Viquipèdia

Llengua minoritària: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Tipografia
Cap resum de modificació
Etiqueta: Revertida
Línia 2:
 
== Significat usual ==
Etimològicament, l'adjectiu minoritari vol dir ‘que pertany a la minoria’, i és aquest sentit el que caracteritza a aquestes llengües, parlades per minories dins d'estats que tenen altra o altres llengües com a oficials. L'expressió, doncs, és usada gairebé en exclusivitat per referir-se a llengües que pateixen (innocent o programat) és una situaciómanifestació dedel [[Llengüesracisme minoritzadesaplicat a les llengües i als seus parlants.|minorització]]<ref>[TUSON, Jesús Mal de llengües (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988.]</ref>}}
L'ús d'aquell terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis imperfectes, eminentment orals, d'escassa o nul·la tradició escrita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d'ús d'una llengua, a diferència de les que sí que tindrien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l'expressió sigui d'ús declinant dins la doctrina sociolingüística.
 
{{cita|El prejudici lingüístic (innocent o programat) és una manifestació del racisme aplicat a les llengües i als seus parlants.|<ref>[TUSON, Jesús Mal de llengües (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988.]</ref>}}
 
Aquest ús marcat de l'expressió ve reforçat pel fet que no és utilitzada per designar llengües de demografia o domini lingüístic reduïts, però on hi són plenament oficials. Així, llengües com l'[[islandès]] (320.000 parlants) o el [[maltès]] (400.000 parlants) no són normalment descrites com a tals, tot i tenir entre vint i trenta vegades menys parlants que el català.
Linha 26 ⟶ 23:
- Llengües vernacles promocionades, que han iniciat un esforç de fixació escrita.
 
En tot cas, i en una classificació genèrica en relació a la seva base demogràfica, una llengua com la catalana, caldria qualificar-la com a mitjana, d'acord amb lesLlengües propostesvehiculars mésque recents.{{ref|<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/|títol=Comunitats Lingüístiques Mitjanes<!--Títol generat per bot-->}}</ref>}}▼
- Llengües vehiculars que serveixen de vincle interètnic i interregional ([[quítxua]], [[suahili]]).
 
- Llengües nacionals amb caràcter oficial, expressió d'un grup ètnic que ha assolit la seva unificació política ([[islandès]], [[albanès]]).
 
- Llengües de relació internacional, adoptades per nombrosos estats ([[anglès]], [[àrab]]).
 
 
▲En tot cas, i en una classificació genèrica en relació a la seva base demogràfica, una llengua com la catalana, caldria qualificar-la com a mitjana, d'acord amb les propostes més recents.{{ref|<ref>{{ref-web|url=http://www.ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/|títol=Comunitats Lingüístiques Mitjanes<!--Títol generat per bot-->}}</ref>}}
 
== Notes i referències ==
Linha 39 ⟶ 29:
 
== Vegeu també ==
* [[Sociolingüística]]
* [[Llengua minoritzada]]
* [[Conflicte lingüístic]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_minoritària»