Anna Kuliscioff: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8 |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
| peu = Anna Kulishova retratada per [[Mario Nunes Aneu]] a [[Florència]] en [[1908]].
}}
'''Anna Kuliscioff''' (nom amb el qual va ser coneguda a [[Itàlia]]) o '''Anna Kulixova''' {{Lang-ru|Анна Кулишёва}}, el nom real de la qual era '''Anna Moisséievna Rozenstein''' {{lang-ru|Анна Моисеевна Розенштейн}}, ([[Simferòpol]], 9 de gener de [[1855]] – [[Milà]], 29 de desembre de [[1925]]), fou una [[Anarquisme|anarquista]], [[metgessa]] i [[Revolució|revolucionària]] [[Rússia|russa]] nacionalitzada [[Italians|italiana]], una de les principals exponents i fundadores del [[Partit Socialista Italià]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.fondazioneannakuliscioff.it/anna_kuliscioff/chi_e/|títol=Fondazione ANNA KULISCIOFF|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Fondazione ANNA KULISCIOFF
== Biografia ==
Línia 17:
Entretant, va estar lligada sentimentalment a [[Filippo Turati]], acompanyada sempre per la seva filla Andreina. El saló de la seva casa milanesa es va convertir en la redacció de ''[[Crítica social]]'', la revista del socialisme italià, que Ana dirigeix des de [[1891]], i va ser freqüentat pels principals intel·lectuals de l'època, com [[Luigi Majno]], [[Ersilia Majno Bronzini]] i [[Ada Negri]].
El [[1898]] és arrestada amb l'acusació de [[reat]] d'opinió i subversió. Després d'uns quants mesos és alliberada per indult. Va elaborar una llei de tutela del [[treball infantil]] i del femení que, presentada pel [[Partit Socialista Italià]] al [[Parlament italià|Parlament d'Itàlia]], va ser aprovada en [[1902]] com a llei Carcano, nº 242.<ref>{{Ref-web|url=http://www.mami.org/altrepag/legital.html#Carcano|títol=La storia della legislazione italiana a protezione delle lavoratrici madri che allattano|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Movimento Allattamento Materno Italiano
'''Anna Kulishova''', juntament amb la sindicalista [[Maria Goia]], va formar part activa de la lluita per l'extensió del vot a les dones fundant-se el [[1911]], amb la seva iniciativa, el Comitè Socialista pel [[sufragi femení]]. A l'any següent, una llei de [[Giovanni Giolitti]] sobre la institució del [[sufragi universal]] masculí, que estenia entre d'altres el vot als analfabets que haguessin complert els trenta anys, però continuava excloent a les dones del dret al vot. Per a l'Anna es va iniciar un període d'enfonsament, en el qual també va perdre el contacte amb Turati.
Va morir a [[Milà]] en [[1925]]. Durant el funeral, alguns feixistes es van enfrontar a les carrosses del festeig fúnebre. En el seu honor a Milà va ser constituïda la ''Fundació Anna Kulishova'',<ref>{{Ref-web|url=http://www.fondazioneannakuliscioff.it/|títol=Dallo Statuto della Fondazione Anna Kuliscioff|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Fondazione ANNA KULISCIOFF
== Obres ==
|