Caral: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=ciutat&operEntrada=0
m Fals amic
Línia 18:
El primer que fa esment sobre Caral (o el Chupacigarro Gran) va ser el viatger nord-americà [[Paul Kosok]], qui va visitar el lloc juntament amb l'arqueòleg nord-americà Richard Schaedel el 1949. En el seu informe, publicat al llibre ''Life, Land and Water in Ancient Peru'', el 1965, va esmentar que Chupacigarro (com es coneixia Caral) havia de ser molt antic, però no ho va poder determinar.
 
El 1975, l'arquitecte peruà Carlos Williams va fer un registre de la majoria dels llocsjaciments arqueològics de la vall de Supe, entre els quals va registrar el Chupacigarro Gran, i va realitzar algunes observacions sobre el desenvolupament de l'[[arquitectura]] als [[Andes]], dades que va presentar el 1983 en un article, "Arquitectura i Urbanisme a l'Antic Perú",<ref>Carlos Williams. "Arquitectura i Urbanisme a l'Antic Perú", Volum VIII de la sèrie ''Història del Per'', editorial Juan Mejía Baca, 1983.</ref> i posteriorment a "A Scheme for the Early Monumental Architecture of the Central Coast of Peru".<ref>Carlos Williams. "A Scheme for the Early Monumental Architecture of the Central Coast of Peru", capítol del llibre ''Early Cerimonial Architecture in the Andes'', 1985.</ref>
 
El 1979, l'arqueòleg francès Frederic Engel va visitar el lloc, va excavar i va aixecar un plànol de la zona. En el seu llibre "De las Begonias al Maíz" (1987), Engel va afirmar que el Chupacigarro Gran (nom amb què encara es coneixia Caral) podria haver estat construït amb anterioritat a l'aparició de la [[ceràmica]] als Andes (1800 aC). No obstant això, els arqueòlegs andins van assumir que l'assentament era "aceràmic", és a dir, que havia estat construït per una població que no utilitzava la ceràmica, encara que ja es coneixia en altres llocs dels Andes.