Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
El '''Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals''' és un tractat internacional aprovat al si del [[Consell d'Europa|Consell d’Europa]] (que no s’ha de confondre amb la [[Unió Europea]]) que té per objectiu protegir les minories nacionals que existeixin al si dels estats, així com protegir els drets i llibertats de les persones que formen part d’aquestes minories. El text d’aquest Conveni-marc es va aprovar a Estrasburg el dia 1 de febrer del 1995, i va entrar en vigor el 1 de febrer del 1998. La referència en el llistat de tractats subscrits en el marc del Consell d’Europa és el número 157. El text oficial és en anglès i en francès sota la denominació, respectivament, de ''Framework Convention for the Protection of National Minorities''<ref>{{Ref-web|url=https://www.coe.int/en/web/conventions/full-list/-/conventions/rms/090000168007cdac|títol=Framework Convention for the Protection of National Minorities|consulta=30/11/2020|llengua=anglès|editor=Consell d'Europa|data=}}</ref> i de ''Convention-cadre pour la protection des minorités nationales''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.coe.int/en/web/conventions/full-list/-/conventions/rms/090000168007cdb8|títol=Convention-cadre pour la protection des minorités nationales|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=Consell d'Europa|data=}}</ref> El Consell d’Europa, fent honor a la diversitat nacional que preconitza, ofereix el mateix text en múltiples idiomes entre els quals el català,<ref>{{Ref-web|url=https://rm.coe.int/CoERMPublicCommonSearchServices/DisplayDCTMContent?documentId=09000016800c1322|títol=Convenció-marc sobre la protecció de les minories nacionals|consulta=30/11/2020|editor=Consell d'Europa|citació=En català, d'acord amb els diccionaris de la nostra llengua i a la pràctica de traduccions fetes pel Govern d'Andorra, seria més apropiat de denominar-lo "Conveni" en lloc de "convenció".}}</ref> tot i que no ténen valor oficial.
 
És el principal tractat multilateral de protecció de les minories nacionals, tot i que altres organismes internacionals –diferents al Consell d'Europa– també es preocupen d'aquest tema: és el cas, particularment, de la [[Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa|OSCE]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.osce.org/fr/national-minority-issues|títol=Droit des minorités nationales|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=OSCE|data=}}</ref> i de les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.ohchr.org/fr/professionalinterest/pages/minorities.aspx|títol=Déclaration des droits des personnes appartenant à des minorités nationales ou ethniques, religieuses et linguistiques|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=OHCHR (ONU)|data=}}</ref>
 
== El contingut ==
Línia 13:
 
== Les ratificacions ==
Dels 47 estats membres del Consell d’Europa, l’han ratificat fins ara 39 d’ells. Quatre l’han signat però sense que després l’hagin ratificat: Bèlgica, Grècia, Islàndia i Luxemburg. I quatre més ni tan sols l’han signat: Andorra, França, Mònaco i Turquia.<ref>{{Ref-web|url=https://www.coe.int/fr/web/minorities/etats-partie|títol=Etats parties à la Convention-cadre pour la protection des minorités nationales|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=Consell d'Europa|data=}}</ref>
 
== L'aplicació als Països Catalans ==
Línia 20:
Itàlia ha reconegut, a partir d’una estructura “autonòmica” asimètrica, diferents “minories lingüístiques” com les poblacions de llengua albanesa, alemanya, catalana (per l'[[Alguerès|Alguer]]), croata, grega, francesa, [[francoprovençal]], [[Furlà|furlana]] (o friülana), [[Ladí|ladina]], [[Occità|occitana]], [[Sard|sarda]] i eslovena.<ref>{{Ref-web|url=https://rm.coe.int/CoERMPublicCommonSearchServices/DisplayDCTMContent?documentId=09000016806959ba|títol=Quatrième Avis sur l’Italie|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=ACFC del Consell d'Europa|data=19/11/2015}}</ref>
 
En el cas espanyol, en canvi, l’estat va ratificar el Conveni afegint-hi una comunicació per la qual notifica –el 15 de novembre de 2016­– al Consell d’Europa que, segons les disposicions constitucionals espanyoles, al seu territori no hi existeix cap minoria nacional i que el text d’aquest Conveni s’aplica però, malgrat no constituir tampoc cap minoria nacional, als ciutadans espanyols de “la comunitat [[Gitanos|gitana]]”. Per tant, Espanya va ratificar el Conveni a condició d’aplicar-lo exclusivament als seus ciutadans d’ètnia gitana.<ref>{{Ref-web|url=https://www.coe.int/fr/web/conventions/full-list/-/conventions/treaty/157/declarations?p_auth=KUcF9DPJ|títol=Réserves et Déclarations pour le traité n°157 (situation à 30/11/2020)|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=Consell d'Europa|data=}}</ref>
 
Aquesta aplicació restrictiva que en fa Espanya li ha valgut les crítiques del Comitè consultiu del Conveni-marc, òrgan del Consell d’Europa encarregat de supervisar el compliment que en fan els estats signataris.<ref>{{Ref-web|url=https://rm.coe.int/5th-op-spain-fr/16809fdd59|títol=Cinquième Avis pour l’Espagne|consulta=30/11/2020|llengua=francès|editor=ACFC del Consell d'Europa|data=15/10/2020|citació=Veure particularment els punts 33 a 39 de l'informe}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/consell-europa-conveni-minories-nacionals-espanya/|títol=El Consell d’Europa lamenta que s’exclogui catalans, bascos i gallecs del Conveni de Minories Nacionals|consulta=30/11/2020|editor=Vilaweb|data=26/11/2020}}</ref>