Guerra dels Cent Anys: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
→La influència del rei de Navarra: amplio xcontingut |
||
Línia 210:
[[fitxer:John the Good king of Fra ordering the arrest of Charles the Bad king of Navarre.jpg|miniatura|esquerra| Detenció de [[Carles II de Navarra|Carles ''el dolent'']], ''Chroniques de Froissart'', Fr.2643.]]
Normandia, una regió rebel, es nega a pagar: el [[Dofí de França|Dofí]] Carles, recentment nomenat [[duc]], reuneix els estats de Normandia. Carles el dolent veu en aquesta impopular imposició fiscal l'oportunitat de desestabilitzar una corona vacil·lant unint els descontents. Present com a part de les seves possessions normandes (és [[comtat d'Évreux|comte d'Évreux]]), intenta després un acostament amb el seu cunyat a qui intenta convèncer que el seu pare Joan el Bo vol desheretar-lo (Carles, segons alguns les fonts, presenta una malformació de la mà dreta, tenen pocs avantatges al camp de batalla i, per tant, està lluny de representar l'ideal cavalleresc estimat pel seu pare)<ref>{{harvsp|Cazelles|2006|p=138-139}}. L'hypothèse d'un complot de {{souverain-|Charles II}} visant à discréditer {{souverain-|Jean II}} auprès de son fils est aujourd'hui remise en question : {{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=105}}.</ref>. Per tant, el5 d'abril de 1356, el Dofí va convidar tots els alts senyors de la província al seu castell de [[Rouen]]. La festa està en ple apogeu quan apareix Joan II el Bo per arrestar Carles el dolent. Advertit de l'oposició del seu gendre (li va donar el matrimoni el 1352 a la seva filla Joanna de França <ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=69}}.</ref>) et i dels rumors d'una aliança amb els anglesos, el rei va deixar escapar la seva ira que feia gairebé dos anys que coïa a foc lent, realitzat des de l'assassinat, el gener de 1354 , del seu [[conestable]] favorit Carles de la Cerda. Immediatament va fer decapitar els companys de Carles el Dolent i va fer empresonar aquest darrer<ref>{{Citation|Comment ceux de Rouen et d'Évreux se refusèrent à l'établissement d'une gabelle sur le sel par l'ennortement du seigneur de Harecourt et du roi de Navarre, et comment le roi Jean fit mettre les mains sur le roi de Navarre ens ou châtel de Rouen}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{II}}}}, {{chap.|20}}, {{p.|322-325}}, [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f392.table Bibliothèque nationale de France].</ref>.
[[Felip de Navarra]], germà de Carles el Dolent, envia el seu desafiament al rei de França des del 17 d'abril de 1356<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=112}}.</ref> La detenció de Carles II pel rei de França tindrà greus conseqüències. Els navarresos i particularment els senyors normands passen en bloc al costat d'Eduard III . El mes de juny de 1356, Felip de Navarra llança un formidable viatge a Normandia i ret homenatge a Eduard III<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=115-118}}.</ref>. Els anglesos només esperaven que això per intervenir a França. Al juliol, el [[Eduard de Woodstock|príncep de Gal·les]] va llançar-se a Guiana , que va acabar amb la [[batalla de Poitiers (1356)|derrota francesa de Poitiers]].<ref>{{harvsp|Ramirez de Palacios|2015|p=119}}, duc de Lévis Mirepoix, « Le roi {{souverain-|Jean II}} le bon fut-il un mauvais roi ? ", ''Historama'', janvier 2003 [http://medieval.mrugala.net/Jean%20II/Jean%20II.htm].</ref>.
[[fitxer:Battle-poitiers(1356).jpg|miniatura|esquerra|La [[Batalla de Poitiers (1356)|batalla de Poitiers]], ''Chroniques de Froissart'', Fr.2643.]]
Després d'haver sotmès amb un puny de ferro una rebel·lió al seu comtat anglès de Chester, a [[Eduard de Woodstock]], fill gran d' Eduard III , se li va atorgar la confiança del seu pare que li havia confiat el lloc de tinent de Gascunya: així havia començat la primera cavalcada dirigida pel famós capità anglès. El [[1355]], el Príncep Negre, que va deixar Bordeus amb els cavallers gascons, en particular Amanieu d'Albret, senyor de [[Langoiran]], havia saquejat el camp francès pels comtats de Julliac, Armagnac i Astarac. Les seves tropes havien comès nombroses atrocitats a la regió de [[Carcassona]]. El juliol de 1356, el Príncep Negre torna a terra francesa per a una nova campanya de saqueig. Fracassa davant Bourges, però pren Vierzon, la guarnició de la qual és massacrada. Avergonyits pel pes del botí, les seves tropes es van inclinar cap a l'oest i després cap a Bordeus a través de Poitiers. [[Joan II el Bo]] el persegueix amb un exèrcit dues vegades més nombrós, compost per cavallers pesats, i el troba a les rodalies de [[Poitiers]]. La [[batalla de Poitiers (1356)|batalla de Poitiers]] té lloc el 19 de setembre de 1356. Joan II és víctima de la pressa de la seva avantguarda que ataca sense cap mena de coordinació. La resta de l'exèrcit francès, enfrontat a la confusió de la batalla, perd confiança i gira, i el rei és presoner amb [[Felip II de Borgonya|Felip]], un dels seus fills menors, que roman amb el seu pare fins a la seva captura, cosa que li va valer el sobrenom d{{']]''Agosarat'': és un nou desastre <ref>{{en}} Chad Arnow, ''The Battle of Poitiers'', [http://www.myarmoury.com/feature_battle_poitiers.html myarmoury.com].</ref><ref name="Bove70"/>.
[[fitxer:Jean le bon.jpg|miniatura| La captura de [[Joan II de França|Joan el Bo]]. Miniatura del [[mestre de Giac]] extreta d'un manuscrit de les ''[[Chroniques (Froissart)|Chroniques de Froissart]]'', [[Bibliothèque municipale de Besançon|B.M. de Besançon]], Ms.864, vers 1412-1415.]]
=== La primera fase: del 1337 al 1414 ===
| |||