Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 18:
En els anys 1960 el creixement econòmic espanyol i l'augment de la demanda elèctrica va portar a ENHER a buscar noves font d'energia més enllà dels salts d'aigua. El [[1967]], junt amb [[Hidroelèctrica de Catalunya|Hidroelèctrica de Cataluña]] (HECSA), va construir una [[central tèrmica]] de 150 MW a [[Sant Adrià de Besòs]], denominada Besós I, que entra en servei al mes d'octubre del 1966. El [[1968]] ENHER i HECSA varen constituir al 50% la societat Térmicas del Besós (TERBESA) per a administrar aquesta central i un segon grup, [[Central térmica del Besós|Besós II]], inaugurat l'any [[1972]], a part d'altres instal·lacions tèrmiques com la [[Central Tèrmica de Foix|central de Foix]], connectada el [[1979]].
En l'àmbit nuclear, també va formar part, amb un 23%, de l'Hispano Francesa de Electricidad (Hifrensa), un consorci d'empreses integrat per Electricité de France i les altres grans elèctriques catalanes,
La reorganització del sector elèctric portada a terme pel govern espanyol va suposar que el [[1983]] l'INI traspassés a [[Endesa]], també empresa pública, totes les seves participacions accionarials en empreses elèctriques, inclosa ENHER. Per a reduir el seu deute, ENHER va traspassar a Endesa les seves participacions en les nuclears Vandellós II (54%) i Ascó II (40%).
| |||