Primera guerra messènica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 19:
Hi havia una intensa animadversió ètnica entre els doris i els aqueus. Hi va haver un incident violent una anys abans de la Primera guerra messènica, durant un festival al temple d'[[Àrtemis|Àrtemis Limnatis]], cap a l'any 768 aC. En aquest any el rei Fintas, considerat dori pels doris, va incloure Messènia en una festa jònica. El temple estava situat a la frontera entre Messènia i Lacònia i només hi assistien els messenis i els laconis. Àrtemis, germana d'Apol·lo, havia estat durant molt de temps una deessa popular entre els grecs micènics.
 
Pausànies relata dues versions de la història. La versió espartana explica que hi va haver una violació de donzelles verges i es va assassinar al rei espartà de la línia [[Agíada]], [[Telecle]]. Les festes es feien en terrenys sagrats i els temples eren sagrats a Grècia, i fins i tot les persones perseguides podien refugiar-se en un temple, on estava exclosa la violència. La versió espartana no explica per què els messenis van anar al temple i de sobte van començar a cometre violacions i assassinats en un terreny sagrat. La història explicada pels messenis diu que les "«verges"» eren soldats imberbes disfressats de dones sota la direcció de Telecle, i que els soldats tenien la intenció d'acabar amb les vides de l'aristocràcia de Messènia. També diuen que com que era un temple aqueu i no dori, els espartans podien no haver considerat les restriccions sobre els llocs sagrats. Els soldats seleccionats per no tenir barba van resultar massa inexperts, i els caps messenis els van vèncer fàcilment i van assassinar el seu comandant. Pausanias diu: "«Aquestes són les històries que expliquen els uns i els altres. Creieu-vos una o l'altra segons a quina banda vulgueu estar"».<ref>Pausànies. ''Descripció de Grècia'', IV, 4,3</ref>
 
== Causa de la guerra ==