Ramon de Montaner i Vila: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Línia 4:
Les seves primeres passes professionals varen ser a la casa editorial ''La Maravilla.''{{sfn|Castellano|2008|p=224}}{{sfn|Hojas Selectas|1921|p=564}} Uns anys més tard va ser un dels fundadors de l'[[editorial Montaner i Simón|editorial Montaner i Simon]], juntament amb [[Francesc Simon i Font]], empresa que esdevindria «l'editorial més important de tot l'estat espanyol» a començaments del segle XX.{{sfn|Sàiz i Xiqués|2008|p=4}} L'editorial —que va publicar el seu primer títol el 1868—{{sfn|Castellano|2008|p=224}} fou responsable del ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano de Literatura, Ciencias y Artes]]''.{{sfn|Prieto García-Seco|2009|pp=535-538}}
 
Juntament amb [[Francesc Simon i Font]] i el tonenc [[Josep Roqueta i Bres]] també va ser propietari del [[balneari Roqueta]], a la localitat de [[Tona (Osona)|Tona]] ([[Osona]]). La deu de Roqueta fou declarada d'utilitat pública el 1895. L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons sembla, pel seu nebot, l'arquitecte [[Lluís Domènech i Montaner]],<ref>{{Ref-web|url=http://webrutes.proxarxa.net/toponim.php?top=32|títol=Antics balnearis Tona (Osona)|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Milà Puigdomènech, Josep|data=}}</ref> igual com altres construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que el balneari va resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta), l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que duia a la deu foren aterrats el 1974.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0066410.xml|títol=Tona|consulta=04 d'abril 2017|llengua=Català|editor=Grup Enciclopèdia Catalana|data=}}</ref>
 
En els darrers anys del {{segle|XIX}}, Domènech i Montaner també va reconstruir i redecorar per a ell, al gust neomedieval i modernista, l'antiga casa fortificada de [[Canet de Mar]] propietat de la família i que havia heretat, que ell va rebatejar amb el nom de [[castell de Santa Florentina]] en honor de la seva esposa, Florentina Malató i Surinyach.{{sfn|Sàiz i Xiqués|2008|p=4}}