Revisió del 03:48, 29 maig 2021 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 08:10, 29 maig 2021 modifica desfés Beusson (discussió \| contribucions) Administradors 98.948 edits m →‎Reclamant el tron anglès Etiqueta: editor de codi 2017 Edició següent →
Línia 57: A Escòcia, el poder dels protestants [[Lords de la Congregació]] creixia a costa de la mare de Maria, qui retenia el control efectiu mitjançant l'ús de tropes franceses. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 96-97 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 108-109 \| Weir \| 2008 \| 3p = 14 \| Wormald \| 1988 \| 4PP = 94-100}} Els lords protestants van convidar a les tropes angleses a Escòcia ([[Tractat de Berwick]]) en un intent d'assegurar la seva religió. El març de 1560, una revolta [[hugonots\|hugonota]] a França -la [[conjura d'Amboise]] - va impossibilitar que els francesos enviessin més suport. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 97 \| Wormald \| 1988 \| 2p = 100}} Els cinquanta-dos conspiradors d'Amboise van ser executats públicament i davant Francesc II, la seva mare Caterina, el seu germà [[Carloes IX de França \| Carles]] i Maria, qui va ser l'única que es va horroritzar, però va ser represa per la seva sogra, que li va recordar que «una reina no havia de sentir emocions».<ref>{{cita llibre \| idioma = it \| cognom = Aurius \| nom = Jean \| títol = Caterina de 'Medici. Un'italiana sul tron vaig França \| ubicació = Milà \| editorial = A. Mondadori \| any = 1988 \| oclc = 635.671.646 \| isbn = 88-04-30464-2 \| pàgina = 219}}</ref> Els Guisa van enviar ambaixadors per negociar un acord. {{Harvnp \| Wormald \| 1988 \| pp = 100- 101}} l'11 de juny de 1560, va morir la mare de Maria i el problema de les futures relacions francoescoceses era urgent. D'acord amb els termes del [[Tractat d'Edimburg]], signat per representants de Maria el 6 de juliol de 1560, França i Anglaterra es van comprometre a retirar les seves tropes a Escòcia, mentre que el rei francès va reconèixer el dret d'Isabel I a governar Anglaterra. La delicada situació política i religiosa a França no permetia altres solucions, però Francesc II i Maria -encara dolguda per la mort de la seva mare- es van negar a ratificar oficialment el tractat. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 97-101 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 114-115 \| Weir \| 2008 \| 3p = 20 \| Wormald \| 1988 \| 4PP = 102-103}} == Retorn a Escòcia == [[Imatge: Studio of Clouet Mary Queen of Scots in mourning.jpg \| miniatura \| esquerra \| El seu abillament de dol blanc li va valer a França el sobrenom de ''Le Reine Blanche'' ( «la reina blanca»). {{Harvnp \| Fraser \| 1994 \| p = 183}} Retrat de taller de Clouet (c. 1560). <ref> {{cita llibre \| idioma = fr \| cognom = Zvereva \| nom = Alexandra \| capítol = la beauté triomphante de la regni endeuillée : els portraits de Casa Stuart \| nom-editor = Thierry \| cognom-editor = Crépin-Leblond \| títol = Casa Stuart, le destin français d'une reine d'Écosse \| editorial = RMN \| ubicació = París \| any = 2008 \| oclc = 1008182352 \| pàgina = 80}} </ref>]] El 5 de desembre de 1560, al cap de dos anys de matrimoni, Francesc II va morir d'una [[otitis mitjana \|infecció de l'orella mitjana]] que va derivar en un [[abscés]] [[cervell \|cerebral]]. La seva vídua, de divuit anys, estava angoixada, va passar a vestir de blanc de dol i va viure en soledat el duel de quaranta dies; després es va traslladar a [[Lorena]] amb els seus oncles. {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 105-107 \| Weir \| 2008 \| 2p = 21}} Caterina de Médici, ja regent del germà de deu anys del rei mort, [[Carles IX de França \| Carles IX]], creia que dues reines vídues eren massa i, quan els Stuart havien de tornar a la cort, li va ordenar tornar a Escòcia per arreglar la greu crisi que s'estava gestant en seu país. {{sfnm \| Guy \| 2004 \| 1pp = 119-120 \| Weir \| 2008 \| 2pp = 21-22}} de fet, el Parlament escocès, sense el consentiment reial, havia ratificat la modificació de la religió estatal, que va passar de catòlica a [[calvinisme \| protestant]]. <ref> {{cita llibre \| idioma = anglès \| cognom = Mackie \| nom = JD \| cognom2 = Lenman \| nom2 = B \| cognom3= Parker \| nom3 = G \| títol = A history of Scotland \| url = https://archive.org/details/historyofscotlan00mack_0 \| ubicació = Londres \| editorial = Penguin \| any = 1991 \| isbn = 0-14-013649-5 \| oclc = 759.582.382 \| pàgina = [https://archive.org/details/historyofscotlan00mack_0/page/153 153]}} </ref> La reina es va negar a ratificar les lleis aprovades pel Parlament i la nova [[Església d'Escòcia \|Església]] existia en un estat d'inseguretat jurídica. <ref> {{cita llibre \| idioma = anglès \| nom-editor1 = KM \| cognom-editor = Brown \| nom-editor2 = AR \| cognom-editor2 = MacDonald \| títol = Parliament in context, 1235-1707 \| ubicació = Edimburg \| editorial = Edinburgh University Press \| any = 2010 \| isbn = 0-7486-1486-9 \| oclc = 676.694.209 \| pàgina = 48}} </ref> Maria va partir a Escòcia nou mesos després i va arribar a Leith el 19 d'agost de 1561. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 137 \| Guy \| 2004 \| 2p = 134 \| Weir \| 2008 \| 3p = 25}} A l'haver viscut a França des dels cinc anys tenia poca experiència amb la perillosa i complexa situació política a Escòcia; si no comptava amb el suport de la seva cosina Isabel I, hauria de capitular ràpidament. {{harvnp \| Wormald \| 1988 \| p = 22}} Devota catòlica, era tractada amb sospita per molts dels seus súbdits, així com per la reina d'Anglaterra. {{harvnp \| Weir \| 2008 \| p = 24}} Escòcia estava dividida entre faccions catòliques i protestants. El mig germà il·legítim de Maria, el [[James Stuart\|comte de Moray]], era un dels líders protestants. {{Harvnp \| Guy \| 2004 \| p = 126}} El reformador protestant [[John Knox]] predicava durament contra ella i la condemnava per anar a missa, dansar i fer servir roba molt elaborada, entre molts altres «pecats». {{harvnp \| Guy \| 2004 \| p = 142}} <ref> {{cita llibre \| idioma = anglès \| cognoms = Knox \| nom = John \| títol = History of the Reformation of religion in Scotland \| volum = IV \| cognom-editor = Lennox \| nom-editor = Cuthbert \| any = 1905 \| ubicació = Londres \| editorial = Andrew Melrose \| pàgines = 225-337 \| oclc = 28.789.743}} </ref> Knox va ser convocat per la reina per objectar contra les seves malediccions, però no es va presentar; més tard, el va acusar de [[traïció]], encara que va ser absolt i posat en llibertat. {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 155-156, 215-217 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 140-143, 176- 177, 186-187 \| Wormald \| 1988 \| 3pp = 125, 145-146}} [[Imatge: Mary Queen of Scots farewell to France by Robert Herdman.png \| miniatura \| '' El comiat de Maria, reina d'Escòcia, a França '' (1867), per Robert Herdman.]] Per decepció del bàndol catòlic, la reina va tolerar la supremacia protestant recentment establerta {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 167 \| Wormald \| 1988 \| 2p = 125}} i va mantenir al seu mig germà, el comte de Moray, com el seu principal conseller. {{harvnp \| Guy \| 2004 \| p = 145}} El seu [[consell privat]] de setze homes -nomenat el 6 de setembre de 1561- va ratificar en els seus càrrecs d'Estat als que ja els ocupaven i es va mantenir dominat pels líders protestants de la crisi de reforma de 1559-1560: els comtes de Argyll, Glencairn i Moray. Només quatre dels consellers eren catòlics: els comtes d'Atholl, Erroll, Montrose i Huntly, qui a més era [[lord canceller]]. {{Refn \| group = lower-roman \| Altres membres eren el lord secretari de justícia John Bellenden de Auchinoul, el lord secretari de registres James MacGill de Nether Rankeillour, el secretari d'Estat William Maitland de Lethington, el gran lord tresorer Robert Richardson, el lord gran almirall el [[James Hepburn \|comte de Bothwell]], els comtes d'Arran i Morton , el comte mariscal i lord Erskine (més tard comte de Mar). {{harvnp \| Weir \| 2008 \| p = 30}}}} La historiadora moderna Jenny Wormald va trobar això excepcional i va suggerir que el fracàs de la reina de no poder nomenar un consell real que simpatizara amb els interessos catòlics i francesos indicava que el seu objectiu primordial era el tron anglès en detriment dels assumptes interns escocesos. A més, l'única incorporació posterior significativa al Consell, lord Ruthven, al desembre de 1563, era un altre protestant que personalment li desagradava. {{Harvnp \| Wormald \| 1988 \| pp = 114-116}} Amb això, reconeixia la seva falta de poder militar davant els lords protestants, al temps que seguia una política que enfortia els seus vincles amb Anglaterra. L'any 1562, es va aliar amb lord Moray en l'expulsió del principal magnat catòlic d'Escòcia, lord Huntly, que va encapçalar una rebel·lió a les [[Terres Altes d'Escòcia \|Terres Altes]] contra ella. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 192-203 \| Weir \| 2008 \| 2p = 42 \| Wormald \| 1988 \| 3pp = 123-124}} Va enviar a William Maitland de Lethington com a ambaixador davant la cort anglesa per presentar el seu cas de [[hereu presumpte \|presumpta hereva]] del tron. Isabel I va refusar nomenar un possible hereu, ja que temia que al fer-ho estimularia una conspiració per desplaçar-la amb el successor designat: «conec la inconstància de la vila de Anglaterra, sé que sempre els disgusta el govern actual i tenen els ulls posats en la següent persona en la línia de successió ». {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 162 \| Guy \| 2004 \| 2p = 157}} No obstant això, Isabel i va assegurar a Maitland que, entre els possibles hereus, la seva neboda era la seva preferida i la que tenia més drets legítims. {{harvnp \| Fraser \| 1994 \| p = 162}} a la fi de 1561 i principis de 1562, es van fer arranjaments perquè les dues reines es reunissin a Anglaterra, probablement a [[York]] o [ [Nottingham]], a l'agost o setembre de 1562, però al juliol Isabel I va enviar a [[Henry Sidney]] a cancel·lar els plans a causa de la [[guerres de religió de França \|guerra civil a França]]. {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 168-169 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 157-161}} Maria es va concentrar en trobar un nou marit provinent de la reialesa d'Europa que li garantís una aliança política útil. Sense demanar el seu consentiment, el cardenal de Lorena, el seu oncle, va iniciar negociacions amb l'[[arxiducat d'Àustria \|arxiduc]] [[Carles II d'Àustria Interior\|Carles d'Àustria]], fill de l'[[Sacre emperador romanogermànic\|emperador]] [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic\|Ferran I]]. No obstant això, Maria no va veure cap avantatge en aquesta unió i va tenir un altercat amb el seu oncle, per haver-la involucrat massa en altres acords polítics. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 212 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 175, 181 \| Wormald \| 1988 \| 3p = 134}} El seu propi intent de convenir un matrimoni amb [[Carles d'Habsburg (Príncep d'Astúries)\| el príncep Carles]], l'hereu mentalment inestable de [[Felip II d'Espanya]], va ser rebutjat per aquest últim. {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1pp = 114-117 \| Guy \| 2004 \| 2pp = 173-174 \| Wormald \| 1988 \| 3pp = 133-134}} En un intent per neutralitzar-la, Isabel I li va suggerir que es casés amb el protestant anglès [[Robert Dudley\|Robert Dudley, comte de Leicester]] -cunyat d'Henry Sidney i favorit o amant, segons algunes fonts, de la reina anglesa-, en qui confiava i creia que podia controlar. {{harvnp \| Guy \| 2004 \| p = 193}} A més, amb Dudley, un protestant, tal unió hauria resolt satisfactòriament el doble problema de la reina anglesa. Va enviar un ambaixador -Thomas Randolph- a Escòcia per proposar el compromís de la seva neboda amb aquest noble anglès i que si ella acceptava Isabel I «procediria a la inquisició del seu dret i títol per ser la nostra futura cosina i hereva». <ref> {{cita llibre \| idioma = anglès \| cognom = Rennie \| nom = James [publicat anònimament] \| any = 1826 \| títol = Mary, Queen of Scots: her persecutions, sufferings, and trials from her birth till her death \| ubicació = Glasgow \| editorial = W. R. McPhun \| oclc = 13550255 \| pàgina = 114}} </ref> La proposta va quedar en no res, sobretot perquè Dudley no hi estava disposat. {{Sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 220 \| Guy \| 2004 \| 2p = 202 \| Weir \| 2008 \| 3p = 52 \| Wormald \| 1988 \| 4p = 147}} D'altra banda, un [[poeta]] francès a la cort de Maria, Pierre de Boscosel de Chastelard, aparentment estava enamorat d'ella. {{Sfnm \| Guy \| 2004 \| 1p = 178 \| Weir \| 2008 \| 2p = 44}} a principis de 1563, va ser descobert en un registre de seguretat amagat sota el llit de la reina. Es veu que planejava sorprendre quan estigués sola i declarar-li el seu amor. Maria estava horroritzada i el va bandejar de el regne, però ell va ignorar l'edicte i, dos dies després, es va obrir pas a la força a la seva habitació quan ella estava a punt de despullar-se. La reina va reaccionar amb fúria i por i, quan Moray va entrar corrent a l'habitació davant els crits d'auxili, va exclamar: «apunyala amb a teva daga al dolent!»; Moray no va accedir, ja que Chastelard ja havia estat reduït. El poeta va ser jutjat per traïció i decapitat. {{Harvnp \| Weir \| 2008 \| p = 45}} Maitland va afirmar que la passió de Chastelard era fingida i que ell era part d'un complot hugonot per desacreditar la reina i entelar la seva reputació. {{sfnm \| Fraser \| 1994 \| 1p = 206 \| Weir \| 2008 \| 2pp = 45-46}} == Genealogia ==

Maria I d'Escòcia: diferència entre les revisions