Art otonià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -pel què fa als +pel que fa als |
m bot: -Pel què fa a +Pel que fa a |
||
Línia 7:
El concepte d'art otonià va ser creat l'any [[1890]] per Hurbert Janitscheck. En l'art otonià hi van confluir tres tradicions: l'[[antiguitat tardana]] (especialment de l'art del nord d'[[Itàlia]]) el període [[Art carolingi|carolingi]], i l'art de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Gran part de la producció artística otoniana es va fer en monestirs i es caracteritza per tenir un contingut principalment religiós. A nivell estètic és un estil més decoratiu que descriptiu, amb un punt carregós, i posa molta atenció en l'expressió i utilitza colors intensos, a diferència d'estils anteriors més sobris i naturalistes com ara l'[[art carolingi]].<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Ref-web|títol=Ottonian art|url=https://www.britannica.com/art/Ottonian-art|consulta=2021-04-06|llengua=en}}</ref><ref name=":3" />
Podem trobar la majoria d'expressions artístiques d'aquest estil en la [[pintura]], la talla de [[vori]] i l'[[escultura]]. Mentre que les talles de vori van ser creades amb una finalitat principalment [[Litúrgia|litúrgica]], les escultures d'aquest estil van ser concebudes a gran escala i amb un ús preeminent del [[bronze]]. També cal destacar especialment l'[[orfebreria]] otoniana, sobretot pel que fa als relleus dels altars i a les portades de manuscrits.<ref name=":2" /> Pel
Algunes de les obres més destacables de l'art otonià són les [[Sitra|sitres]] de Godofred i Basilewsky, el [[Codex Aureus d'Echternach]], ''L'expulsió d'Adam i Eva'' de les portes de Bernward a la catedral d'[[Hildesheim]], els voris de la [[Dedicació]] de [[Magdeburg]], la creu de Gero de la [[catedral de Colònia]], i la placa de vori de ''Tres dones santes al sepulcre''.<ref name=":3" />
| |||