Acarnània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Toponímia
m Verb transitiu
Línia 10:
La tradició diu que [[Argos (Argòlida)|Argos]] va establir una colònia vers el [[650 aC]]. Pel mateix temps els [[corint]]is van establir colònies a [[Leucas]], [[Anactòrios]], [[Sòl·lion]] i alguna altra, i els habitants locals van ser rebutjats cap a l'interior. Eren encara un poble poc civilitzat al començament de la [[guerra del Peloponès]] el [[432 aC]] i vivien del robatori i la pirateria, segons [[Tucídides]]. Estaven units en una lliga que es reunia al turó Olpae prop d'[[Argos d'Acaia]], i a [[Stratos]], ciutat principal d'Acarnània. En temps dels [[Imperi Romà|romans]] la Lliga tenia la seu a Thyrios o a Leucas, i aquesta darrera era la capital del país. La lliga era dirigida per un [[estrateg]] i un secretari (''grammateos''); un personatge influent era el gran sacerdot (''hieràpolos'') del temple d'Apol·lo a Accium.
 
A la [[guerra del Peloponès]] els acarnanis, enemics dels corintis i dels ambraciotes, van ser aliats d'[[Amfilòquia]] i d'[[Atenes]]. En aquesta lliga que va suposar la restauració d'Argos d'Acaia als seus habitants, les ciutats de Oeniade i [[Astacos (Acarnània)|Astacos]] van quedar al marge. El [[426 aC]] els atenencs i acarnanis van obtenir una gran victòria sobre [[esparta]]ns i ambraciotes a Olpae. Després de la guerra van fer les paus amb [[Ambràcia]], però van mantenir l'aliança amb Atenes. El [[391 aC]] estaven en guerra contra els [[Acaia|aqueus]] que s'havien apoderat de [[Calydon]] a Etòlia. Els aqueus van demanar ajut a Esparta que va enviar un exèrcit a Acarnània dirigit per [[Agesilau II|Agesilau]] que va assolar el país però sense èxits decisius. Cap a l'any [[300 aC]] els etolis van conquerir algunes ciutats de l'oest d'Acarnània i els acarnanis es van aliar als reis de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] als que van romandre lleials. No es van sotmetre a Roma fins que els romans van haver ocupat Leucas i van derrotar a [[Filip V de Macedònia]] a la [[Batalla de Cinoscèfales]].
 
El [[191 aC]] [[Antíoc III]] de [[Síria]] va envair Grècia i l'acarnani [[Mnasíloc]] que havia estat subornat pel rei, va aconseguir que el país li fes costat. Però Antíoc va ser expulsat i després derrotat a [[Apamea]] ([[189 aC]]) i Roma va tornar a imposar la seva hegemonia.