Saqueig de Barcelona: diferència entre les revisions

El '''saqueig de Barcelona'''<ref>{{ref-llibre |cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol= Història |url= http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA165&dq=saqueig+de+barcelona+985&hl=ca&sa=X&ei=8t4yUeO2MIrL0AX05ICIAw&ved=0CDQQ6AEwATgK#v=onepage&q=saqueig%20de%20barcelona%20985&f=false | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=vol.2, p.165 |isbn=8478263616}}</ref> fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per [[Almansor]] a finals del {{segle|X|s}}.

L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on [[Borrell II]] fou derrotat a la [[batalla de Rovirans|batalla de Rovirans o Matabous]]<ref name=MCA>{{ref-llibre |cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |url= http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA232&dq=batalla+de+Matabous&hl=ca&ei=4LYsTajDOcHNswaMu9HeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFAQ6AEwCQ#v=onepage&q=batalla%20de%20Matabous&f=false | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=vol.3, p.230 |isbn=84-7826-361-6}}</ref> i davant la imminència de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedició pública perquè els cavallers anessin a socórrer Barcelona. També fou assaltat el [[monestir de Sant Cugat]] causant la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos,<ref>{{ref-llibre |cognom=d'Abadal i de Vinyals |nom=Ramon | enllaçautor=Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol=Catalunya carolíngia |url= http://books.google.cat/books?id=B65ZnB1XYUcC&pg=PA189&dq=saqueig+de+barcelona+985&hl=ca&sa=X&ei=Ht0yUf3eEIqi0QW4_YC4Cg&ved=0CGUQ6AEwCQ#v=onepage&q=saqueig%20de%20barcelona%20985&f=false | editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=1950 |pàgines=vol 2/1. p.189}}</ref> alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destruït i l'arxiu cremat.

La presa de la ciutat va continuar amb saqueigs, i algunes destruccions i incendis, com els monestirs de [[Sant Pau del Camp]] i de [[Sant Pere de les Puel·les]].<ref>{{fr}} {{ref-llibre |cognom=Barral i Altet |nom=Xavier |títol=Le paysage monumental de la France autour de l'an mil: avec un appendice, Catalogne |llengua=francès | editorial=Picard |lloc= |data=1987 |pàgines= |isbn=2-7084-0337-0}}</ref> [[Almansor]] va deixar la ciutat molt ràpidament, perquè el [[23 de juliol]] ja entrava a [[Còrdova]]. Es van fer captures selectives: només interessaven aquells per qui es pogués demanar un bon rescat i els joves destinats al mercat d'esclaus.<ref>MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Almansor». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 65 (març 2008), p. 14. ISSN 1695-2014</ref>