Vall de la Bekaa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles de referències
m Tipografia
Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2021}}{{Indret}}
La '''vall de la Bekaa''' ('''Baka''' o '''Beka''', plural '''Bika''') és una plana o vall allargada al [[Líban]], d'una altura mitjana de 1.000  metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del [[Líban]] i l'[[Antilíban]]. Fou el territori que els grecs van anomenar inicialment ''Koilè Syria'' (Síria Buida, [[Celesíria]]), que després es va donar al Líban i [[Palestina]]. Està regada parcialment per l'[[Orontes]] i pel [[Litani]]. El clima converteix el territori en una estepa semiàrida, però on hi ha força fonts i oasis, i fins i tot alguna depressió pantanosa. La seva població és musulmana i de majoria xiïta, especialment al nord; hi ha algunes ciutats cristianes com Zahle, i els drusos viuen al sud de la regió.
 
Ja fou un graner durant el domini romà. Sota els àrabs, fou un dels districtes més rics del ''djund'' de [[Damasc]] i després de tota la província. Els omeies van tenir una residència a [[Ayn al-Djarr]]; la capital sota els mamelucs era [[Karak Nuh]], i la vila principal moderna és [[Zahlé]]. La ciutat més important històricament és [[Baalbek]], que va perdre la seva importància sota els mamelucs; sota els otomans, Baalbek fou una ''nihaya'' o subprovíncia, i la Bekaa en conjunt estava formada per dues províncies (wilaya): Bika al-Balabakki i Bika al-Azizi.