Introjecció: diferència entre les revisions

 

== Història del concepte ==

=== Ferenczi ===

Per a Ferenczi, «Tot i que el paranoic expulsa del seu [[ego]] les tendències que s'han tornat desagradables, el neuròtic busca la solució portant al seu ego la major part del món exterior possible, en ser objecte de fantasies inconscients.»<ref>Sandor Ferenczi, ''Œuvres complètes'', t. 1, Payot, coll «Science de l'homme», 1990.</ref> En un segon pas, Ferenczi ampliarà aquesta concepció: «Qualsevol amor objectiu o qualsevol transferència és una ampliació de l’ego» i, el 1912, especifica: «Descric la introjecció com l'extensió de l'interès autoeròtic inicial al món exterior mitjançant la inclusió dels seus objectes en l'ego... Bàsicament, l’home només pot estimar-se a si mateix; si estima un objecte, l’absorbeix.»<ref>Citat a [[Ilse Barande]]: ''Sandor Ferenczi'', Payot, coll. « Petite bibliothèque Payot », 1996, {{ISBN|2228889814}}.</ref>

 

== Articles relacionats ==

* [[Projecció (psicologia)]]