Panzerfaust: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
m Tipografia
Línia 18:
[[Fitxer:Tali-Ihantala.jpg|miniatura|Soldats finlandesos, els sergents Kaarlo Niemelä (esq.) i Heino Nikulassi (dreta), portant ''' Panzerfausts ''' a coll a [[Tali-Ihantala]]. Darrere d'ells un tanc soviètic [[T-34]] destruït.]]
 
* ''' Panzerfaust 30 Klein: '''primer model de la sèrie i també el més perillós d'utilitzar per al seu poc perfeccionament. De 103 cm de longitud, llançava un projectil de 3,1 kg de pes, capaç de perforar 140 mm de blindatge d'acer, amb una inclinació de 30 º, a 30 m de distància. Aquesta va ser la versió original, que es va lliurar per primera vegada a l'estiu [[1943]]. El "30" va ser indicatiu de l'abast nominal màxim de 30  metres. Tenia un tub de 4,4 cm de diàmetre que contenia 95 g de propel·lent, que s'acumulava en un projectil de 2,9 kg que portava 800 grams d'explosiu. El projectil viatjava a 30  metres per segon. Podria penetrar 150 mm d'armadura. L'arma completa pesava 25/03 kg.
 
* ''' Panzerfaust 60: '''model 30 modificat, de construcció més reeixida i més segur. La mira estava graduada per a tres distàncies: 30, 60 i 80 [[Metre|m.]] Era capaç de perforar fins a 200 mm d'acer amb un angle d'inclinació de 30 º. A partir d'aquest model, el tub de llançament, que en els tipus anteriors era un sol ús, es recuperava per construir noves armes. Aquesta va ser la versió més comuna, i la producció va començar a l'agost, [[1944]]. Tenia un abast pràctic de 60  metres de muda, encara que amb una velocitat màxima de 45  metres per segon, el Cap de Guerra necessitaria un terç de segon per aconseguir un tanc en aquest rang. Per assimilar la velocitat més gran, el diàmetre del tub es va incrementar a 5 cm i es van usar 134 g de propel·lent. També tenia un millor mecanisme de visió i gallet. L'arma pesava ara 06/01 kg. Podria derrotar 200 mm d'armadura.
 
* ''' Panzerfaust 100: '''preparat per a un llançament a 50, 100 i 150 m, era capaç de destruir qualsevol carro enemic en un radi de 80 [[Metre|m.]] De poc més d'1 m de longitud. Aquesta va ser la versió final. Es van produir grans quantitats, des de novembre [[1944]] d'ara endavant. Tenia una autonomia nominal màxima de 100  metres. 190 g de propel·lent empalmen l'ogiva a 60  metres per segon des d'un tub de 6 cm de diàmetre. La mira tenia orificis per 30, 60, 80 i 150  metres, i tenia pintura lluminosa per facilitar el comptatge fins a la correcta en la foscor. Aquesta versió pesava 6 kg i podia penetrar 220 mm d'armadura.
 
* ''' Panzerfaust 150: '''la versió més perfeccionada. Es va començar a distribuir entre les tropes el març de 1945. El tub era reutilitzable per a 10 trets. El Panzerfaust 150 es va implementar en nombres limitats prop del final de la guerra, i va ser un disseny molt modificat. Tenia la mateixa quantitat de propel·lent que el Panzerfaust 100, però un nou disseny de Warhead i el propulsor de dues etapes d'ignició li van donar una major velocitat de 85  metres per segon, i van augmentar la penetració d'armadura. Estava destinat a ser reciclat fins a deu preses, i la producció va començar al març [[1945]], dos mesos abans del final de la guerra.
 
: Panzerfaust 250 va ser planejat per entrar en producció al setembre [[1945]], però la guerra va acabar abans que es completés el desenvolupament.