Rèquiem (Gossec): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:1760; Afegida Categoria:Obres del 1760 usant HotCat |
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
||
Línia 4:
Va ser l'obra que li donà més reputació. [[François-André Danican Philidor|Philidor]], que era en aquells moments un dels músics més reconeguts, va dir en sortir de l'església que donaria totes les seves obres per tenir-ne una com aquesta.<ref name=Fétis>{{ref-llibre|cognom=Fétis|nom=François-Joseph|títol=Biographie universelle des musiciens: et bibliographie générale de la musique, Volums 3-4|editorial=Firmin Didot|any=1869|enllaçautor=François-Joseph Fétis}}</ref>
Mozart havia conegut a Gossec a París el 1763 i el va tornar a freqüentar en la seva segona estada a París el 1766, com ens revelen les cartes al seu pare en què afirma que Gossec és molt bon amic seu.<ref name=mundo /> El 1778, durant el seu darrer viatge a París, [[Mozart]] va passar gran part del seu temps a casa de Gossec i va conèixer en profunditat aquest rèquiem.<ref>{{ref-llibre|cognom=Mongrédien|nom=Jean|títol=D'un opéra l'autre: hommage à Jean Mongrédien|pàgines=406|editorial=Presses Paris Sorbonne|any=1996}}</ref> L'obra va produir gran sorpresa per les evidents semblances entre el ''Rèquiem'' de Gossec i els números que va compondre Mozart del seu propi ''[[Rèquiem (Mozart)|Rèquiem]]''.<ref name=mundo>{{ref-web|url=http://www.mundoclasico.com/ed/documentos/doc-ver.aspx?id=0006665|títol=El model del Rèquiem de Mozart|editor=mundoclasico.com|consulta=2013-08-25|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20120219090652/http://www.mundoclasico.com/ed/documentos/doc-ver.aspx?id=0006665|arxiudata=2012-02-19}}</ref> D'altra banda, la biblioteca del baró von Swieten, que Mozart freqüentava, posseïa un exemplar de l'edició de 1774 de la partitura del ''Rèquiem'' de Gossec, la qual cosa va donar a Mozart ocasió d'estudiar una obra que probablement recordava dels seus anys infantils.<ref name=mundo />
Segons explica Luois Devos en la reesenya del disc on apareix aquesta obra, "el disseny rítmic descendent al principi del ''Dies Irae'' de Gossec és idèntic al ''Rex tremendae Majestatis'' i al ''Flammis acribus addicis'' en el ''[[Rèquiem de Mozart]]''. Així com els paral·lelismes entre l'anàlisi i la seqüència harmònica del segon ''Introitus'' de Gossec i l'''Agnus dei'' de Mozart. El poderós cromatisme de l'admirable ''Lachrymosa'' de Gossec ens porta inevitablement a la memòria el ''Recordare'' de Mozart. Tanmateix, en la reedició d'aquests temes no hi ha la menor intenció de copiar sinó d'admirar, respectar i honorar la memòria del col·lega per haver conservat el millor de la tradició de la música religiosa, com el mateix Mozart explica al seu pare en una carta del 12 d'abril de 1783."<ref>Diego Fasolis, Radio Svizera di Linguua Italiana Rete Due i HNH International Ltd., Naxos 8.554750-51</ref>
| |||