Front de Romania: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 42:
A canvi d'entrar a la guerra al costat dels [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], Romania va exigir el suport a les seves reivindicacions territorials sobre parts de Transsilvània, un territori austrohongarès amb una majoria romanesa. Les majors preocupacions dels romanesos en les negociacions van ser evitar un conflicte que hauria de lluitar en dos [[Front (militar)|fronts]] (un en Dobrutja amb Bulgària i un a Transsilvània) i garanties per escrit de guanys territorials romanesos després de la guerra. Van exigir un acord per no fer la pau per separat amb les Potències Centrals, el mateix estatus a la futura conferència de pau, l'ajuda militar [[Imperi Rus|russa]] contra Bulgària, una ofensiva dels Aliats en la direcció de Bulgària, i l'enviament regular de subministraments de guerra dels Aliats. La convenció militar que van signar amb els Aliats va estipular que [[Tercera República Francesa|França]] i [[Imperi Britànic|Gran Bretanya]] haurien d'iniciar una ofensiva contra Bulgària i l'[[Imperi Otomà]] a tot tardar l'agost 1916, que Rússia enviaria tropes a Dobrutja, i que l'exèrcit romanès no estarien subordinats al comandament rus. Els Aliats havien d'enviar 300 tones de provisions diàriament. D'acord amb el compte de Romania, la majoria d'aquestes clàusules, amb l'excepció de les imposades a Romania, no van poder ser respectades.<ref>Marcel Mitrasca, ''Moldova: A Romanian Province under Russian Rule. Diplomatic History from the Archives of the Great Powers'', pg. 56</ref>
 
Els Aliats van acceptar els termes tard, a l'estiu de 1916 (vegeu el [[Tractat de Bucarest (1916)|Tractat de Bucarest]], 1916); [[Cyril Falls]] atribueix la decisió final de Romania a l'hostilitat històrica cap a l'Imperi rus, i que pretenia una entrada anterior a la guerra, potser abans de l'[[Ofensiva Brussílov]] del mateix any, que hauria proporcionat una millor oportunitat per a la victòria.<ref>Cyril Falls, ''The Great War'' p. 228</ref> Segons alguns historiadors militars dels Estats Units, Rússia va retardar l'aprovació de les demandes romaneses fora de les preocupacions sobre els dissenys territorials romanesos ena [[BesarabiaBessaràbia]], reclamades pels cercles nacionalistes com una terra romanesa.<ref>Vincent Esposito, ''Atlas of American Wars, Vol 2'', text for map 37</ref> Segons l'[[Història militar|historiador militar]] britànic [[John Keegan]], abans que Romania entrés a la guerra, els Aliats havien acordat en secret el no deixar expandir territorialment a Romania quan acabés la guerra.<ref>John Keegan, ''The First World War'', pg. 306</ref>
[[Fitxer:WWI_Poster_Rumania.jpg|miniatura|esquerra|<center>Cartell britànic, acollint amb beneplàcit la decisió de Romania d'unir-se a l'[[Triple Entesa|Entente]]</center><br /><small><center>LES DUES FORCES</center>Kaiser: ''«Així que tu també estàs contra meu! Recorda, Hindenburg lluita al meu costat».''<br />Rei de Romania: ''«Sí, però la llibertat i la justícia lluiten al meu».''</small>]]
EnEl 1915, el tinent coronel [[Christopher Thomson]], que parlava molt bé el francès, va ser enviat a [[Bucarest]] com a agregat militar britànic per iniciativa de [[Horatio Herbert Kitchener|Lord Kitchener]] per portar Romania a la guerra. Un cop allà, es va formar ràpidament l'opinió que una Romania sense preparació i mal armada s'enfrontaria a una guerra en dos fronts i seria un passiu, no un actiu, per als Aliats. [[Whitehall (carrer)|Whitehall]] va deixar de costat aquest punt de vista i Thomson va signar un conveni militar amb Romania el 13 d'agost de 1916. AlsAl cap de pocs mesos, va haver de pal·liar les conseqüències dels revessos de Romania i supervisar la destrucció dels pous de petroli romanesos per a evitar que caiguessin en mans alemanyes.<ref>''To Ride the Storm: The Story of the Airship R.101'' by Sir Peter G. Masefield, pages 16-17 (1982, William Kimber, London) {{ISBN|0-7183-0068-8}}</ref>
 
El govern romanès va signar un tractat amb els Aliats (França, Gran Bretanya, Itàlia i Rússia) el 17 agost 1916, amb què es va comprometre a declarar la guerra a Àustria-Hongria el 28 d'agost. En realitat, l'ambaixador romanès a Viena va transmetre la declaració de guerra el 27 d'agost. Alemanya, agafada per sorpresa, va respondre amb una declaració de guerra a Romania a l'endemà (28 d'agost). Les dates de la declaració de guerra búlgara i otomana estan en disputa. Ian Beckett diu que Bulgària no va emetre una declaració de guerra abans del seu atac del 31 d'agost.<ref>Ian F. W. Beckett, ''The Great War: 1914–1918'', 2nd ed. (New York: Routledge, 2013), 109.</ref> Altres fonts situen la declaració el 30 d'agost <ref name="Stolen">Zlata Filipovic and Melanie Challenger, ''Stolen Voices: Young People's War Diaries, From World War I to Iraq'' (Doubleday Canada, 2006), 29, quoting German soldier Piete Kuhr's diary entry for 1 September 1916.</ref> o 1 de setembre.<ref name="Preliminaries">Laurențiu-Cristian Dumitru, [http://buletinul.unap.ro/pagini/pdf/buletin-1-2012-en.pdf#page=163 "Preliminaries of Romania's Entering the World War I"] ''Bulletin of the'Carol I National Defence University'' [Buletinul Universitatii Nationale de Aparare Carol I] '''1''' (2012): 168.</ref><ref name="Ottoman">Bernd Langensiepen, Ahmet Güleryüz and James Cooper, ''The Ottoman Steam Navy, 1828–1923'' (Annapolis: Naval Institute Press, 1995), 51.</ref> La declaració otomana es va dur a terme el 29 d'agost,<ref name="Stolen"/> el 30 d'agost <ref name="Preliminaries"/> o l'1 de setembre.<ref name="Ottoman"/> Al cap de dos dies de la seva pròpia declaració, d'acord amb una font, Romania es va trobar en guerra amb totes les Potències Centrals.<ref>Vinogradov, "The Years of Neutrality", 460.</ref>