Rachele Guidi: diferència entre les revisions

Moltes fonts estan d'acord que Donna Rachele tenia un temperament sever i autoritari, de vegades fins i tot més que el del seu espòs. Per exemple, es va oposar a qualsevol acte de clemència per al seu [[gendre]] [[Galeazzo Ciano]] després del [[procés de Verona]], i això va agreujar les relacions amb la seva filla Edda, que la va anomenar ''«la veritable dictadora de la casa»'';<ref>[http://archiviostorico.corriere.it/2001/settembre/02/Edda_Rachele_inferno_famiglia_co_0_0109026471.shtml Edda e Rachele, un inferno in famiglia], ''[[Corriere della Sera]]'', 2 settembre 2001</ref> També, a finals de [[1943]], se n'anava cada nit per parlar durant dues hores amb [[Buffarini Guidi]], Ministre de l'Interior de la [[República Social Italiana]], demanant-li més severitat per tal de restablir l'ordre intern.<ref>Collezione tedesca, col. Jandl a Burckner, 12 dicembre 1943 cit. in F. W. Deakin, ''Storia della Repubblica di Salò'', Torino, Einaudi, 1968 pag. 600</ref>

 

 

Al [[28 d'abril]] de [[1945]], Rachele no acompanyava a Mussolini quan ell i la seva amant, [[Clara Petacci]], van ser capturats i afusellats pels guerrillers italians. Rachele va poder fugir d'Itàlia després de la [[Segona Guerra Mundial]], però el 1945 va ser detinguda a [[Suïssa]] per [[Resistència italiana|partisans italians]]. Va ser entregada als [[Estats Units d'Amèrica|estatunidencs]] i, després d'uns mesos, Rachele i els seus fills, [[Romano Mussolini|Romano]] i [[Anna Maria Mussolini|Anna Maria]], van ser confinats a l'[[Ischia|illa d'Ischia]], on van romandre fins al [[1957]].