Carlos María de la Torre y Navacerrada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Madrid a partir de Wikidata |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 14:
| premis = [[fitxer:ESP_Laureada_pasador.svg|30px]] [[Creu Llorejada de Sant Ferran|Orde de Sant Ferran]]
}}
'''Carlos María de la Torre y Navacerrada''' ([[Sevilla]],
De família benestant, va ingressar a l'exèrcit en 1816 i en 1826 fou ascendit a [[tinent]] de la [[Guàrdia Reial]]. Va participar en la [[primera guerra carlina]] i lluità a [[Olazagutia]], [[Bilbao]], [[Amurrio]] i [[Mendigorria]]. Ascendí a comandant per mèrits de guerra i rep la [[Creu Llorejada de Sant Ferran|creu de Sant Ferran]]. En 1843 és ascendit a coronel i col·labora amb el [[duc d'Ahumada]] en la creació de la [[Guàrdia Civil]], amb la que participarà en sufocar les [[revolució de 1848|revoltes de 1848]]. Després és ascendit a brigadier i destinat a Conca.<ref>[http://dbe.rah.es/biografias/54427/carlos-maria-de-la-torre-y-navacerrada Carlos María de la Torre y Navacerrada], Real Academia de la Historia</ref>
Línia 20:
Posteriorment va militar en el [[Partit Progressista]] de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. Per aquest motiu en 1857 fou traslladat forçosament a [[Vitòria]], d'on marxà a França. Tanmateix, gràcies a la influència de [[Joan Prim i Prats]], tornà a Espanya per lluitar a la [[Guerra d'Àfrica]], participant en la [[batalla de Wad-Ras]]. En 1866 és detingut a [[Badajoz]] acusat d'haver ajudat [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]] a organitzar la [[revolta de Villarejo de Salvanés]]. Bandejat a [[Pozorrubio]] (Conca), escapa cap a França on participa en les conspiracions contra [[Isabel II d'Espanya]].
Després del triomf de la [[revolució de 1868]] torna a l'exèrcit i és ascendit a [[tinent general]]. De 1868 a 1869 fou [[capità general de València]] i de 1869 a 1871 fou [[governador de Filipines]], on va intentar imposar les reformes liberals del [[sexenni democràtic]].<ref>{{ref-llibre|títol=The Liberal Regime of Governor de la Torre|consulta= 7 d'agost de 2013|formato=pdf}}</ref> Va imposar la secularització de les institucions d'ensenyament mitjançant els decrets de novembre de 1870, però la forta resistència de les influents ordes de frares de les illes li van impedir portar-la a la pràctica. Durant el seu mandat també es va crear a Madrid el Consell de Filipines, institució formada per antics funcionaris de la colònia, es va reformar la composició de la Reial Audiència de Manila i va organitzar la Guàrdia Civil,<ref>{{ref-web|url=http://www.elaput.com/govs1800.htm|títol=Kaharian Ng Español Sa Pilipinas Ang Huling Sandaan Taon, 1800 - 1898|consulta=25 de maig de 2012}}</ref> integrada per quatre mil natius filipins al comandament d'oficials espanyols, alhora que va plantejar la liberalització del monopoli del tabac,
Sempre va manifestar el seu suport al fet que les Filipines anessin considerada una província més d'Espanya, amb tots els drets i deures inherents a tal situació, a la qual caldria atribuir un major autogovern local a causa de la llunyania geogràfica existent entre Espanya i les Filipines, una posició compartida amb la classe il·lustrada filipina.
| |||