Michela Murgia: diferència entre les revisions

 

== Biografia ==

 

Els seus pares tenien un restaurant a San Giovanni de Sinis, on hauria d'haver-se quedat a treballar. Però el fet de convertir-se en ''fill'e anima'' dels Sanna, un matrimoni fins aleshores sense fills, li va permetre sortir de l'illa per a estudiar. Fou executiva d'una empresa termoelèctrica, però, com que es va negar a ocultar un abocament tòxic il·legal al mar, va ser acomiadada.<ref>{{ref-web |url=http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111219/54242219924/michela-murgia-en-los-pueblos-sardos-habia-una-madre-en-cada-esquina.html |títol=Entrevista amb Michela Murgia a La Contra |editor=[[La Vanguardia]] |llengua=castellà |data=19 de desembre 2011 |consulta=12/1/2012}}</ref> Posteriorment va fer petites feines: comercialitzadora de multipropietats, assessora fiscal, portera de nit. Una d'elles, la de telefonista a una multinacional fabricant d'aspiradores, la va empènyer a obrir un blog anònim, ''Il mondo deve sapere'', on va relatar les experiències laborals que es vivien a la companyia. Del blog en va sortir un llibre, ''Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria'', on hi descriu l'explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors del sector, que va ser tot un èxit. Va ser portat al teatre per David Emmer, protagonitzat per Teresa Saponangelo. Finalment constutuí la base inspiradora del film ''Tutta la vita davanti'', de Paolo Virzi.