Geologia de la Lluna: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
enllaços, retocs, seccions, simplicifació de l'entrada
Línia 1:
{{imatge múltiple|alineació=right|direcció=vertical|amplada=250|imatge1=Moon.jpg|imatge2=Moon Crescent - False Color Mosaic.jpg|imatge3=Earth's Moon.jpg|peu1=Cara visible de la Lluna|peu2=Imatge en [[fals color]] de la Lluna presa per l'[[Galileo (sonda)|orbitador Galileo]] que mostra les característiques geològiques. ''Fotografia de la [[NASA]]''|peu3=La mateixa imatge en color normal}}
El coneixement de la '''[[geologia]] lunar''' va augmentar significativament a partir de la [[dècada del 1960]], amb les [[Missió espacial tripulada|missions tripulades]] i [[Nau espacial robòtica|automatitzades]]. Malgrat totes les dades recollides, encaraEncara queden preguntes senseobertes respondrei que únicament seran contestades amb la instal·lació de [[Colonització de la Lluna|futures bases permanents]] i un estudi més ampli de la seva superfície.

Gràcies a la seva proximitat, la [[Lluna]] és l'únic [[Objecte astronòmic|cos]] -a—a més de la [[Terra]]- del qual es coneix detalladament la geologia i del qual es van obtenir mostres de diferents regions.<ref>{{ref-web|url = http://news.nationalgeographic.com/news/2010/06/100614-moon-water-hundred-lunar-proceedings-science/ |títol=Moon Has a Hundred Times More Water Than Thought |autor=Andrew Fazekas |editor=National Geographic Daily News |data=14 juny 2010 |consulta=7 setembre 2012}}</ref> Les missions tripulades [[Programa Apollo|Apollo]] van contribuir en la recol·lecció de 382 [[quilogram]]s de [[roca lunar|roques]] i mostres del [[sòl lunar]], els quals continuen sent objecte d'estudi útil per a la comprensió sobre la seva formació i la d'altres cossos celestes. Algunes sondes del [[programa Luna]] de la [[Unió Soviètica]] també van portar de tornada a la Terra petites mostres del sòl lunar: la [[Luna 16]] (101 grams), la [[Luna 20]] (55 grams) i la [[Luna 24]] (170 grams).
 
== Formació ==
Linha 129 ⟶ 131:
{|style="margin:0 0 1em 1em;" border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" align="center"
!
! style="background:#I3I3DF"|Plagioclasa[[Plagiòclasi]]
! style="background:#I3I3DF"|[[Piroxè]]
! style="background:#I3I3DF"|[[Olivina]]
! style="background:#I3I3DF"|[[Ilmenita]]
|-
|colspan="5"|'''Roques de les terres altes'''
|-
|style="background:#F1F3F3"|[[Anortosita]]||90%||5%||5%||0%
|-
|style="background:#F1F3F3"|[[Norita]]||60%||35%||5%||0%
|-
|style="background:#F1F3F3"|[[Troctolita]]||60%||5%||35%||0%
|-
|colspan="5"|'''[[Basalt|Basalts]] dels mars'''
|-
|style="background:#F1F3F3"|Alt contingut en [[titani]]||30%||54%||3%||18%
|-
|style="background:#F1F3F3"|Baix contingut de titani||30%||60%||5%||5%
Linha 156 ⟶ 158:
! Mineral !! Elements !! Aparença en roques lunars
|-
! style="background:#I8I7DB"|Feldespat plagioclasaPlagiòclasi
|[[Calci]] (Ca),<br/>[[Alumini]] (Al),<br/>[[Silici]] (Si),<br/>[[Oxigen]] (O)
|De blavós a gris transparent; usualment,<br/>grans més llargs que amples
|-
! style="background:#I8I7DB"|Piroxè
|[[Ferro]] (Fe),<br/>[[Magnesi]] (Mg),<br/>[[Calci]] (Ca),<br/>[[Silici]] (Si),<br/>[[Oxigen]] (O)
|De color marró a negre; els grans apareixen<br/>usualment més allargats en els mars<br/>i quadrats a les terres altes
|-