Sant Salvador de Gra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
dades actualitzades a Wikidata |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici
|
| altitud = 469 <ref>[http://www.icc.cat/vissir3/?lang=cat&mp_zoom=n%3A8&etrs89x=1.2509&etrs89y=41.76634 Institut Cartogràfic de Catalunya]</ref>
| construit = segles XI-XVIII-XIX
| estil = [[romànic]], [[barroc]]
}}
L'església parroquial de '''Sant Salvador de Gra''' és a ponent de [[Gra (Torrefeta i Florejacs)|Gra]], poble del terme de [[Torrefeta i Florejacs]] (Segarra), situat a la vall del torrent del Passerell. És una obra inclosa a l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]].<ref name="ipac">{{ref-web | url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26362 | títol=Església parroquial de Sant Salvador de Gra | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic | consulta=5 gener 2017 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Història ==
[[Fitxer:SANT_SALVADOR_DE_GRA_-_IB-352.JPG|miniatura|esquerra|Església parroquial de Sant Salvador de Gra: portal d'estil classicista]]
[[Fitxer:SANT SALVADOR DE GRA - IB-347.JPG|miniatura|esquerra|Església parroquial de Sant Salvador de Gra: finestra a l'absis]]
L'indret de Gra és documentat des del {{segle|XI}} (1031), en què el bisbe [[Sant Ermengol d'Urgell|Ermengol d'Urgell]] llegà un [[alou]] que tenia a Torrefeta, el qual limitava a ponent amb el terme «''Craza''». La primera notícia documentada de l'església de Gra correspon al 15 de setembre de 1098, en l'acta de consagració de Santa Maria de Guissona; segons aquest document els bisbes consagrants, Ot de la Seu, Folc de Barcelona i Ponç de Roda, confirmaren a l'esmentada canònica els [[delmes]], les [[Primícia (impost)|primícies]], les oblacions i els drets de defunció del terme de «''Grada''». Al {{segle|XVI}} s'instituí la capella del Roser, on
== Arquitectura ==
És un edifici d'una sola [[Nau (arquitectura)|nau]], que mesura a l'interior 15,30 m de llarg per 9,75 d'ample, coberta amb [[volta de canó]] reforçada per [[arc toral|arcs torals]] i capçada a llevant per un [[absis]] de planta semicircular, cobert amb volta de quart d'esfera. El [[transsepte]] s'uneix amb la nau mitjançant uns [[Arc former|arcs formers]] de [[arc de mig punt|mig punt]]. A la nau es poden observar diferents moments constructius d'aquesta església, sent el més primitiu el que correspon a un cos de planta rectangular i a l'absis, d'estil romànic. En èpoques posteriors s'anaren obrint els murs laterals per encabir diferents capelles.<ref name="catrom"/>
A la façana ponentina hi ha el portal d'accés, d'estil classicista, emmarcat per dues pilastres sobre podi i entaulament amb frontó semicircular trencat per un blasó al centre, i al seu damunt, una finestra rectangular; ambdós elements són fruit d'una reforma del {{segle|XVIII}}. A l'angle nord-oest de l'edifici hi ha adossat el campanar, de planta quadrada i quatre ulls, alineat al pla de la façana i construït al segle XIX; en la unió del campanar amb la coberta de la nau hi ha una motllura que ressegueix el campanar a manera de cornisa. Tan sols dues finestres més al mur sud il·luminen l'interior de la nau; l'una amb arc de mig punt monolític, es troba a l'absis, i l'altra, quadrada i petita és al mur nord.<ref name="catrom"/>
| |||