Bec: diferència entre les revisions

Els becs poden variar significativament de tamanymida d'una espècie a espècieuna altra. El bec es composa pel [[maxilarmaxil·lar superior]] i el [[maxilarmaxil·lar inferior]]. La mandíbula és normalment óssiaòssia i buida per dins per facilitar el vol. La superfície externa del bec està coberta d'una vainabeina còrnia de [[queratina]] anomenada '''ranfoteca'''. Entre la còrnia exterior i l'ós hi ha una capa vascular que conté [[vasos sanguinis]] i terminacions nervioses. La ranfoteca inclou tanmateix el ''bony'' que es pot observar en alguns [[cigne]]s, com el [[cigne mut]].

El bec té dos orificis anomenats [[narina|narines]] que conectenconnecten amb el buit interior del pic i d'ahí amb el [[sistema respiratori]]. Les nares estánestan normalment sobre el bec, encara que en algunes aus estan sobre una part carnosa en la base del bec anomenada '''cere''' (del [[llatí]] ''cera''). Els [[falcó|falcons]], [[lloro]]s, [[paràsit (ocell)|paràsits]] (Stercorarius) i [[cotorra|cotorres]], entre d'altres, presenten ceres. Les cotorres son [[dimorfisme sexual|dimòrfiques]] ja que les ceres dels mascles esdevenen blau clar quan són adults i les de les femelles brunes.

Alguns pardals empren teixit mort en la punta del bec per a les tasques més dures, com ara trencar [[Noguer|nous]] o matar preses. En altres, com els [[ànec]]s, la punta del bec conté nervis per a localitzar objectes al palp. El bec es desgasta amb l'ús, per això creix continuamentcontínuament al llarg de tota la vida de l'au.