Diferència entre revisions de la pàgina «Pilar Juncosa Iglesias»

donar format a les referències de Malet
(→‎Bibliografia: afegir llibre de Malet a la bibliografia)
Etiqueta: editor de codi 2017
(donar format a les referències de Malet)
Va néixer al carrer de la Cavalleria de [[Palma]], tot i que els seus pares (Enriqueta Iglesias Oromí i el fabricant de mobles Lambert Juncosa Massip) eren de [[Barcelona]]. Curiosament, la mare de Pilar es crià amb la que seria la mare de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]] (Dolors Ferrà Oromí), després de quedar-se òrfena i anar a viure a [[Palma]] als vuit anys amb la seva cosina germana i el seu marit.{{sfn|Juncosa|1994|p=29|ref=junc}} Era la tercera de vuit germans i, a causa de la mala salut de la seva mare, des de molt jove hagué d'assumir una gran responsabilitat i dur el pes de la família.{{sfn|Juncosa|1994|p=31|ref=junc}}
 
Es casà amb [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]] el 12 d'octubre de 1929 a la [[Església de Sant Nicolau de Palma|parròquia de Sant Nicolau]] de [[Palma]], el mateix any en que ell se li declarà.{{sfn|Massot|2018|p=452|ref=mass}} Després de la lluna de mel a l'hotel Illa d'Or del [[Port de Pollença]], se'n van a viure a [[París]][[Pilar Juncosa#%20ftn4|[4]]].{{sfn|Malet|1992|p=54|ref=male}} L'any següent neix la seva única filla, [[Maria Dolors Miró|Maria Dolors]]. Els hiverns viuen a [[París]] i, els estius, els passen entre el mas de la família Miró a [[Mont-roig del Camp|Mont-roig]] i [[Barcelona]]. També passen temporades curtes a [[Mallorca]], fins que la crisi econòmica els obliga a establir-se a [[Barcelona]] el 1932.
 
Amb l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], i gràcies als contactes del seu marit i de [[Joan Prats i Vallès|Joan Prats]] amb el [[Comissariat de Propaganda|comissari de Propaganda]] de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], aconsegueix el passaport per a partir a [[París]] amb la seva filla, on ja s'hi trobava [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], qui hi havia partit abans angoixat per la situació després que el seu cunyat, Jaume Galobart, fos assassinat per unes milícies antifeixistes a [[Osona]].{{sfn|Massot|2018|p=580|ref=mass}}
 
El 1940 convenç Joan que cal tornar a [[Espanya]]; s'oposa a emigrar, com fan altres artistes i intel·lectuals[[Pilar Juncosa#%20ftn6|[6]]].{{sfn|Malet|1992|p=78|ref=male}} El pare de Pilar els convenç de refugiar-se a [[Mallorca]]. Una vegada a [[Palma]], [[Joan Miró i Ferrà|Miró]] deixa de ser l'artista de fama que ha col·laborat amb la [[Segona República Espanyola en guerra|República]] i només és “el marit de la Pilar”;{{sfn|Juncosa|1994|p=35|ref=junc}} passa completament desapercebut i es presenta com a “senyor Juncosa”.{{sfn|Massot|2018|p=667|ref=mass}}
 
El 1947 ja exerceix un paper imprescindible en l'activitat diària del seu marit: planifica els viatges, participa a les reunions amb els advocats, gestiona la seva agenda...[[Pilar Juncosa#%20ftn9{{sfn|[9]]].Malet|1992|p=100|ref=male}} El 1954, aconseguí que [[Josep Lluís Sert i López|Sert]] projectés els plànols del taller de Miró a Mallorca després d'enviar-li una carta, d'amagat de [[Joan Miró i Ferrà|Joan Miró]], qui no s'atreví a fer-ho pensant que el seu amic es trobava massa enfeinat a [[Amèrica]].
 
El 1956 el matrimoni s'instal·la a [[Palma]] i el 1959 compren Son Boter, una possessió del segle XVIII situada als terrenys annexos a [[Son Abrines]], als afores de [[Palma]], i que es converteix en un segon estudi[[Pilar Juncosa#%20ftn10|[10]]]. Als cinquanta-sis anys, Pilar es treu el carnet de conduir i es compra un [[SEAT 600|Seat 600]] per a tenir més autonomia.{{sfn|Juncosa|1994|p=39|ref=junc}}
 
 
4. Rosa Maria Malet. ''Joan Miró'', Edicions 62, Barcelona 1992, p. 54.
 
6. Rosa Maria Malet. ''Joan Miró'', Edicions 62, Barcelona 1992, p. 78.
 
9. Rosa Maria Malet. ''Joan Miró'', Edicions 62, Barcelona 1992, p. 100.
 
10. Pere A. Serra. Miró i Mallorca, Edicions Polígrafa, Barcelona 1984, p. 90
26.660

modificacions