El Toro: diferència entre les revisions

'''El Toro''' és un municipi del [[País Valencià|valencià]] ade la comarca de l'[[Alt Palància]]. Limita, dins de la mateixa comarca, amb [[Barraques]], [[Toràs]], [[Begís]], [[Sacanyet]] i [[Pina (Alt Palància)|Pina]]. A més també, limita amb les localitats aragoneses d'[[Abejuela]], [[Manzanera]] i Albentosa, a la [[província de Terol]]. El nom de la vila del Toro es fonamenta en els radicals preromans "tor" o "tar" que derivarien en «''turris''» (torre) i «''torus''» (turó).

El terme municipal, el segon més gran de la comarca, abasta dos espais diferenciats. Una part del terme és un altiplâaltiplà que, amb una altura aproximada d'uns mil metres, és una prolongació delsde les plansplanes del sud de Terol. L'altra part del terme està situada en la coneguda com a [[Serra del Toro]], que es conforma com una prolongació de la serra de [[Javalambre]]. Aquesta serrai presenta muntanyes elevades altures, situant-seen algunesalguns de les seves muntanyescasos per sobredamunt dels 16001.600 m,. pelÉs per això que éses tracta d'un dels punts més freds del [[País Valencià]].

El riu [[Palància]] neixnaix dintre del seu terme municipal en la serra del Toro, a uns 1.600 metres d'altitud.

A causa de les característiques físiques de la localitat, l'entorn natural és un dels millor conservats de tot el país,. sentPer pereixe aixòmotiu declarates va declarar paratge natural municipal el ''[[Pozo Junco]]'', així com el monument natural delel naixement del riu Palància.

Una de les primeres referències a la població ens remet a l'assentament [[Ibers|iber]] (250 aC) a la Penya de ''las Majadas''. El [[28 de novembre]] de [[1260]], [[Jaume I]] (1208-276) atorgà privilegi als pobladors, moros i cristians, de drets i franquícies, que foren confirmats pel rei [[Martí l'Humà]] (1356- 1410) el [[20 de febrer]] de [[1403]]. Va pertànyer al senyoriu de [[Xèrica]] fins a extingir-se la seua línia successòria, moment en què va tornar a la Corona, llavors en la persona de [[Pere IV el Cerimoniós]] (1319-1387). ElEn [[1432]] Francesc Zarzuela ([[tresorer]] d'[[Aragó]]) li la va comprar a Francesc Requesens, que poc abans li l'havia adquirit a en Joan de Navarra. Francesc Zarzuela, nétnet, li la va vendre a son germà Miquel; i en 1537 va ser venuda al duc de Calàbria, [[Ferran d'Aragó, duc de Calàbria|Ferran d'Aragó]], qui va deixar-la en herència en 1550 a favor dels monjos jerònims del [[monestir de Sant Miquel dels Reis]], que van regir-la fins a la desamortització del segle XIX ([[1837]]) en què passà a ser vila lliure. Fou testimoni, pel vèrtex de la Penya Salada, de la [[guerra civil]] de 1936-39.

PobleEl Toro és un poble tradicionalment d'economia pobra, obtinguda fonamentalment de la massa forestal, que ha sabut traure profit dels seus encants paisatgístics i explotar el [[Turisme rural|turisme de muntanya;]]. aA més, la seua proximitat amb nuclis de població importants com ara [[València]], [[Castelló de la Plana]] o [[Sagunt]], la converteixenconvertixen en un lloc de segona residència on proliferen les urbanitzacions. També s'hiés dóna importància aimportant la producció de [[tòfona|trufa o tòfona]];: al voltant del qualconreu d'este fong s'hiel celebrenmunicipi celebra anualment unes Jornades sobre el seu conreu on participen tècnics i productors d'arreude deltot el [[País Valencià]], de l'[[Espanya|estat]] i d'[[Europa]].

* La Pericona, micro-reserva de flora.

; [[Església Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (El Toro)|Església de Nostra Senyora dels Àngels]]: Del {{[[segle| XVII}}]], oferix cert influx jesuític en elamb seuun alçat d'una sola nau, capelles laterals, pilars de [[Ordre toscà|capitell toscà]] i [[volta de canó]] amb llunetes. Oferix abundants esgrafiats. Conserva creu parroquial gòtica de tres tallers valencians, així com alguns altars del {{segle|XVII}} amb pintures. Destaca la decoració ornamental del sotocor, amb [[pintura mural]] amb temàtica vegetalsvegetal, cignes i calze eucarístic. Conserva també restes de taulelleria d'època. La portada als peus, d'arc de llinda, està encegada i presenta un frontó trencat del {{segle|XVII}}. En el costat de. l'epístola, portada amb data [[1695]]. Torre adossada a l'absis, de tres cossos i rematada.

; Església fortificada de Sant Miquel: (antiga de Santa Maria). Dels segles {{Romanes|XII}} i {{Romanes|XIII}}., construïda en D'estil romànic. Aquesta església estàEstà constituïda en una sola nau amb limitades dimensions i és un exemple de les construccions primàries de reconquesta. Entre el {{segle|XIV}} i XV va seranar adquirint ornaments i riquesesriquees, reformantamb ella seureforma del vell sostre de fusta en vessantdos a dues aigüesaiguavessos i dotant-la ambdotació de [[Volta de creueria|voltes de creueria]]. Més tard es va consagrar com a ermita de Sant Miquel, sofrint lamentables destrosses en les [[guerres carlistes]] del segle passat i en la [[Guerra Civil espanyola]]. El temple primitiu temple manté els seusles quatre grans parets, ambi els contraforts del seu original fabricaoriginals. En el seu interior s'aprecien diverses fornícules i l'entrada principal dista de la torrassa uns cent metres, observant-se una altra lateral, més petita, com a pas secundari. En lesla sevescontornada proximitatshi existeixenhan restes de murs menors, aixíi coms'ha ens constaconstatat l'existència d'un cementiri[[Cementiri|cementeri]] i d'unaun [[pou de glaç|nevera]]; buit practicat en el terreny per a la conservaciópou de la neu o gel]].

; [[Ermita de Sant Roc (El Toro)|Ermita de Sant Roc]]: Del {{segle|XIV}}. InteressantÉs una interessant mostra d'arquitectura popular muntanyenca, bastida en el {{segle|XIV}} i modificada en [[1603]]. RehabilitadaFon rehabilitada en [[1991]].

; [[Casa consistorial d'El Toro|Ajuntament]]: Del {{segle|XVI}}. D'estil gòtic, presenta un interessant pòrtic de tres [[Arc de mig punt|arcs de mig punt]] i columnes [[Dòric|dòriques]].

; [[Castell d'El Toro|Castell de El Toro]]: AquestaFortalesa fortalesa posseïx unade planta irregular, ique inclou l'ermita de Sant Miquel en el seu interior. El seu objectiu era la defensa de la població a causa del seu caràcter fronterer d'aquesta. Amb el temps, la població va seranar abandonant el recinte per a anar assentant-se en el pla properpròxim ona sela situaubicació actualmentde la població actual. Disposava d'un extens recinte emmurallat i encara que és possible l'existència d'alguna construcció creada per a repel·lir les invasions bàrbares, la major part d'ell és d'època medieval. És destacable la [[Torre mestra|torre de l'homenatge]], de planta quadrada amb cantons reforçats amb [[Carreu|carreus]].

; Font del Járiz: De finals del {{segle|XVIII}}. La font està realitzada en pedra negra de carreus i el seu perfil recorda un dels portals d'una possible muralla, que controlaria l'accés a la població, protegint la vila medieval d'inesperats atacs inesperats. En ella s'observa un relleu de l'escut del Toro i un ample aveurador[[abeurador]] que van utilitzar les cavalleries.

; Pont Medieval: Amb un possible origen romà, està situat als afores del nucli urbà, en el paratge del ''Molinete'' en el camí que va cap a Begís i Toràs.