Masclisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció de nombroses faltes d'ortografia, supressió d'un paràgraf ple de faltes i sense cap mena de justificació (referències, enllaços).
m Expressió correcta
Línia 20:
{{AP|Androcentrisme|universalisme masculí|patriarcat|dominació masculina|capital simbòlic}}
 
El masclisme és a tot arreu, és diferent i es transforma a cada [[societat]] a midamesura que ho fan els seus valors. Es basa en el [[patriarcat]], que és [[Estructura social|estructural]] i transhistòric, fins i tot a la prehistòria hi havia un prepatriarcat matrilineal (però patriarcat al cap i a la fi). Per a molts homes, tota l'obra femenina, obres d'arts plàstiques, escèniques, musicals, literatura, d'enginyeria, científiques, culinàries, socials, d'investigació, de recopilació, etc. són únicament "coses de dones" i no els interessen. D'una manera conscient o inconscient les consideren inferiors. Com a conseqüència es perden o, si es guarda algun document, és per exemple una carta en relació a una obra masculina o un autor home, que és utilitzada per a estudiar-lo i retre-li homenatge a ell, des d'una perspectiva [[androcèntrica]] i [[masculinitat|masculina]]. Això forma un cercle viciós en el que s'assumeix la idea de que les obres són masculines, coses d'homes, i les femenines són anècdotes o curiositats, entreteniments destinats a dones, sovint estranyes i fora de la normalitat, i, per tant, d'alguna manera, inferiors.<ref name=:0/><ref name="adm">Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, ''Intervenció-investigació en violències de gènere'', Documenta Universitaria, [[2015]]. {{ISBN|9788499842806}} {{ca}}</ref>
 
A la societat [[modernitat|moderna]], industrialitzada i globalitzadora, encara s'accepta i considera el [[currículum masculí]] com a universal. A més, en l'actualitat, a Espanya, per exemple, molts joves i no tan joves que han nascut a la democràcia tampoc no es qüestionen la necessitat del feminisme i tenen normalitzats comportaments i expressions lingüístiques masclistes sense adonar-se ni ser conscients que ho són. Poden veure la [[discriminació positiva]] com una [[discriminació]] i es deixen portar pel ''màrqueting'', la indústria comercial i els [[mitjans de comunicació]]. Per exemple, no es plantegen perquè de les víctimes d'una agressió es digui que són "[[mort]]es" i no "[[assassinat|assassinades]]", que es posi en relleu si havien o no denunciat abans o que de rebot es parli de les denúncies falses, de l'aspecte físic o personalitat de dones agredides sexualment, o parlar sempre d'un percentatge de dones agredides i mai del mateix percentatge d'homes maltractadors.<ref name=adm/>