Setge d'Acre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Minúscules
Línia 65:
 
== Preparatius bèl·lics ==
El [[soldà]] va morir al novembre i va ser succeït pel seu fill [[Al-Àixraf Khalil]], qui va jurar en el llit de mort acabar l'empresa inacabada, i posant-se al capdavant de les tropes va reiniciar la marxa, capturant al seu pas les caravanes que portaven subministraments i ajuda per a [[Acre (Israel)|Acre]]. Durant la marxa va escriure al [[Gran Mestre]] de l'[[Orde del Temple]], [[Guillem de Beaujeu]] anunciant que reconqueriria Acre per l'[[Islamislam]],<ref>{{fr}} Gerard de Montreal, ''Gestes des Chiprois: recueil de chroniques francaises ecrites en Orient au XIIIe & XIVe siecles'' Part 3, p.104</ref> i es van presentar diverses escaramusses amb patrulles de templers, que foren fets presoners.
 
[[Guillem de Beaujeu]] i [[Jean de Villiers]], el Gran Mestre de l'[[Orde de l'Hospital]], havien fet venir als seus mariscals Pere de Sevrey, que havia substituït a Godofred de Vendac, i [[Mateu de Clermont]] i havien reunit totes les seves tropes disponibles. També estava present [[Conrad de Feutchwangen]], el recentment nomenat Mestre de l'[[Orde Teutònic]], i molts cavallers vinguts d'Europa. [[Enric II de Xipre]], que havia estat coronat a Xipre el 1285 i reconegut com a senyor del [[regne de Jerusalem]] el 15 d'agost de [[1286]], va enviar un contingent al comandament del seu germà [[Amalric II de Lusignan]]. El rei de [[França]] mantenia tropes a la ciutat des de l'època de [[Lluís IX de França|Lluís IX]] al comandament de [[Joan de Grailly]] i l'[[Eduard I d'Anglaterra]] també va enviar alguns cavallers manats per [[Otó de Grandson]].
Línia 112:
[[Al-Àixraf Khalil]] havia aconseguit reconquerir la major part d'Acre, únicament la fortalesa de l'[[Orde del Temple]], situada d'esquena a la mar a l'extrem sud de la ciutat, es va mantenir en peu. Al voltant de dos-cents cavallers templers s'havien refugiat després dels seus murs defensant a diversos centenars de civils. Després de diversos dies de bombardeig, el [[soldà]], veient la determinació dels defensors, els va oferir la possibilitat d'embarcar-sense ser molestats i va enviar un destacament per controlar els preparatius.
 
El 25 de maig, Pierre de Severy, comandant dels templers, es va avenir a la rendició amb l'única condició d'obtenir salconduits cap a Xipre per als cavallers i refugiats civils. Emissaris musulmans van entrar i van procedir a hissar la bandera de l'[[Islamislam]] i atacar dones i nens,<ref name=CRD/> i els templers en un intent per calmar els ànims dels separar arma en mà, però els mamelucs van desconfiar i van desenfundar les seves simitarres, la baralla va començar i després minuts de combat, la disputa es va saldar amb la mort dels mamelucs egipcis i el posterior tancament de les portes de la fortalesa, reiniciant-se les hostilitats. Aquella mateixa nit, el comandant [[Thibaud Gaudin]] va aconseguir embarcar cap a [[Sidó]], emparat amb la foscor, el tresor templer, algunes sagrades relíquies, una petita força de cavallers i uns pocs civils.
 
L'endemà, 26 de maig, el soldà va tornar a oferir les mateixes condicions als defensors, i Pierre de Severy, acompanyat per un petit seguici de cavallers va negociar la rendició. Quan va ser rebut pels musulmans, ell i el seu escorta, sota l'atenta mirada dels que es van quedar dins del castell, van ser arrestats i executats immediatament. No hi va haver més ofertes per part del soldà perquè es produís una evacuació pacífica i els templers que havien estat dins de la fortalesa, exhausts, ferits i sense subministraments, van decidir seguir defensant la guarnició, ja que no tenien una altra opció. Encara continuar lluitant duríssimament durant dos dies i van aconseguir rebutjar diversos atacs mamelucs.