Serralada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
afegit taula i enllaços |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Satellitenaufnahme der Alpen.jpg|miniatura|Vista de satèl·lit de la serralada dels [[Alps]]]]
Una '''serralada''' ''(Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural)'' és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'[[Himàlaia]], els [[Andes]], els [[Alps]], els [[Pirineus]], la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada Prelitoral]] o
Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Sovint integren altres conjunts que formen [[Massís|massissos]], [[Carena de muntanya|carenes]], [[Contrafort (geografia)|contraforts]], serres, serrals o serrats,
A Catalunya destaquen la serralada dels Pirineus i les serralades [[Serralada Litoral Catalana|Litoral]] i Prelitoral i al [[País Valencià]] el Sistema Ibèric amb el Massís del [[Penyagolosa]].
La serralada amb els cims més alts és la de l'Himàlaia, amb alguns cims que superen els 8.000 msnm, i la més llarga és la dels Andes, que recorre pràcticament tot Sud-amèrica.
Línia 10:
== Formació de les serralades. Orogènesi ==
=== Serralada de plegament ===
Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques ([[Deriva dels continents|deriva continental]]) quan dues o més [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a coincidir amb punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, originant l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'
Les muntanyes o serralades de plegament, són relleus muntanyosos que tenen una estructura de plegament i aixecament. Tectònica o
Les muntanyes i serralades de [[Plec|plegament]] són unitats morfoestructurals definides pels [[Estrat|estrats]] ondulats, doblegats i fins i tot laminats o trencats. [...] Poden anar des de modestes altituds fins a les més enlairades com l'Himàlaia. Els materials són tan variats com l'edat dels paroxismes que les han elevat. Tanmateix el relleu és controlat sempre per la seva estructura on també cal comptar-hi el rocam diferenciat. Les podem distingir o agrupar en dos tipus:
''
Megasutura<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=megasutura de tipus serralada|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=IEC, Diccionari de Geologia|data=2021}}</ref>: S'anomena així el tipus serralada, limitada, per un costat, per una subducció de tipus B i, per l’altre, per una subducció complementària de tipus A, la qual és constituïda per grans desenganxaments i làmines encavalcants. És típica de les muntanyes [[Muntanyes Rocalloses|Rocalloses]] del Canadà i de les serralades
''
El plegament que ha format una serralada pot ésser molt actiu o relativament recent. Les serralades de plegament antic, han sofert els efectes de diversos cicles d’erosió. En els temps actuals constitueixen una espècie de [[peneplà]], amb un relleu desgastat, arrodonit. Els contracops orogènics posteriors poden, però, enlairar aquesta massa i fracturar-la. Les serralades de plegament relativament recent, al contrari, tenen formes vives, agudes i poc desgastades.
Fase de plegament (Geologia) Període de formació de plegament, que es manifesta normalment per mitjà d’una discordança i, en roques metamòrfiques, per superposició d’estructures de deformació.(fase orogènica, fase tectònica)<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=fase de plegament|consulta=08-06-2021|llengua=català|editor=Diccionari de Geologia, IEC|data=2021}}</ref>
=== Serralada ensiàlica ===
Serralada ''(Geologia, estructura de al terra)'' produïda per la deformació en règim compressiu d’una conca de tipus [[aulacogen]], desenvolupada a partir d’una [[Escorça terrestre|escorça continental]], encara que més o menys aprimada durant el període extensiu; té com a característiques: 1) dimensions de moderades a petites amb absència de zonacions marcades, algunes d’estratificades; 2) manca
== Geosinclinals ==
Durant l’era secundària i especialment durant el Terciari es formaren la major part de les serralades al llarg de dos grans [[Geosinclinal|geosinclinals]]: el “mediterrani”, o Tetis, i el “pacífic”.
El geosinclinal “mediterrani”, d’altra banda, donà lloc a una sèrie de serralades que s’estenen des de
El geosinclinal "pacífic" d’aquest sorgiren (Secundari) les Rocalloses i els Andes, l'enorme conjunt muntanyós que s’estén al llarg del Pacífic en el continent americà, en una barrera important de milers de quilòmetres
== Grans serralades de la Terra ==
{| class="wikitable"
|+
!Serralada
!continent/subcontinent
!orientació general
!llargaria (Km)
!cim més alt
!altitud snm (m)
|-
|[[Andes]]
|[[Amèrica del Sud]]
|N-S
|7.000
|[[Aconcagua]]
|6.962
|-
|[[Muntanyes Rocalloses|Rocalloses]] (Rocky Mountain range)
|[[Amèrica del Nord]]
|NO-SE
|4.830
|[[Mont Elbert]]
|4.401
|-
|[[Serralades Australianes|Gran Serralada Divisòria]] (Alps Australians)
|[[Oceania]]
|SO-NE
|3.500
|[[Mont Kosciuszko]]
|2.228
|-
|Antàrtica ([[Muntanyes Transantàrtiques|muntanyes transantàrtiques]])
|[[Antàrtida]]
|NO-SE
|3.500
|[[Mont Kirkpatrick]]
|4.528
|-
|[[Urals]]
|[[Europa]], [[Àsia]]
|NNE-SSE
|2.500
|Narodyana
|1.894
|-
|[[Serralada de l'Atles|Atles]]
|[[Àfrica]]
|SEE-NOO
|2.500
|[[Toubkal]]
|4.157
|-
|[[Apalatxes]]
|[[Amèrica del Nord]]
|SO-NE
|2.414
|[[Mont Katahdin]]
|1.606
|-
|[[Himàlaia]]
|[[Àsia]]
|O-E
|2.400
|[[Everest]]
|8.848
|-
|[[Massís de l'Altai|Altai]]
|[[Àsia]]
|SO-NO
|2.000
|[[Belukha]]
|4.506
|-
|[[Ghats Occidentals]] (Sayhadri)
|[[Àsia]]
|NNO-SSE
|1.600
|[[Anai Mudi|Anamudi]]
|2.695
|-
|[[Alps]]
|[[Europa]]
|O-E
|1.200
|[[Mont Blanc]]
|4.807
|-
|[[Drakensberg]]
|[[Àfrica]]
|NO-SE
|1.125
|[[Thabana Ntlenyana]]
|3.482
|}
Es la [[Serralada americana|Serralada Americana]] es considera un sistema conjunt que comprèn lels Andes i la Serralada Nord-americana que al seu torn integra les Rocalloses, Brooks i Alaska, i les paral·leles de Columbia, Sierra Nevada, Cascades i diverses petites serralades costaneres del Pacífic i la Sierra Madre Occidental i Oriental.
Les principals subdivisions dels Andes septentrionals i meridionals, al llarg d’ambdues, corren tres vasts sistemes de cadenes gairebé paral·leles de serralades: Cordillera Occidental , Cordillera Central i Cordillera Oriental.
L’Himàlaia integra diverses serralades paral·leles: els Turons de Sivalik al sud; la serralada inferior de l’Himàlaia; el Gran Himàlaia (central) i l'Himàlaia tibetà al nord. El [[Karakoram]] es consideren generalment separats de l'Himàlaia.
== Referències ==
Linha 40 ⟶ 140:
{{Referències}}
== Bibliografia ==
{{Ref-llibre|cognom=Cliff Ollier; Clifford David Ollier; C. F. Pain|títol=The Origin of Mountains|edició=1|llengua=anglès|data=2000|editorial=Psychology Press|pàgines=345|isbn=0415198895, 9780415198899|url=https://books.google.es/books?id=hx3cyNnDRiIC&dq=Mountain+ranges+of+the+world&hl=ca&source=gbs_navlinks_s}}
{{Ref-llibre|cognom=Jean-Paul Schaer, John Rodgers|títol=The Anatomy of Mountain Ranges|url=https://books.google.es/books?id=Lff_AwAAQBAJ&dq=Mountain+ranges+of+the+world&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=1|llengua=anglès|data=2014|editorial=Princeton University Press|pàgines=308|isbn=140085864X, 9781400858644}}
== Enllaços externs ==
{{Autoritat}}
{{Esborrany de geografia}}
|