El juny del 276 l'emperador Tàcit, de 76 anys, que estava a Àsia Menor lluitant contra els [[hèruls]], va decidir emprendre un viatge cap a les [[Gàl·lies]] per combatre els invasors [[francs]] i [[alamans]]. De camí, es va posar malalt a [[Tíana]] i va morir.<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''De Caesaribus'', XXXVI.1</ref> Florià, aclamat per les tropes allà presents es va proclamar successor.<ref>''[[Història Augusta]]: Vita Probi'', X.1</ref> Encara que va ser reconegut ''de facto'' (mai ''de iure'') pel senat i tolerat per l'exèrcit occidental, les legions de [[Síria]] es van revoltar i van proclamar al seu propi general, [[Marc Aureli Probe|Probe]] (''Probus'') com a, emperador. Florià comptava amb el suport de les tropes a [[Itàlia romana|Italia]], la part de la [[Gàl·lia]] reconquerida (vegeu [[Imperi Gal]]), [[Hispània]], [[Britània]], la província d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i [[Mauretània]].<ref>[[Zòsim]] ''Història Nova'' LXIV.1.2</ref>{{sfn|Southern|2001|p=127}}
Els dos emperadors rivals es van trobar a [[Cilícia]] on van entrar en batalla. Florià posseïa un exèrcit més nombrós, però Probe era un general més experimentat i va evitar un enfrontament directe. Florià, amb les seves tropes reclutades a occident, que no estaven acostumats a les altes temperatures i al clima sec d'orient, mentre que Probe que era nadiu de [[Sírmium]] comandava un exèrcit local i això anava a favor seu.{{sfn|Southern|2001|p=128}}
