Unió Sindical Obrera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 8:
El [[1977]], coincidint amb la seva legalització, amb el fracàs d'[[Unitat Socialista]] i [[Izquierda Democrática]], partits que havia recolzat a les [[Eleccions generals espanyoles de 1977]],{{sfn|Montes Pita|2009|p=273}} una gran part de l'organització, denominada ''USO histórica'' encapçalada per [[José María Zufiaur]] es va fusionar amb [[Unió General de Treballadors|UGT]], mentre que la ''USO renovada'' mantenia les sigles,<ref>{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1977/11/29/economia/249606019_850215.html |consulta=15 maig 2021 |títol=La USO histórica aprueba su unificación con UGT |editor=El Pais |data=29/11/1977 |llengua=castellà}}</ref> rebutjant l'oferiment de [[Nicolás Sartorius]] d'integrar-se en [[Comissions Obreres]], L'entrada al sindicat d'independents, estratègia defensada per [[Manuel Zaguirre Cano]] i establerta en el VII Consell Confederal de març 1978, va tenir resultats favorables en els primers mesos però va significar una dretanització del sindicat, que en poder ser aprofitada pel govern per aconseguir una negociació menys costosa per a les qüestions laborals,{{sfn|Montes Pita|2009|p=275}} va provocar que finalment el ''sector radical'', una gran part de la seva militància i encapçalat per [[Josep Maria Corell Martí]], es va integrar en Comissions Obreres 1980.<ref>{{ref-web |url=https://elpais.com/diario/1980/03/08/economia/321318003_850215.html |consulta=15 maig 2021 |títol=El sector radical de USO acuerda su integración en Comisiones Obreras |editor=El Pais |data=8/3/1980 |llengua=castellà}}</ref> De resultes, l'USO es va debilitar notablement.
Al cicle d'eleccions sindicals de 2019 fou el tercer sindicat amb més delegats escollits (2.557, el 4,8%).<ref name=ABC>{{ref-web |cognom=Ferrer |nom=Tomeu |url=https://diaritreball.cat/ccoo-guanya-de-nou-les-eleccions-sindicals-i-afirma-que-la-polaritzacio-politica-no-ha-dividit-el-mon-del-treball/ |consulta=15 maig 2021 |títol=CCOO guanya de nou les eleccions sindicals i afirma que la polarització política no ha dividit el món del treball |editor=Diari de Treball |data=29/1/2020}}</ref>
Com a fet diferencial, l'USO és l'únic sindicat d'àmbit nacional que té una Caixa de Resistència i Solidaritat (CRS), per vetllar pels interessos econòmics dels seus [[afiliat]]s en casos de [[vaga]], sancions professionals, [[tancament patronal|tancaments patronals]] o acomiadaments sindicals, i demostra el seu caràcter solidari amb la seva ONGD, Sotermun (Solidaritat amb els Treballadors del Tercer Món).
▲[[Manuel Zaguirre Cano]] fou el seu Secretari General durant 25 anys, des que va obtenir el càrrec amb 28 anys, després de l'escissió cap a la [[Unió General de Treballadors|UGT]] de la majoria de la militància. Després del VII Congrés (13 d'abril del 2002) Zaguirre es va retirar, i va crear-se-li el càrrec de President Honorific, bo i conservant el de vicepresident de la [[Confederació Mundial del Treball]] (CMT). El va succeir [[Benito López González]], fins aleshores Secretari General d'USO-Canarias, que va ser Secretari General fins al desembre de 2005 en què es va celebrar el VIII Congrés de l'USO, en el què el va substituir [[Julio Salazar Moreno]], elegit en 2006 en una votació en què va obtenir el 93,9% dels vots dels 425 delegats presents, i en [[2017]] per [[Joaquín Pérez Da Silva]].<ref>{{ref-web |url=https://www.europapress.es/cantabria/noticia-uso-celebra-xi-congreso-confederal-22-24-santander-20171119182236.html |consulta=16 maig 2021 |títol=USO celebra su XI Congreso Confederal del 22 al 24 en Santander |editor=Europa Press |data=19/11/2017 |llengua=castellà}}</ref>
Ha comptat amb sindicalistes destacats com [[Francisco Giménez Bautista]] i [[Jordi Sansalvador Garrido]]
| |||