Serralada: diferència entre les revisions

Una '''serralada''' ''(Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural)'' és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'[[Himàlaia]], els [[Andes]], els [[Alps]], els [[Pirineus]], la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada Prelitoral]] o lael serralada[[Sistema IbèricaIbèric]]. El conjunt presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat. Cal distingir-ne una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal. La seva part central ([[Pirineu axial|axial]]) s'anomena '''eix orogràfic'''. (''en'' mountain system (range); ''es'' cordillera; ''fr'' cordillère)<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=serralada&operEntrada=0|títol=serralada|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=Institut d'Estudis Catalans, Diec2|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/progdct/defaultsinonims.asp#top|títol=serralada|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=CIT Diccionari General. Terminologia de Ciències i Tecnologia, IEC|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0142133.xml|títol=serralada|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=enciclopèdia.cat, GEC|data=2021}}</ref>.

Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Sovint integren altres conjunts que formen [[Massís|massissos]], [[Carena de muntanya|carenes]], [[Contrafort (geografia)|contraforts]], serres, serrals o serrats, que a unade menor escaladimensió que es diferencien per l'agrupació de cims d'una major alçada respecte a les muntanyes que els envolten (p. ex.: El Massís del Montnegre a la SerralaadSerralada Litoral) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p. ex.: el Massís de Montserrat a la Serralada Prelitoral).

A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i les serralades [[Serralada Litoral Catalana|Litoral]] i Prelitoral i al [[País Valencià]] el Sistema Ibèric amb el Massís del [[Penyagolosa]].

Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques ([[Deriva dels continents|deriva continental]]) quan dues o més [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a coincidir amb punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, originant l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'Atlas[[Serralada de l'Atles|Atles]] o els Pirineus.

Les muntanyes o serralades de plegament, són relleus muntanyosos que tenen una estructura de plegament i aixecament. Tectònica o distrofisme[[diastrofisme]], responen a l'influx de les forces endògenes quan les plaques o blocs continentals són desplaçats i sotmesos a grans esforços. Alguns d'aquests moviments es deuen a la posició dels blocs al marge d'una placa litosfèrica, però n'hi ha d'altres completament independents de la tectònica de plaques<ref>{{Ref-llibre|cognom=Josep M. Panareda; Vicenç M. Rosselló i Verger; Alejandro Pérez Cueva|títol=manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2|llengua=català|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=211-217|isbn=8437034663, 9788437034669|volum=8}}</ref>.

Les muntanyes i serralades de [[Plec|plegament]] són unitats morfoestructurals definides pels [[Estrat|estrats]] ondulats, doblegats i fins i tot laminats o trencats. [...] Poden anar des de modestes altituds fins a les més enlairades com l'Himàlaia. Els materials són tan variats com l'edat dels paroxismes que les han elevat. Tanmateix el relleu és controlat sempre per la seva estructura on també cal comptar-hi el rocam diferenciat. Les podem distingir o agrupar en dos tipus:

'''d'estructures senzilles i intracontinentals''': plecs de cobertora, plegaments d'estll juràssic; plecs de fons, plecs de cobertora rígids; serres apalatxianes. També sota el nom de serralades intracontinentals o intracratòniques. Són formades damunt un crató o part molt dura de l’escorça terrestre. El vulcanisme i el metamorfisme hi tenen poca importància, el ''flysch''<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=flysh|consulta=08-06-2921|llengua=català|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref> (corriment) és gairebé inexistent. Poden ésser serralades de cobertura o serralades de grans plecs de fons.

Megasutura<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=megasutura de tipus serralada|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref>: S'anomena així el tipus serralada, limitada, per un costat, per una subducció de tipus B i, per l’altre, per una subducció complementària de tipus A, la qual és constituïda per grans desenganxaments i làmines encavalcants. És típica de les muntanyes [[Muntanyes Rocalloses|Rocalloses]] del Canadà i de les serralades d’Ouachitad’[[Ouachita]] i dels [[Apalatxes]].

'''d'estructures compostes i complexes''': d'estl tectònic o plecs de [[falla]]; mantells de corriment; plegaments de sutura (rifting)<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=rifting|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=Diccionari de Geologia, IEC|data=2021}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2|llengua=català|data=1998|editorial=Universitat de València|isbn=8437034663, 9788437034669|capítol=12. Plegaments i serralades|volum=8|pàgines=211-226}}</ref>. Anomenades també serralades pericontinentals o pericratòniques. Es formen a la vora o a la perifèria d’un [[crató]] Es divideixen en liminars, amb vulcanisme antic i escàs metamorfisme, i [[Geosinclinal|geosinclinals]], caracteritzades per forts plegaments, mantells de corriment, ''flysch'' abundant i processos [[Volcà|volcànics]] i [[Metamorfisme|metamòrfics]].

El plegament que ha format una serralada pot ésser molt actiu o relativament recent. Les serralades de plegament antic, han sofert els efectes de diversos cicles d’erosió. En els temps actuals constitueixen una espècie de [[peneplà]], amb un relleu desgastat, arrodonit. Els contracops orogènics posteriors poden, però, enlairar aquesta massa i fracturar-la. Les serralades de plegament relativament recent, al contrari, tenen formes vives, agudes i poc desgastades.

Serralada ''(Geologia, estructura de al terra)'' produïda per la deformació en règim compressiu d’una conca de tipus [[aulacogen]], desenvolupada a partir d’una [[Escorça terrestre|escorça continental]], encara que més o menys aprimada durant el període extensiu; té com a característiques: 1) dimensions de moderades a petites amb absència de zonacions marcades, algunes d’estratificades; 2) manca d’ofiolitesd’[[Ofiolita|ofiolites]] i de metamorfisme (si n’hi ha, reduït al de grau baix); 3) manca de metamorfisme d’alta pressió; 4) manca de plutonisme; absència de vulcanisme andesític tardà; 5) presència d’una clara diferenciació entre el [[Sòcol (geologia)|sòcol]] i la cobertora com a conjunts mecànicament diferents, cosa que la diferencia d’una serralada de plegament.

Durant l’era secundària i especialment durant el Terciari es formaren la major part de les serralades al llarg de dos grans [[Geosinclinal|geosinclinals]]: el “mediterrani”, o Tetis, i el “pacífic”.

El geosinclinal “mediterrani”, d’altra banda, donà lloc a una sèrie de serralades que s’estenen des de l’Wl'oest africàd'[[Àfrica]] fins a l’Àsial'est de l’El’[[Àsia]] i més enllà: Atles, [[Serralades Bètiques]], Pirineus, Alps, [[Carpats]], [[Serralada dels Balcans|Balcans]], [[Muntanyes del Caucas|Caucas]], Himàlaia, muntanyes de Malacca (Malàisia) i arcs insulars a l’El’est del continent asiàtic.

El geosinclinal "pacífic" d’aquest sorgiren (Secundari) les Rocalloses i els Andes, l'enorme conjunt muntanyós que s’estén al llarg del Pacífic en el continent americà, en una barrera important de milers de quilòmetres, amb una direcció inicial NW-SE i després N-S.