Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

La desfeta de l'[[Diada Nacional de Catalunya|11 de setembre de 1714]] va representar un conjunt de reformes i de grans canvis en el conjunt del sistema defensiu de la ciutat de [[Barcelona]], i a partir de 1715, un cop descartat el projecte del comte de Lecherrainne per construir una fortalesa a les [[Drassanes de Barcelona]].<ref name="Ref">{{ref-llibre|cognom=Cortada i Colomer |nom=Lluís |títol=Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial |url=http://books.google.cat/books?id=3yJUduBFvB8C&pg=PA566&dq=ciutadella+barcelona+enderroc+ribera&hl=ca&sa=X&ei=pnjIUY2dAc2N7AaAsIH4BQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=ciutadella%20barcelona%20enderroc%20ribera&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1998 |pàgines=50 |isbn=1998}}</ref> l'enginyer militar espanyol d'origen flamenc [[Joris Prosper Van Verboom]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Cámara Muñoz |nom=Alicia |títol=Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=jEl6dvjy3ewC&pg=PA188&dq=Verboom+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=_HbIUZSmMenW7Qa1rYD4Ag&ved=0CEQQ6AEwAg#v=onepage&q=Verboom%20ciutadella%20barcelona&f=false |llengua=castellà |editorial=CEEH |data=2005 |pàgines=188-189 |isbn=8493464317}}</ref> ideà un projecte on va replantejar totes les defenses militars barcelonines. Aquest Finalment, diverses intervencions realitzades en els darrers any al passeig Circumval·lació han permès posar al descobert, entre d'altres, diferents elements d'aquest fortalesa: el fossat i la seva contraescarpa; el camí cobert que envoltava l'edifici; un tram de quasi 30 m de longitud d'una de les cares del baluard «De la Reyna» i les restes d'un passadís cobert que comunicava la Ciutadella amb la ciutat a través del Portal de Mar. preveia refer i ampliar el [[castell de Montjuïc]], reforçar el paper de les [[Drassanes Reials de Barcelona|Drassanes]] com a caserna militar, revisar el sistema de bastions i afegir defenses exteriors, com el [[Fort Pius|Fort Pienc]] i el fort de Don Carles. A l'interior de la ciutat de Barcelona es van construir noves casernes militars, tot reconvertint edificis civils, com els Estudis al capdamunt de la [[Rambla]], o religiosos, com el [[Convent de Sant Agustí Vell]]<ref name=GC>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_39527488_1.pdf |títol=La Reial Acadèmia de Matemàtiques i l'enginyeria militar del {{segle|XVIII}} |consulta=22/2/2015 |editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> o el monestir de les Jonqueres. Però l'element clau que configurava totes aquestes reformes i el nou sistema defensiu i repressiu de la ciutat fou la construcció d'un nou fort de considerables dimensions: la Ciutadella.

L'1 de març de 1716 es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d'aquest moment que s'iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la Ribera,<ref>{{ref-llibre|cognom=Torras i Ribé |nom=Josep Maria |cognom2=Sobrequés i Callicó |nom2=Jaume |títol=Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715) |url=http://books.google.cat/books?id=hvkWAQAAMAAJ&q=enderroc+carrers+ciutadella+barcelona&dq=enderroc+carrers+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=Nn3IUaSoMKm47AadoYHYBQ&ved=0CGIQ6AEwBw |llengua= |editorial=Rafael Dalmau, Editor |data=2005 |pàgines=271 |isbn=8423206815}}</ref> deixant així lloc a l'esplanada de la fortalesa, que el [[1720]] acollí l'[[Acadèmia Militar de Barcelona]] promogud per [[Joris Prosper Van Verboom]].<ref name=GC/> No fou fins al 25 de gener de 1725 quan es van donar per finalitzades les obres de la Ciutadella, el mateix any del Tractat de Viena, i que suposava la pau entre Felip V i l'emperador Carles V.

L'any 1751, sota la direcció de l'enginyer militar castellà [[Juan Martín Cermeño]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Cámara Muñoz|nom=Alicia |títol=Los ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII |llengua= castellà |editorial=Madrid: Fernando de Villaverde Ediciones |data=2005|pàgines= |isbn=84-9781-205-0}}</ref> es dugueren a terme les darreres intervencions i reformes en el conjunt de les defenses urbanes de la ciutat de Barcelona, i que replantejava la proposta de [[Joris Prosper Van Verboom|Verboom]], per tal de resoldre definitivament la revisió de les fortificacions de la ciutat. Aquests treballs van permetre finalitzar la construcció de la Ciutadella i refer el [[castell de Montjuic]], a més de revisar tot el sistema de baluards de la ciutat. Finalment a mitjan {{segle|XVIII}} es tancà el darrer accés a la ciutat: el nou portal de Mar, pocs anys abans de l'enderroc definitiu de les muralles de Barcelona.

La primera petició per a l'enderroc de la Ciutadella fou presentada al rei pels regidors de l'[[ajuntament de Barcelona]], el [[29 de desembre]] de [[1794]], i fou desatesa igual que les peticions de [[1840]], [[1845]] i [[1862]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Sobrequés i Callicó |nom=Jaume |cognom2=Vicens |nom2=Francesc |cognom3=Pitarch |nom3=Ismael E. |títol=El Parlament de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=qJUkAQAAIAAJ&q=La+primera+petici%C3%B3+per+a+l%27enderroc+de+la+Ciutadella+fou+presentada+al+rei+pels+regidors+de+l%27ajuntament+de+Barcelona,+el+29+de+desembre+de+1794&dq=La+primera+petici%C3%B3+per+a+l%27enderroc+de+la+Ciutadella+fou+presentada+al+rei+pels+regidors+de+l%27ajuntament+de+Barcelona,+el+29+de+desembre+de+1794&hl=ca&sa=X&ei=COXVUdHeE5HQ7AacjYCgCw&ved=0CDEQ6AEwAA |llengua= |editorial=Publicacions del Parlament de Catalunya |data=2001 |pàgines=108 |isbn=8439353685}}</ref> Les Corts sortides de la [[revolució del 1868]] van aprovar en [[10 de desembre]] de [[1869]] la llei per la qual la propietat dels terrenys de la fortalesa passava a l'ajuntament<ref>{{ref-llibre|cognom=Benet |nom=Josep |cognom2=Martí |nom2=Casimir |títol=Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856) |url=http://books.google.cat/books?id=WBsEAAAAMAAJ&q=1869+enderroc+ciutadella&dq=1869+enderroc+ciutadella&hl=ca&sa=X&ei=9OXVUfG0EKSg7AaTzYHwCw&ved=0CE0Q6AEwBQ |llengua= |editorial=Curial |data=1976 |pàgines=498 |isbn=8472560864}}</ref> a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de casernes de substitució.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cortada i Colomer |nom=Lluís |títol=Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial |url=http://books.google.cat/books?id=3yJUduBFvB8C&pg=PA401&dq=parc+de+la+ciutadella+enderroc+barcelona+fortalesa&hl=ca&sa=X&ei=QOLVUZynJubm7AbEvoD4Dw&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=parc%20de%20la%20ciutadella%20enderroc%20barcelona%20fortalesa&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1998 |pàgines=403 |isbn=8472834379}}</ref>