Literatura komi: diferència entre les revisions

Els primers intents d'escriure en komi daten dels [[Segle XVI|segles XVI]] i [[Segle XVII|XVII]], amb l'escriptura antiga pèrmica de ''Maly Perm'', però a finals del XVIII es van publicar alguns texts komis en [[alfabet ciríl·lic]]. El 1813 es publicà la gramàtica komi més antiga que es conserva, ''Zyrjanska grammatika'', per A. Flerov (sobrenom del seminarista komi Kozlov). A mitjans del [[segle XIX]] molts erudits s'interessaren per la seva llengua i tradició orals, molt rica en contes, cançons i proverbis. El filòleg finlandès [[Matthias Castrén]] els compongué ''Elementa grammaticae syrjaenae'' (1844), mentre [[Ferdinand Johann Wiedemann]] continuava la tasca publicant la ''Grammatika der syrjanischen sprache'' (1884) i ''Syrjanisch-Deutsches wörterbuch'' (1880). Això facilitaria la normalització de les parles permianes, que també foren continuades per treballs de filòlegs russos ([[Anders Jans Sjögren]], [[Nikolai Nadejdin|N. Nadejdin]], [[Gueorgui Litkin|G. Litkin]]). Alhora, aparegué el fundador de la literatura komi, el poeta progressista [[Ivan Alekséievitx Kuràtov]] (1839-1875), cantor de l'opressió del poble komi.