Benito Mussolini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format de referències |
Correció d'error gramatical |
||
Línia 171:
[[Fitxer:Giacomo_Matteotti.jpg|miniatura|El líder socialista [[Giacomo Matteotti]] va ser assassinat pocs dies després que denunciés la violència feixista durant les eleccions de 1924.]]
Les eleccions van concloure amb una victòria aclaparadora de la Llista Nacional, superant les expectatives de Mussolini, que sobre la base de les informacions rebudes pels prefectes s'esperava un resultat de poc més del 50%.<ref name="Ibidem">Ibidem</ref> El «Listone» va obtenir un 64,9% a escala nacional, suficient per aconseguir per si sola la majoria del 65% requerida per la Llei Acerbo pel partit amb una majoria relativa. La derrota de l'oposició portava el segell antifeixista, i encara que els antifeixistes van fer un atac intens contra la violència i les il·legalitats comeses pels feixistes i els òrgans de l'estat alineats al feixisme.<ref>ibidem</ref> Només alguns diaris van reconèixer la victòria electoral del bloc nacional. Els abusos, els fraus i la violència perpetrada pels feixistes van ser denunciats el 30 de maig pel diputat socialista [[Giacomo Matteotti]], que en un dur discurs a la Cambra demanà anul·lar els resultats de les eleccions.<ref>[
El 10 de juny de 1924 Matteoti va ser segrestat i assassinat en mans d'esquadrons feixistes. El fet causà una gran torbació a tot el país i els partits d'oposició respongueren tímidament o generalment quedaren sense resposta. Molts dels socialistes, liberals i moderats boicotejaren el Parlament a la [[Secessió de l'Aventí (segle XX)|Secessió de l'Aventí]], esperant que obligarien al Rei que despatxés a Mussolini.<ref>Così chiamata in richiamo alla secessione della [[plebe]] ai tempi della ''res publica'' romana.</ref> Malgrat el lideratge de comunistes com [[Antonio Gramsci]], socialistes com [[Pietro Nenni]] i liberals com [[Piero Gobetti]] o [[Giovanni Amendola]], mai no s'arribà a cristal·litzar un moviment antifeixista. Tot i que la premsa, l'oposició i alguns dels seus aliats senyalaren a Mussolini com l'ideòleg,<ref>Cfr. Renzo De Felice, op.cit.</ref> no va ser imputat al judici, que va condemnar a 6 anys de presó per [[homicidi]]<ref>La morte di Matteotti infatti sarebbe stata causata accidentalmente, durante la colluttazione seguita al prelevamento da parte degli squadristi.</ref> a 3 militants feixistes ([[Amerigo Dumini]], Albino Volpi i Amleto Poveromo), que segons la sentència havien actuat per iniciativa pròpia. Mussolini ordenà que es tapés, però diversos testimonis van veure el cotxe que es va fer servir per transportar el cos de Matteotti aparcat fora de casa seva, la qual cosa enllaçava amb Dumini a l'assassinat. La crisi de Matteotti provocà proclames per la justícia i contra l'assassinat d'un crític contra la violència feixista; però la violència política dels ''squadristi'' havia treballat, i no va haver-hi cap manifestació en protesta per l'assassinat de Matteotti. Mussolini posteriorment confessaria que una colla d'homes decidits podrien haver alterat l'opinió pública i iniciar un cop que hagués fet fora el feixisme. Dumini va ser empresonat dos anys. Al seu alliberament Dumini afirmà que Mussolini n'era el responsable, motiu pel qual passà més temps a la presó. Durant els següents 15 anys, Dumini rebé una pensió de Mussolini, del Partit Feixista i d'altres fons. El procés davant el Tribunal Suprem del Regne contra [[Emilio De Bono]] no involucrà a Mussolini. Malgrat el fet que alguns exponents de la historiografia contemporània sostenen la responsabilitat de Mussolini a l'homicidi com a director, aquesta és una opinió contestada per Renzo De Felice a la seva biografia de Mussolini, senyalant que aquell va ser el període més corrupte de la seva política i la seva persona.
Línia 543:
La reconstrucció de la mort de Mussolini es basa en la narració del coronel Valerio ([[Walter Audisio]]), el comandant partisà encarregat de portar a terme la decisió del CLN, i que sempre va ser confirmada pels historiadors de la resistència. És una reconstrucció discutida en diverses parts i diversos punts (responsables, temps, lloc, modalitat),<ref>Una inchiesta di [[Giorgio Pisanò]] mette in discussione la versione ufficiale. Secondo gli studi di Pisanò, Mussolini morì a Bonzanigo di Mezzegra, in seguito alle complicazioni sopraggiunte per una sparatoria avvenuta lo stesso giorno della sua morte. Giorgio Pisanò, [[Gli ultimi cinque secondi di Mussolini]], Il Saggiatore, 2004, pp. 206. {{ISBN|88-515-2174-3}}</ref> considerant-se una narració impossible i presentant reconstruccions alternatives. Segons una, la considerada «pista anglesa», l'execució va ser realitzada pel partisà sota la direcció d'un agent secret britànic, el «capità John», que havia d'aconseguir una correspondència misteriosa que Mussolini hauria mantingut amb [[Winston Churchill|Churchill]], i que seria comprometedora per aquest darrer. La recerca d'aquestes cartes seria el motiu real que el [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre britànic]] passés una nit al [[llac de Como]] al setembre de 1945 durant el seu viatge turístic per la Mediterrània.
Segons una altra versió, l'execució hauria estat sempre ordenada pel CNL, però portada a terme per un important dirigent polític del CLN al qual Walter Audisio li hauria donat la cobertura necessària. La presència de [[Luigi Longo]] a Dongo i a Giulino di Mezzegra s'indicaria pel
== Pensament polític ==
| |||