|
La '''Dosimetria''' de radiació és el càlcul de la dosi absorbida en teixits i matèria com a resultat de l'exposició a la radiació ionitzant, tant de manera directa com indirecta. És una subespecialitat científica, en el camp de la física de la salut i la física mèdica, la qual s'enfoca en el càlcul de les dosis internes i externes de la radiació catòdica
La dosi de la matèria es reporta en grays (Gy) o Sieverts (Sv) per al teixit biològic, on 1 Gy o 1 Sv és igual a 1 juliol pel quilogram. El no ús de l'SI encara està prevalent, on la dosi està reportada en rads i la dosi equivalent en rems. Per definició, 1 Gy = 100 rad i 1 Sv = 100 rem
== Efectes de la radiació en teixit viu ==
'''La dosimetria de radiació''' en els camps de la física de la salut i la protecció contra les radiacions és la mesura, càlcul i avaluació de la dosi de radiació ionitzant absorbida per un objecte, generalment el cos humà. Això s'aplica tant internament, a causa de substàncies radioactives ingerides o inhalades, com externament a causa de la irradiació per fonts de radiació.
La distinció entre la dosi absorbida (Gy) i la dosi equivalent (Sv) ha estat establerta i es basa en els efectes biològics de el factor de ponderació (denotat com wr) i el factor de ponderació òrgan / teixit (WT). Aquestes distincions comparen els efectes relatius biològics de diversos tipus de radiació i la susceptibilitat de diferents òrgans.
=== Dosi de factor de ponderació en òrgans ===
L’ avaluació de la dosimetria interna es basa en una varietat de tècniques de monitoratge, bioassaig o imatges de radiació, mentre que la dosimetria externa es basa en mesures amb dosímetre o es dedueix de mesures fetes per altres instruments de protecció radiològica .
Per definició, el factor de ponderació per a la totalitat el cos és 1, com que 1 Gy de radiació deliberada a el cos sencer ( ie una càrrega distribuïda d'1 joule d'energia dipositada per quilogram de el cos) és igual a un sievert (per fotons amb un factor de ponderació de radiació d'1, mirar a baix). Per tant, la suma dels factors de ponderació de cada òrgan ha de ser igual a 1, així com la unitat grisa està definida per quilogram, per tant és un efecte local. Com es mostra a la taula inferior, 1 Gy (fotó) transmès a les gònades és equivalent a 0.08 Sv en el cos total- en aquest cas, l'energia actual dipositada en les gònades, sent petita, podria ser també petita.
La dosimetria s’utilitza àmpliament per a la protecció contra la radiació i s’aplica de manera rutinària per controlar els treballadors de la radiació ocupacional, on s’espera la irradiació o on la radiació és inesperada, com ara després dels incidents de llançament radiològic de l’ illa de les tres milles , Txernòbil o Fukushima . La captació de la dosi pública es mesura i es calcula a partir de diversos indicadors, com ara mesures ambientals de radiació gamma, monitorització de partícules radioactives i mesurament de nivells de contaminació radioactiva .
Altres àrees significatives són la dosimetria mèdica, on es controla la dosi absorbida del tractament requerit i qualsevol dosi absorbida col·lateral, i en la dosimetria ambiental, com la vigilància del radó als edificis.
== Mesura de la dosi de radiació ==
=== Dosi externa ===
Hi ha diverses maneres de mesurar les dosis absorbides per radiació ionitzant. Les persones en contacte laboral amb substàncies radioactives o que poden estar exposades a la radiació porten dosímetres personals de manera rutinària . Estan dissenyats específicament per registrar i indicar la dosi rebuda. Tradicionalment, es tractava de medallons subjectats a la roba externa de la persona supervisada, que contenia pel·lícula fotogràfica coneguda com a dosímetres de la insígnia de la pel·lícula . Aquests han estat substituïts en gran part per altres dispositius, com ara la insígnia TLD que utilitza dosimetria termoluminescent o insígnies de luminiscència estimulada òpticament (OSL).
Alguns dispositius electrònics coneguts com a dosímetres personals electrònics (EPD) han estat utilitzats generalment mitjançant la detecció de semiconductors i la tecnologia de processador programable. Aquests es porten com a insígnies, però poden donar una indicació de la taxa de dosi instantània i una alarma sonora i visual si es supera la taxa de dosi o la dosi total integrada. Es pot posar a disposició immediata una gran quantitat d'informació per a l'usuari de la dosi registrada i la taxa de dosi actual a través d'una pantalla local. Es poden utilitzar com a dosímetre autònom principal o com a complement a una insígnia TLD. Aquests dispositius són particularment útils per al control en temps real de la dosi, on s’espera una taxa de dosis elevada que limiti el temps l’exposició del portador.
La guia del Comitè Internacional per a la Protecció contra les Radiacions (ICRP) estableix que si es porta un dosímetre personal en una posició del cos representativa de la seva exposició, assumint l’exposició a tot el cos, el valor de la dosi personal equivalent Hp (10) és suficient per estimar un valor eficaç de la dosi adequat per a la protecció radiològica. Aquests dispositius es coneixen com a "dosímetres legals" si han estat aprovats per utilitzar-los en el registre de dosis de personal amb finalitats reglamentàries. En casos d’irradiació no uniforme, aquests dosímetres personals poden no ser representatius de determinades zones específiques del cos, on s’utilitzen dosímetres addicionals a la zona de preocupació.
En determinades circumstàncies, es pot deduir una dosi a partir de lectures preses per instrumentació fixa en una àrea en què la persona interessada ha estat treballant. Generalment, això només s’utilitzaria si no s’havia emès la dosimetria personal o si s’ha perdut o s’ha perdut un dosímetre personal. Aquests càlculs tindrien una visió pessimista de la probable dosi rebuda.
=== Dosi interna ===
Article detallat: Dosimetria interna
La dosimetria interna s’utilitza per avaluar la dosi compromesa a causa de la ingesta de radionúclids al cos humà.
== Dosimetria mèdica ==
Article detallat: Planificació del tractament
La dosimetria mèdica és el càlcul de la dosi absorbida i l’optimització del lliurament de la dosi en radioteràpia . Sovint la realitza un físic professional de la salut amb formació especialitzada en aquest camp. Per tal de planificar el lliurament de radioteràpia, la radiació produïda per les fonts es caracteritza generalment amb corbes de dosi de profunditat percentuals i perfils de dosi mesurats per un físic mèdic .
En radioteràpia, les distribucions de dosis tridimensionals sovint s’avaluen mitjançant una tècnica coneguda com a dosimetria en gel .
== Dosimetria ambiental ==
S'utilitza la dosimetria ambiental quan és probable que l'entorn generi una dosi de radiació important. Un exemple d'això és la vigilància del radó . El radó és un gas radioactiu generat per la desintegració de l’urani, que és present en quantitats variables a l’escorça terrestre. Determinades àrees geogràfiques, a causa de la geologia subjacent, generen contínuament radó que s’impregna fins a la superfície terrestre. En alguns casos, la dosi pot ser important en edificis on es pugui acumular el gas. S'utilitzen diverses tècniques de dosimetria especialitzades per avaluar la dosi que poden rebre els ocupants d'un edifici.
== Mesures de dosi ==
Article detallat: sievert
Quantitats de dosi de protecció contra la radiació externa en unitats SI
Gràfic que mostra la relació de les unitats de dosi de radiació SI
Per tal de tenir en compte el risc estocàstic per a la salut, es fan càlculs per convertir la quantitat física absorbida en dosis equivalents i efectives, els detalls de les quals depenen del tipus de radiació i del context biològic. Per a aplicacions en protecció contra la radiació i avaluació de la dosimetria, (ICRP) i la Comissió Internacional sobre Unitats i Mesures de Radiació (ICRU) han publicat recomanacions i dades que s’utilitzen per calcular-les.
=== Unitats de mesura ===
Hi ha una sèrie de mesures diferents de la dosi de radiació, inclosa la dosi absorbida ( ''D'' ) mesurada en:
* energia de grisos (Gy) absorbida per unitat de massa ( J · kg <sup>−1</sup> )
* Dosi equivalent ( ''H'' ) mesurada en setges (Sv)
* Dosi efectiva ( ''E'' ) mesurada en setges
* Kerma (K) mesurat en grisos
* producte de l'àrea de dosi (DAP) mesurat en centímetres gris <sup>2</sup>
* producte de longitud de dosi (DLP) mesurat en centímetres grisos
* rads una unitat obsoleta de dosi de radiació absorbida, definida com a 1 rad = 0,01 Gy = 0,01 J / kg
* Roentgen és una unitat de mesura heretada per a l'exposició de raigs X.
Sovint, cada mesura es descriu simplement com a "dosi", cosa que pot provocar confusió. No- SI unitats encara s'utilitzen, en particular en els EUA, on la dosi s'informa sovint en rads i la dosi equivalent en rems . Per definició, 1 Gy = 100 rad i 1 Sv = 100 rem.
La quantitat fonamental és la dosi absorbida ( ''D'' ), que es defineix com l’energia mitjana impartida [per radiació ionitzant] (dE) per unitat de massa (dm) del material (D = dE / dm) La unitat SI d’absorbida la dosi és el gris (Gy) definit com un joule per quilogram. La dosi absorbida, com a mesura puntual, és adequada per descriure exposicions localitzades (és a dir, òrgans parcials), com ara la dosi de tumor en radioteràpia. Es pot utilitzar per estimar el risc estocàstic sempre que s’indiqui la quantitat i el tipus de teixit implicat. Els nivells de dosis de diagnòstic localitzats solen estar entre 0-50 mGy. A una dosi d’1 mil·ligrafia (mGy) de radiació fotònica, cada nucli cel·lular és travessat per una mitjana d’1 pista d’electrons alliberats.
=== Dosi equivalent ===
Article detallat: dosi equivalent
La dosi absorbida necessària per produir un determinat efecte biològic varia entre diferents tipus de radiació, com ara fotons , neutrons o partícules alfa . Això es té en compte per la dosi equivalent (H), que es defineix com la dosi mitjana per a orgue T per tipus de radiació R ( ''D'' <sub>T, R</sub> ), multiplicat per un factor de ponderació ''W'' <sub>R</sub> . Dissenyat per tenir en compte l' eficàcia biològica (RBE) del tipus de radiació, Per exemple, per a la mateixa dosi absorbida en Gy, les partícules alfa són 20 vegades més potents biològicament que els raigs X o gamma. La mesura de la "dosi equivalent" no és la mitjana d'òrgans i ara només s'utilitza per a "quantitats operatives". La dosi equivalent està dissenyada per a l'estimació de riscos estocàstics derivats de l'exposició a la radiació. L’efecte estocàstic es defineix per a l’avaluació de la dosi de radiació com la ''probabilitat'' d’inducció del càncer i de danys genètics.
A mesura que la dosi es fa a tot l’òrgan; la dosi equivalent poques vegades és adequada per avaluar els efectes de radiació aguda o la dosi de tumor en radioteràpia. En el cas de l'estimació d'efectes estocàstics, suposant una resposta de dosi lineal , aquesta mitjana no hauria de fer cap diferència, ja que l'energia total impartida continua sent la mateixa.
{| class="wikitable"
! colspan="2" |+Factors de ponderació de la radiació ''W'' <sub>R</sub> (abansper anomenata factordiferents Q)òrgans que
s'utilitza per representar una efectivitat biològica relativa
segons l' informe ICRP 103
!Radiació
!Energia
!W <sub>R</sub> (abans Q)
|-
!Òrgan o teixit
|raigs X , raigs gamma ,
!''W'' <sub>T</sub>
rajos beta , muons
|
|1
|-
|medul·la òssia
| rowspan="3" |neutrons
|0.12
|<1 MeV
|2,5 + 18,2 · e <sup>- [ln (E)] ² / 6</sup>
|-
|colon
|1 MeV - 50 MeV
|0.12
|5,0 + 17,0 · e <sup>- [ln (2 · E)] ² / 6</sup>
|-
|pulmons
|> 50 MeV
|0.12
|2,5 + 3,25 · e <sup>- [ln (0,04 · E)] ² / 6</sup>
|-
|estómac
|protons , pions carregats
|0.12
|
|2
|-
|mama
|raigs alfa ,
|0.12
productes de fissió nuclear , nuclis
pesants
|
|20
|}
=== Dosi efectiva ===
Article principal: Dosi efectiva (radiació)
La dosi efectiva és la quantitat de dosi central per a la protecció radiològica que s’utilitza per especificar els límits d’exposició per garantir que l’aparició d’efectes estocàstics sobre la salut es mantingui per sota de nivells inacceptables i que s’evitin les reaccions tisulars.
És difícil comparar el risc estocàstic d’exposicions localitzades de diferents parts del cos (per exemple, una radiografia de tòrax comparada amb una tomografia computaritzada del cap), o comparar les exposicions de la mateixa part del cos però amb patrons d’exposició diferents (per exemple, una tomografia computada cardíaca amb una exploració de medicina nuclear cardíaca). Una manera d’evitar aquest problema és simplement fer una mitjana de la dosi localitzada en tot el cos. El problema d’aquest enfocament és que el risc estocàstic d’inducció del càncer varia d’un teixit a un altre.
La dosi efectiva ''E'' està dissenyada per tenir en compte aquesta variació mitjançant l’aplicació de factors de ponderació específics per a cada teixit ( ''W'' <sub>T</sub> ). La dosi efectiva proporciona la dosi equivalent de tot el cos que dóna el mateix risc que l’exposició localitzada. Es defineix com la suma de dosis equivalents a cada òrgan ( ''H'' <sub>T</sub> ), cadascun multiplicat pel seu respectiu factor de ponderació del teixit ( ''W'' <sub>T</sub> ).
Els factors de ponderació són calculats per la Comissió Internacional per a la Protecció Radiològica (ICRP), basant-se en el risc d’inducció del càncer per a cada òrgan i ajustats per la letalitat associada, la qualitat de vida i els anys de vida perduts. Els òrgans allunyats del lloc d’irradiació només rebran una petita dosi equivalent (principalment a causa de la dispersió) i, per tant, contribueixen poc a la dosi efectiva, fins i tot si el factor de ponderació d’aquest òrgan és elevat.
S'utilitza una dosi efectiva per estimar els riscos estocàstics per a una persona "de referència", que és una mitjana de la població. No és adequat per estimar el risc estocàstic per a exposicions mèdiques individuals i no s’utilitza per avaluar els efectes aguts de la radiació.
{| class="wikitable"
|+Factors de ponderació de diferents òrgans
! rowspan="2" |Grgans
! colspan="3" |Factors de ponderació dels teixits
|-
|gònades
!ICRP30 (I36)
|0.08
1979
!ICRP60 (I3)
1991
!ICRP103 (I6)
2008
|-
|bufeta
|Gònades
|0,25.04
|0,20
|0,08
|-
|esòfag
|Moll de l’os vermell
|0,12.04
|0,12
|0,12
|-
|fetge
|Còlon
|0.04
| -
|0,12
|0,12
|-
|tiroide
|Pulmó
|0,12.04
|0,12
|0,12
|-
|Superfície de l'os
|Estómac
|0.01
| -
|0,12
|0,12
|-
|cervell
|Pits
|0,15.01
|0,05
|0,12
|-
|glàndules salivals
|Vejiga
|0.01
| -
|0,05
|0,04
|-
|pell
|Fetge
|0.01
| -
|0,05
|0,04
|-
|Resta de teixits
|Esòfag
|0.12
| -
|0,05
|0,04
|-
|Cos sencer
|Tiroide
|1
|0,03
|0,05
|0,04
|-
|Pell
| -
|0,01
|0,01
|-
|Superfície òssia
|0,03
|0,01
|0,01
|-
|Glàndules salivals
| -
| -
|0,01
|-
|Cervell
| -
| -
|0,01
|-
|Resta del cos
|0,30
|0,05
|0,12
|}
=== Dosi versus intensitatFactors de fontponderació oen campradiació ===
Per definició, els raigs X i els raigs gamma tenen un factor de ponderació d'unitat, tal que 1 Gy = 1 Sv (per a la radiació total de el cos). Valors de wr són tan alts com 20 partícules alfa i neutrons ie per a la mateixa dosi absorbida en Gy, partícules alfa són 20 vegades biològicament més potents com els raigs X o els rajos gamma.
La dosi de radiació es refereix a la quantitat d’energia dipositada en la matèria i / o els efectes biològics de la radiació i no s’ha de confondre amb la unitat d’activitat radioactiva ( becquerel , Bq) de la font de radiació o la intensitat del camp de radiació (fluència). ). L’article sobre el sievert proporciona una visió general dels tipus de dosis i de com es calculen. L’exposició a una font de radiació donarà una dosi que depèn de molts factors, com ara l’activitat, la durada de l’exposició, l’energia de la radiació emesa, la distància de la font i la quantitat de protecció.
=== RadiacióDosi deversus fonsactivitat ===
La dosi mitjanade radiació es refereix a la quantitat d'energia dipositada en la matèria i / o en efectes biològics de fonsla radiació, i no hauria de ser confosa amb la unitat de l'activitat radioactiva (becquerel, Bq). L'exposició a una font radioactiva donarà una dosi que serà depenent de l'activitat, de el temps d'exposició, de l'energia emesa de radiació, de la distància a la font i de l'blindatge. La dosi equivalent és llavors depenent dels factors de ponderació esmentats dalt. La dosi és una mesura de la dosi dipositada, i per tant mai pot disminuir- la remoció d'una font radioactiva només pot reduir la taxa de dosi absorbida, mai de la dosi total absorbida. La mitjana mundial de dosi per a un ésser humà és d’unsaproximadament 3,.5 mSv per any [1] , principalmentsobretot de radiació còsmica i isòtops naturals a la terra. La font senzilla més gran d’exposiciód'exposició a la radiació pera alel públic en general és a través d'el gas de radóocurrent natural radó, queel qual comprèn aproximadament el 55% de la dosi de fons anual. S'estima que el radó és el responsable delde el 10% delsde casos de càncerscàncer de pulmó als Estats Units.
== Mesura de la dosi ==
=== Normes de calibració per a instruments de mesura ===
Hi ha moltes maneres de mesurar les dosis provinents d'una radiació ionitzant. Treballadors que estan en contacte amb substàncies radioactives o que puguin arribar a estar exposats a radiació, rutinàriament carreguen dosímetres personals. Als Estats Units, aquests dosímetres usualment contenen materials que poden ser usats en dosimetria termoluminescent (DTL) o en luminescència òptica estimulada (LOE). Fora dels Estats Units, el dosímetre personal més àmpliament usat és el dosímetre tipus 'film badge', que fa servir emulsions fotogràfiques que són sensibles a la radiació ionitzant. L'equip usat en radioteràpia (accelerador lineal de partícules en teràpia de biga externa) és calibrat rutinàriament utilitzant càmeres ionizanes o la nova i més precisa tecnologia de díode.
Com que el cos humà té aproximadament un 70% d’aigua i té una densitat general propera a 1 g / cm <sup>3</sup> , la mesura de la dosi se sol calcular i calibrar com a dosi a l’aigua.
=== Dosi estàndard ===
Els laboratoris nacionals d’estàndards, com el Laboratori Nacional de Física, Regne Unit (NPL), proporcionen factors de calibratge per a les cambres d’ionització i altres dispositius de mesura per convertir de la lectura de l’instrument a la dosi absorbida. Els laboratoris d’estàndards funcionen com a estàndard principal , que normalment es calibra mitjançant calorimetria absoluta(l'escalfament de substàncies quan absorbeixen energia). Un usuari envia el seu estàndard secundari al laboratori, on està exposat a una quantitat coneguda de radiació (derivada de l'estàndard primari) i s'emet un factor per convertir la lectura de l'instrument a aquesta dosi. L'usuari pot utilitzar el seu estàndard secundari per derivar factors de calibratge per a altres instruments que utilitzen, que després es converteixen en estàndards terciaris o instruments de camp.
Debido a que el cuerpo humano es aproximadamente un 70% agua y tiene una densidad general cercana a 1 g/cm3 , la medición de la dosis se calcula y se mide usualmente como dosis al agua.
Laboratoris d'estàndards nacionals com el NPL proporcionen factors de calibratge per a càmeres ionitzants i altres dispositius de mesura per convertir la lectura de l'instrument a la dosi absorbida. Els laboratoris estàndard operen a un Estàndard Primari, que és normalment calibrat per calorimetria absoluta, que és l'escalfament de substàncies quan aquestes absorbeixen energia. Un usuari mana el seu Estàndard Secundari a laboratori, on s'exposa a una quantitat coneguda de radiació (derivada de l'Estàndard Primari) i un factor és usat per convertir la lectura de l'instrument en aquesta dosi. L'usuari podrà fer servir després la seva Estàndard Secundari per a derivar els factors de calibratge per a altres instruments en ús, que al seu torn es converteixen en estàndards terciaris, o instruments de camp.
El NPL opera un grafit-calorímetre per a la dosimetria de fotons absoluts. S'utilitza grafit en lloc d'aigua, ja que la seva capacitat calorífica específica és la sisena part de l'aigua i, per tant, l'augment de temperatura del grafit és 6 vegades superior a l'equivalent en aigua i les mesures són més precises. Existeixen problemes significatius en l'aïllament del grafit de l'entorn circumdant per mesurar els petits canvis de temperatura. Una dosi letal de radiació per a un ésser humà és d'aproximadament 10-20 Gy. Es tracta de 10-20 joules per quilogram. Per tant, una peça de 1 cm <sup>3</sup> de grafit que pesés 2 grams absorbiria al voltant de 20-40 mJ. Amb una capacitat calorífica específica d’uns 700 J · kg <sup>−1</sup> · K <sup>−1</sup> , això equival a un augment de temperatura de només 20 mK.
La NPL al Regne Unit opera com un calorímetre de grafit per a la dosimetria absoluta de fotons. El grafit és usat en lloc de l'aigua a causa de que la seva capacitat calorífica específica és un sisè de la de l'aigua i, per tant, l'augment en la temperatura de l'grafit s'incrementa sis vegades més que la equivalent a l'aigua i els mesuraments són més precises. Problemes significatius existeixen en l'aïllament de l'grafit de laboratori per mesurar els mínims canvis de temperatura. Una dosi letal de radiació a un humà és aproximadament 10- 20 Gy. Això és 10- 20 joules per quilogram. Un tros de grafit d'1 cm³ pesant 2 grams absorbiria al voltant de 20- 40 mJ. Amb una capacitat calorífica específica d'al voltant de 700 J • kg-1 • K-1, la temperatura s'adequaria a un augment de tot just 20 mK.
Els dosímetres en radioteràpia ( accelerador lineal de partícules en teràpia de feixos externs) es calibren rutinàriament mitjançant càmeres d’ionització o tecnologia de díodes o dosímetres de gel.
== Dosi interna ==
== Quantitats relacionades amb la radiació ==
La dosi interna té per objecte estimar el risc radiològic a causa de la penetració de partícules radioactives a l'interior de l'organisme (ingestió, inhalació, injecció, ferides, etc.) per a això es modelitza la seva distribució en l'organisme a llarg termini. Per a això s'utilitza el concepte de dosi efectiva.
La taula següent mostra les quantitats de radiació en unitats SI i no SI.
{| class="wikitable sortable"
== Dosimetria Mèdica ==
|+Veure quantitats relacionades amb la radiació ionitzant ‧ parlar ‧ editar
Article principal: ''Treatment planning''
!Quantitat
!Unitat
La dosimetria mèdica és el càlcul de la dosi absorbida i l'optimització del lliurament de la dosi en la radioteràpia. És comunament realitzat per un dosimetrista metge professional amb un entrenament específic en el camp. Per tal de planejar el lliurament de la radioteràpia, la radiació produïda per les fonts està usualment caracteritzada per la profunditat de la corba de percentatge de la dosi i pels perfils de la dosi mesurats per físics mèdics.
!Símbol
!Derivació
!Curs
!Equivalència SI
|-
| rowspan="3" |Activitat ( ''A'' )
|becquerel
|Bq
|s <sup>−1</sup>
|1974
|Unitat SI
|-
|curie
|Ci
|3,7 × 10 <sup>10</sup> s <sup>−1</sup>
|1953
|3,7 × 10 <sup>10</sup> Bq
|-
|Rutherford
|Rd
|10 <sup>6</sup> s <sup>−1</sup>
|1946
|1.000.000 Bq
|-
| rowspan="2" |Exposició ( ''X'' )
|coulomb per quilogram
|C / kg
|C⋅kg <sup>−1</sup> d'aire
|1974
|Unitat SI
|-
|röntgen
|R
|esu / 0,001293 g d'aire
|1928
|2,58 × 10 <sup>−4</sup> C / kg
|-
| rowspan="3" |Dosi absorbida ( ''D'' )
|gris
|Gy
|J ⋅kg <sup>−1</sup>
|1974
|Unitat SI
|-
|erg per gram
|erg / g
|erg⋅g <sup>−1</sup>
|1950
|1,0 × 10 <sup>−4</sup> Gy
|-
|rad
|rad
|100 erg⋅g <sup>−1</sup>
|1953
|0,010 Gy
|-
| rowspan="2" |Dosi equivalent ( ''H'' )
|sievert
|Sv
|J⋅kg <sup>−1</sup> × ''W <sub>R</sub>''
|1977
|Unitat SI
|-
|röntgen home equivalent
|rem
|100 erg⋅g <sup>−1</sup> x ''W <sub>R</sub>''
|1971
|0,010 Sv
|-
| rowspan="2" |Dosi efectiva ( ''E'' )
|sievert
|Sv
|J⋅kg <sup>−1</sup> × ''W <sub>R</sub>'' × ''W <sub>T</sub>''
|1977
|Unitat SI
|-
|röntgen home equivalent
|rem
|100 erg⋅g <sup>−1</sup> × ''W <sub>R</sub>'' × ''W <sub>T</sub>''
|1971
|0,010 Sv
|}
Tot i que la Comissió de Regulació de les Nuclears dels Estats Units permet l'ús de les unitats curie , rad i rem junt amb les unitats SI, les directives europees sobre unitats de mesura de la Unió Europea exigien la seva eliminació gradual per a "propòsits de salut pública ..." abans del 31 de desembre de 1985.
== Dosimetria personal Fílmica ==
== Monitorització de l'exposició a la radiació ==
El dosímetre personal és un detector de radiacions de tipus ionitzants, com ara les provinents dels equips de radiodiagnòstic o fonts radioactives, el principal objectiu és integrar les dosis de radiació rebudes pel personal ocupacionalment exposat a l'agent de risc, durant un determinat període . Els resultats provinents de l'anàlisi dels dosímetres personals permeten avaluar quantitativament el grau d'exposició ocupacional de el personal que s'exerceix en els diferents serveis. Aquesta informació, és fonamental a l'hora de determinar si les dosis de radiació rebudes pel personal, estan o no, dins dels límits establerts com raonablement segurs en la legislacions vigents.
Els registres dels resultats de la dosimetria legal solen conservar-se durant un període determinat de temps, depenent dels requisits legals de la nació on s’utilitzin.
Si es té en compte a més, que els efectes clínicament observables, de les radiacions ionitzants, comencen a manifestar-se a nivells de dosis molt per sobre dels límits establerts en la reglamentació nacional, es pot inferir, que la manera més eficient de desenvolupar un programa de vigilància epidemiològica de el personal ocupacionalment exposat, és justament a través d'l'anàlisi dels resultats dosimètrics. Aquest criteri és importantíssim, si es considera a més, que l'agent físic en qüestió, no presenta llindar, val a dir, si s'estableix una correlació entre la dosi versus la probabilitat d'ocurrència de dany, la corba que representa el fenomen, interseca l'origen de l'àmbit coordenat.
La vigilància de l’exposició a la radiació mèdica és la pràctica de recollir informació sobre la dosi dels equips de radiologia i utilitzar les dades per ajudar a identificar oportunitats per reduir la dosi innecessària en situacions mèdiques.
== Vegeu també ==
* [[Dosímetre|Dosimetre]]
* Espectre humà computacional
* [[Radiologia]]
* Efectes del radó sobre la salut
* [[Datació per luminescència]]
* Reconstrucció de la dosi de radiació
== Referències ==
| 