Diferència entre revisions de la pàgina «Pobles indígenes»

13.352 bytes afegits ,  fa 4 mesos
cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
 
Les estimacions de la població mundial total de pobles indígenes oscil·la entre els 250 i els 600 milions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Muckle|nom=:>:>Robert J.|títol=Indigenous Peoples of North America: A Concise Anthropological Overview|editorial=University of Toronto Press|any=2012|isbn=9781442604162|pàgines=18}}</ref> Això es deu al fet que les designacions i terminologies oficials sobre qui es considera indígena varien àmpliament entre [[País|països]]. Als estats colons colonitzats per europeus, com a [[Amèrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i [[Oceania]], l'estatus indígena generalment s'aplica sense problemes als grups descendents de pobles que hi vivien abans de la invasió i l'assentament europeu. A [[Àsia]] i Àfrica, on viuen la majoria de pobles indígenes, les xifres de població indígena són menys clares i poden fluctuar dràsticament, ja que els estats tendeixen a subinformar la població dels pobles indígenes o definir-los amb una terminologia diferent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=McIntosh|nom=Ian|data=September 2000|url=https://www.culturalsurvival.org/publications/cultural-survival-quarterly/are-there-indigenous-peoples-asia|publicació=Cultural Survival Quarterly Magazine}}</ref>
 
== Etimologia ==
''Indígena'' deriva de la paraula llatina {{Lang|la|indigena}}, que significa "sorgit de la terra, natiu" i ''-gene'' "per néixer".<ref>"indigene, adj. i n." ''OED Online''. Oxford University Press, September 2016. Web. 22 November 2016.</ref> El llatí ''indigena'' es basa en el [[llatí arcaic]] ''indu'' "in, dins de" + ''gignere'' "engendrar, produir". ''Indu'' prové de la paraula grega arcaica ''endo'', "dins", que és una forma estesa del [[protoindoeuropeu]] ''en'' o "dintre" <ref>{{Ref-web|títol=indigenous (adj.)|url=https://www.etymonline.com/word/indigenous|consulta=4 March 2021|obra=Online Etymology Dictionary}}</ref> Els orígens del terme ''indígena'' no es relacionen de cap manera amb els orígens del terme ''indi'', que, fins fa poc, s’aplicava comunament als [[pobles indígenes d'Amèrica]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Peters|nom=Michael A.|cognom2=Mika|nom2=Carl T.|data=10 November 2017|publicació=Educational Philosophy and Theory|volum=49|exemplar=13|pàgines=1229–1234|doi=10.1080/00131857.2017.1279879|issn=0013-1857|dataaccés=free}}</ref> Qualsevol poble, [[Ètnia|grup ètnic]] o comunitat determinada es pot descriure com a indígena.<ref name="Mario Blaser 2004, p.53">Mario Blaser, Harvey A. Feit, Glenn McRae, ''In the Way: indigenous Peoples, Life Projects, and Development'', IDRC, 2004, p. 53</ref>
 
''Autòcton'' s’origina a partir del grec αὐτός autós que significa auto / propi, i χθών chthon que significa Terra. El terme es basa en l'arrel [[Llengües indoeuropees|indoeuropea]] ''dhghem-'' (terra). El primer ús documentat d'aquest terme va ser el 1804.<ref>{{Ref-web|títol=autochthonous|url=https://wordsmith.org/words/autochthonous.html|consulta=4 March 2021|obra=Wordsmith.org}}</ref>
 
== Definicions ==
El terme "pobles indígenes" fa referència a grups culturalment diferents afectats per la colonització. Com a referència a un grup de persones, el terme ''indígena'' va entrar en ús per primera vegada pels europeus que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica|pobles indígenes de les Amèriques]] dels africans [[Comerç atlàntic d'esclaus|esclavitzats]]. Probablement el va utilitzar per primer cop en aquest context [[Thomas Browne]]. Al capítol 10 de ''Pseudodoxia Epidemica'' (1646) titulat "De la negror dels negres", Browne va escriure "i, tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als ''espanyols'', tot i que tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''".<ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Mathewson|nom=Kent|títol=Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes|editorial=Oxford University Press|any=2004|isbn=9780195143195|pàgines=13|capítol=Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFMathewson2004">Mathewson, Kent (2004). "Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues". ''Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes''. Oxford University Press. p.&nbsp;13. [[ISBN]]&nbsp;[[Special:BookSources/9780195143195|<bdi>9780195143195</bdi>]]. <q>As Sir Thomas Browne remarked in 1646, (this seems to be the first usage in its modern sense).</q></cite></ref> <ref name=":5">{{Ref-web|cognom=Browne|nom=Sir Thomas|data=1646|títol=Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes.|url=http://penelope.uchicago.edu/pseudodoxia/pseudo610.html|consulta=3 March 2021|obra=University of Chicago}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFBrowne1646">Browne, Sir Thomas (1646). [http://penelope.uchicago.edu/pseudodoxia/pseudo610.html "Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes"]. ''University of Chicago''<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">3 March</span> 2021</span>.</cite></ref>
 
Als anys 70, el terme es va passar a utilitzar com una manera de relacionar les experiències, els problemes i les lluites de grups de persones colonitzades a través de les fronteres internacionals. En aquest moment, també es van començar a utilitzar "pobles indígenes" per descriure una categoria legal en la legislació indígena creada a la legislació nacional i internacional. L'ús de la "s" en "pobles" reconeix que hi ha diferències reals entre els diferents pobles indígenes.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Smith|nom=Linda Tuhiwai|títol=Decolonizing methodologies : research and indigenous peoples|editorial=Otago University Press|any=2012|isbn=978-1-877578-28-1|edició=Second|lloc=Dunedin, New Zealand|oclc=805707083}}</ref> <ref>Robert K. Hitchcock, Diana Vinding, ''Indigenous Peoples' Rights in Southern Africa'', IWGIA, 2004, p. 8 based on ''Working Paper by the Chairperson-Rapporteur, Mrs. Erica-Irene A. Daes, on the concept of indigenous people.'' UN-Dokument E/CN.4/Sub.2/AC.4/1996/2 (, unhchr.ch)</ref> James Anaya, ex relator especial sobre els drets dels pobles indígenes, va definir els pobles indígenes com a "descendents vius dels habitants abans de la invasió en terres ara dominades per altres. Són grups culturalment diferents que es troben envoltats per altres societats de colons nascudes de forces de l'imperi i la conquesta".<ref>S. James Anaya, ''Indigenous Peoples in International Law'', 2nd ed., Oxford University press, 2004, p. 3; Professor Anaya teaches Native American Law, and is the third Commission on Human Rights Special Rapporteur on the Human Rights and Fundamental Freedoms of Indigenous People</ref> <ref>Martínez-Cobo (1986/7), paras. 379–82,</ref>
 
=== Definicions nacionals ===
Al llarg de la història, diferents estats designen els grups dins dels seus límits que són reconeguts com a pobles indígenes segons la legislació internacional o nacional per termes diferents. Els indígenes també inclouen els indígenes basats en la seva descendència de poblacions que habitaven el país quan van arribar religions i cultures no indígenes —o a l’establiment de les fronteres estatals actuals— que conserven algunes o totes les seves pròpies institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques., però que poden haver estat desplaçats dels seus dominis tradicionals o que hagin estat reassentats fora dels seus dominis ancestrals. <ref name="cidh.org">{{Ref-web|títol=Indigenous and Tribal People's Rights Over Their Ancestral Lands and Natural Resources|url=http://cidh.org/countryrep/Indigenous-Lands09/Chap.III-IV.htm|obra=cidh.org|consulta=30 May 2020}}</ref>
 
L'estatus dels grups indígenes en la relació sotmesa es pot caracteritzar en la majoria dels casos com a marginats o aïllats efectivament en comparació amb els grups majoritaris o el conjunt de l'estat-nació. La seva capacitat per influir i participar en les polítiques externes que poden exercir [[jurisdicció]] sobre les seves terres i pràctiques tradicionals és molt freqüentment limitada. Aquesta situació pot persistir fins i tot en el cas que la població indígena sigui superior a la dels altres habitants de la regió o estat; la noció que defineix aquí és la de la separació dels processos de decisió i de regulació que tenen alguna influència, almenys titular, sobre aspectes de la seva comunitat i els drets sobre la terra . <ref>{{Ref-web|url=https://www.worldbank.org/en/topic/indigenouspeoples|títol=Indigenous Peoples|obra=World Bank|consulta=11 April 2020}}</ref>
 
La presència de lleis, reclamacions i costums culturals externs, que actuen potencialment o realment per restringir les pràctiques i observances d'una societat indígena. Aquestes restriccions es poden observar fins i tot quan la societat indígena està regulada en gran manera per la seva pròpia tradició i costum. Es poden imposar a propòsit o sorgir com a conseqüència no desitjada de la interacció transcultural. Poden tenir un efecte mesurable, fins i tot si es contraresten amb altres influències i accions externes considerades beneficioses o que promouen els drets i interessos indígenes.<ref name="cidh.org">{{Ref-web|títol=Indigenous and Tribal People's Rights Over Their Ancestral Lands and Natural Resources|url=http://cidh.org/countryrep/Indigenous-Lands09/Chap.III-IV.htm|obra=cidh.org|consulta=30 May 2020}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[http://cidh.org/countryrep/Indigenous-Lands09/Chap.III-IV.htm "Indigenous and Tribal People's Rights Over Their Ancestral Lands and Natural Resources"]. ''cidh.org''<span class="reference-accessdate">. Retrieved <span class="nowrap">30 May</span> 2020</span>.</cite></ref>
 
=== Nacions Unides ===
La primera reunió del [[Organització de les Nacions Unides|grup de treball de les Nacions Unides]] sobre les poblacions indígenes (WGIP) es va celebrar el 9 d'agost de 1982 i aquesta data se celebra ara com el Dia Internacional dels Pobles Indígenes del Món.<ref>{{Ref-web|url=https://www.un.org/en/events/indigenousday/|títol=International Day of the World's Indigenous Peoples - 9 August|obra=www.un.org|consulta=11 March 2020}}</ref> El 1982, el grup va acceptar una definició preliminar del Sr. José R. Martínez-Cobo, Relator Especial sobre Discriminació contra les Poblacions Indígenes: <ref>[https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/MCS_intro_1981_en.pdf Study of the Problem of Discrimination Against Indigenous Populations], p. 10, Paragraph 25, 30 July 1981, UN EASC</ref><blockquote>Les comunitats, pobles i nacions indígenes són aquelles que, tenint una continuïtat històrica amb les societats anteriors a la invasió i precolonials que es van desenvolupar als seus territoris, es consideren diferents dels altres sectors de les societats que ara prevalen en aquests territoris o parts d’ells. Actualment formen sectors de la societat no dominants i estan decidits a preservar, desenvolupar i transmetre a les generacions futures els seus territoris ancestrals i la seva identitat ètnica, com a base de la seva existència continuada com a pobles, d’acord amb els seus propis patrons culturals, institucions socials i sistemes jurídics. <ref>{{Ref-web|url=https://www.iwgia.org/en/news-alerts/archive?view=article&id=340:a-working-definition-by-jose-martinez-cobo&catid=143|títol=A working definition, by José Martinez Cobo|data=2011-04-09|obra=IWGIA - International Work Group for Indigenous Affairs|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20191026153237/https://www.iwgia.org/en/news-alerts/archive?view=article&id=340:a-working-definition-by-jose-martinez-cobo&catid=143|arxiudata=26 October 2019|consulta=2020-03-11}}</ref></blockquote>L’impuls principal a l’hora de considerar la identitat indígena prové de considerar els impactes històrics del colonialisme europeu. Un informe de les Nacions Unides de 2009 publicat per la Secretaria del Fòrum Permanent sobre qüestions indígenes afirma: <ref>{{Ref-web|url=https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100215113446/http://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|títol=State of the World's Indigenous Peoples, p. 1|arxiudata=15 February 2010}}</ref><blockquote>Durant segles, des del moment de la seva colonització, conquesta o ocupació, els pobles indígenes han documentat històries de resistència, interfície o cooperació amb els estats, demostrant així la seva convicció i la seva determinació a sobreviure amb les seves diferents identitats sobiranes. De fet, els pobles indígenes eren sovint reconeguts com a pobles sobirans pels estats, tal com demostren els centenars de tractats celebrats entre els pobles indígenes i els governs dels Estats Units, Canadà, Nova Zelanda i altres. I, no obstant això, a mesura que les poblacions indígenes disminuïen i les poblacions de colons eren cada vegada més dominants, els estats eren cada vegada menys inclinats a reconèixer la sobirania dels pobles indígenes. Els mateixos pobles indígenes, al mateix temps, van continuar adaptant-se a circumstàncies canviants mantenint la seva identitat diferent com a pobles sobirans. <ref name=":0">[https://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf State of the World's Indigenous Peoples, Secretariat of Permanent Forum on Indigenous Issues, UN, 2009] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100215113446/http://www.un.org/esa/socdev/unpfii/documents/SOWIP_web.pdf|date=15 February 2010}}. pg. 1-2.</ref></blockquote>L' [[Organització Mundial de la Salut]] defineix les poblacions indígenes de la següent manera: "comunitats que viuen dins o estan adherides a hàbitats tradicionals o territoris ancestrals geogràficament diferents i que s'identifiquen com a membres d'un grup cultural diferent, descendents de grups presents a la zona abans es van crear estats moderns i es van definir les fronteres actuals. Generalment mantenen identitats culturals i socials i institucions socials, econòmiques, culturals i polítiques, separades de la societat o cultura dominants o dominants".<ref>{{Ref-web|títol=Indigenous populations|url=https://www.who.int/topics/health_services_indigenous/en/|consulta=4 March 2021|obra=World Health Organization}}</ref>
 
== Referències ==
134.906

modificacions