Comunal (''Commission Communale d'Aménagement Foncier'' - CCAF), creada el febrer de 1982 a cadascun dels dotze municipis. Aquestes comissions escullen candidats per a l'agricultura amb projectes que requereixin una gran plantilla, amb l'objectiu d'augmentar la població i amplificar la vida social.<ref name=":9">{{Ref-web|url=http://www.agter.org/bdf/fr/corpus_chemin/fiche-chemin-9.html|títol=La Société Civile des Terres du Larzac, une approche novatrice et originale de la gestion foncière des territoires ruraux|consulta=4/5/2021|llengua=francès|editor=agter.org|data=2002}}</ref> Permetien l’enumeració de la terra disponible, la seva distribució i la seva classificació agronòmica. El ritme de treball va ser estipulat en una reunió cada mes i es van donar 2.800 hectàrees a noves explotacions. Això va fer que es creessin 22 explotacions noves, a més de mantenir-se les 103 existents. També es van començar a produir intercanvis de terres entre agricultors, per afaforir l'existència d'illes coherents al voltant de les explotacions existents abans de la lluita. Aquesta reflexió col·lectiva dels pagesos del Larzac es va allargar tres anys.<ref name=":9" />
== Referències ==
Linha 111 ⟶ 118:
* {{Ref-publicació|cognom=Terral|nom=Pierre-Marie|article=Gardarem lo Larzac : de la dimension occitane de la lutte paysanne à son cheminement mémoriel|publicació=Lengas - revue de sociolinguistique, Montpellier, Presses universitaires de la Méditerranée (Université Paul-Valéry)|url=https://journals.openedition.org/lengas/383|data=2011|pàgines=93-116|issn=2271-5703|llengua=francès|volum=69}}
* {{Ref-llibre|cognom=Terral|nom=Pierre-Marie|títol=Larzac : de la lutte paysanne à l'altermondialisme|llengua=francès|data=3/2011|editorial=Éditions Privat|lloc=Tolosa de Llenguadoc|isbn=978-2-7089-6918-6}}
*{{Ref-llibre|cognom=VVAA|títol=L’accès collectif et solidaire au foncier et au bâti ː Guide méthodologique, juridique et financier|url=http://www.dijon-ecolo.fr/doc-telechargeable/agriculture/guide-Foncier-TerreDeLiens.pdf|llengua=francès|data=2005|editorial=Terre de liens|lloc=Crest|isbn=2-9525374-0-2}}
== Enllaços externs ==
| |||