Giovanna Rossi-Caccia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Referència |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 5:
Va ser batejada a l'[[Església del Pi]],<ref>{{Ref-publicació|article=Otra coincidencia|publicació=Eco de Euterpe|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1065438&idImagen=10446770&posicion=4&presentacion=pagina|data=21 abril 1861|pàgines=4}}</ref> filla d'un capità d'infanteria, Juan Nash, i de Mariana Rossi, segona ''buffa'' del [[Teatre Principal de Barcelona]]. Tot i que va rebé els noms de «Manuela, Juana y Joaquina» i que de vegades va ser coneguda com a Manuela, finalment va decidir-se pel nom artístic de Giovanna Rossi, posteriorment Rossi-Caccia, i així és com apareix al primer programa del Liceu. El cognom del pare va desaparèixer en casar-se per primer cop, amb el farmacèutic Alphone Bonnevin.<ref>{{Ref-llibre|cognom=White|nom=Kimberly|títol=Female Singers on the French Stage, 1830-1848|url=https://books.google.cat/books?id=7IBcDwAAQBAJ&pg=PT214&lpg=PT214&dq=%22Giovanna+Rossi-Caccia%22&source=bl&ots=8tUliJQKfx&sig=ACfU3U2eXf88yH4td9XFK9JfUKSwbOQk6w&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjxia3_suHiAhXDxYUKHUknBPI4ChDoATAAegQIBhAB#v=onepage&q=%22Giovanna%20Rossi-Caccia%22&f=false|llengua=anglès|data=2018|editorial=[[Cambridge University Press]]|isbn=978-1-107-10123-4}}</ref> Després el seu cognom artístic va assolir la forma Rossi-Caccia, quan després de quedar viuda, es va casar amb l'escultor Carlo Caccia, sembla que a [[Milà]].<ref name="Alier">{{ref-llibre|cognom=Alier |nom= Roger|enllaçautor=Roger Alier |títol=Gran Teatre del Liceu. Poema satíric en català [ca. 1850] |editorial= Biblioteca de Catalunya|lloc=Barcelona |data=2008 |isbn= 84-7845-030-5}}</ref>
Als deu anys, es va traslladar a [[París]] amb la seva mare, que la introdueix en l'òpera italiana i tres anys més tard li fa començar els estudis vocals amb Marco Bordogni i Adelina Dalmani-Nani. Aviat cantarà a l'Ajuntament de París al costat de Rubini, Tamburini i Grisi. Els crítics ja van saber apreciar l'excel·lència de la ''petite merveille'' de la seva veu. El 10 d'agost de 1836 debuta a l'[[Opéra-Comique]] com a Anna en ''[[La Dame blanche]]''. El 1840 va fer un reeixit debut a [[La Scala]] de [[Milà]] com a Imogene a ''[[Il pirata]]''. És a Milà on coneix a l'escultor Carlo Caccia amb qui es casa. Retorna a l'Opéra-Comique on estrena el paper de Carlo a ''[[La Part du diable]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Hervey |nom= Charles|títol=The theatres of Paris |editorial=Galignani and co. |data=1847
Les primeres actuacions a [[Lisboa]], van constituir la base dels èxits de la seva carrera artística posterior. Després d'una tanda d'èxits a [[París]] i [[Amsterdam]], el Liceu la va contractar. Al Liceu hi va cantar prop de cent funcions en les tres temporades que hi va aparèixer, de vegades fent papers que no eren ben bé per a ella, com la quinzena de vegades que va cantar el paper del transvestit Pierotto (mezzosoprano) de l'òpera, també de Donizetti, ''[[Linda di Chamounix]]'', a part de la seva intervenció en un curiós ''Terzettino funebre'' amb música de [[Mercadante]], que es va cantar en dues úniques representacions de ''[[Don Juan Tenorio]]'' de [[José Zorrilla y Moral|Zorrilla]] que el teatre va oferir el dia de difunts del 1847 i l'endemà.<ref name="Alier"/>
El 1853 va cantar al [[Teatro San Carlo]] de Lisboa, on va aparèixer a ''[[Lucrezia Borgia]]'', ''[[Linda di Chamounix]]'', ''[[Anna Bolena (Donizetti)|Anna Bolena]]'', ''[[I martiri]]'' i una òpera composta expressament per a ella de Mignon.<ref>{{ref-llibre|cognom=Novello |nom= J. Alfredo|títol=The Musical world, Volum 32 |editorial=Universitat Harvard |data=1854
== Referències ==
| |||